Roc de la Melca
El Roc de la Melca és un jaciment arqueològic a la vall de Sant Aniol de Finestres, a l'esquerra del riu Llémena, constituït per un gran bloc de pedra sorrenca fossilífera de l'Eocè, sota les vores del qual resta un petit abric que va ser ocupat per comunitats caçadores-recol·lectores. El jaciment presenta una cronologia realitzada pel Centre Scientifique de Monaco d'entre 20.900 +- 400 B.P que podria correspondre a un solutrià inferior, o bé a un gravetià final.
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| País |  Catalunya | |||
| Localització | Sant Aniol de Finestres | |||
| ||||
| Història | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic  | |||
| Arqueòleg | Servei d' Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona i Museu Arqueològic de Girona | |||
El jaciment prehistòric del Roc de la Melca va ser descobert per Francesc Riuró, el qual va senyalar també tota una sèrie d'altres llocs d'ocupació prop de Sant Aniol de Finestres. Durant alguns anys, el jaciment va ser visitat per Riuró, Milquel Oliva i els seus col·laboradors, que van recollir el material que guarda actualment el Servei d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona i Museu Arqueològic de Girona.
Els estudis sobre material lític realitzats per N. Soler[1] demostren que només el 56% està tallat en sílex i entre 2.083 fragments lítics només s'hi troben 190 peces retocades, algunes d'elles de dimensions molt petites. Entre les retocades dominen els denticulats (31'6%), seguits de les rascadores (13%). Hi ha pocs raspadors i en canvi es troba un elevat percentatge de burins (13%). A més a més, hi ha 16 nuclis i alguns morfotipus pertanyents a còdols tallats choppers, chopping-tools. La matèria primera utilitzada per produir indústria lítica és majoritàriament sílex, seguit de quars, la qual es completa amb pòrfir, basalt, lidita, pissarra, cristall de roca, etc. El jaciment no presenta indicis de retoc pla, indicador del Solutrià fet que fa pensar que cal relacionar-lo més amb un Gravetià final. Pel que fa a la indústria en os, només s'ha recuperat un punxó de secció circular. Entre les restes de fauna, les quals presenten unes condicions pèssimes, domina el conill, però hi ha també cavall, cabra, senglar i cérvol.[2]
Referències modifica
Bibliografia modifica
| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Canal, J.; Carbonell, E. "Roc de la Melca (Sant Aniol de Finestres. La Garrotxa)". A: Catalunya paleolítica. Girona: Patronat Francesc Eiximenis, 1989. p. 286-288.
- De La Peña Alonso, P. "Revisión crítica de los conjuntos líticos gravetienses y su contexto arqueológico en la Península Ibérica". Complutum. [Madrid] Vol. 20 (2009), 1, p. 29-53.
- Oliva, M. "Tesela arqueològica. El valle de Sant Aniol de Finestres. Exploraciones arqueológicas.". Revista de Gerona. 48, p. 19-21.
- Riuró, F. "El Yacimiento prehistórico del "Roc de la Melca" en Sant Aniol de Finestres". Revista de Gerona. 14,p. 77.
- Riuró, F. "Tesela Arqueológica. El Valle de Sant Aniol de Finestres: exploraciones arqueológicas". Revista de Gerona. 14, p. 77-82.
- RIURÓ, F. "Tesela arqueológica. El Valle de Sant Aniol de Finestres: exploraciones arqueológicas". Revista de Girona. 48, p. 19-21.
- SOLER i MASFERRER, N. "Coma d'Infern. Roc de la Melca". A: El Paleolític a les comarques gironines. Girona: Servei d'Investigacions Arqueològiques, 1976. p. 102-104. Caixa d'estalvis provincial.
- SOLER, N. "El jaciment Prehistòric del Roc de la Melca i la seva cronologia". Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. [Girona] Vol. XXV- (1979)
- SOLER MASFERRER, N. "El paleolític a la Garrotxa". Vitrina. 2. Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa.
- SOLER, N.. El Paleolític a les comarques gironines. Patronat Francesc Eiximenis, 1978