Rogelio Pérez Vicario
Rogelio Pérez Vicario (i no Cicario, com a figura en algunes publicacions) (Lerma, Burgos, 1879 - Barcelona, 7 de maig de 1924) va ser botxí titular de les Audiències de Barcelona i València.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1879  Lerma (província de Burgos) |
| Mort | 7 maig 1924 (44/45 anys) Barcelona |
 Botxí titular de l'Audiència de Barcelona | |
| 1913 – 1924 | |
| Activitat | |
| Ocupació | botxí |
| Família | |
| Cònjuge | Margarita Aguinaga García |
| Fills | Pablo, Fildel, Dolores, María i José |
Biografia modifica
Era infermer de l'hospital de Lerma, la seva localitat natal, i el 1913 va sol·licitar a la Sala de govern de l'Audiència la plaça d'executor de la justícia, vacant a la mort del seu predecessor, el conegut Nicomedes Méndez López.[1] Fou assassinat el 1924 per anarquistes[2] poc després de l'execució dels responsables a l'atracament a la Caixa d'Estalvis de Terrassa en l'execució dels quals també va participar Gregorio Mayoral Sendino. Després de la seva mort, el govern ordena la detenció de tots els comitès confederals i anarquistes, i foren clausurats els sindicats i suprimida Solidaritat Obrera. La CNT es veié obligada a refugiar-se a la clandestinitat.[3]
La seva primera execució, el 17 de maig de 1922, va ser la d'Antoni Farré i Àngels Ballester, acusats d'assassinar un empresari a Sabadell. Hi va assistir el pintor i escriptor José Gutiérrez Solana que va descriure la inexperiència del botxí en no matar els reus de forma polida, i la seva posterior justificació davant el públic. Solana descriu com Pérez va arribar a afirmar que abans de seguir en aquest ofici preferia demanar almoina pels carrers o morir-se de gana en un racó.[4] Després de l'execució, Rogelio Pérez va haver de sol·licitar a l'Audiència provincial que la policia el protegís dels seus veïns.[1] Pérez Vicario no va ser mai un home particularment competent. Aquest sabater i ex infermer, home de caràcter afable, es va ficar a botxí confiant no haver de complir mai amb el seu treball. Les seves execucions van ser sempre molt destraleres. Era proverbial la por i l'escassa enteresa amb què manejava el garrot. Quant a les reaccions que suscitava el seu ofici entre el veïnat, cal dir que la seva casa i la seva família va ser objecte d'atacs furibunds fins que se li va donar protecció policial les vint-i-quatre hores. No fou prou per evitar-ne la mort a mans d'anarquistes, en venjança pels companys executats en l'assalt de Terrassa. Tenia 54 anys.
Alguns dels reus executats per Rogelio Pérez modifica
- Antoni Farré (Lleida, 17 de maig de 1922)[5]
- Àngels Ballester (Lleida, 17 de maig de 1922)[5]
- assistent en l'execució de Pascual Aguirre (Terrassa, 23 de setembre de 1923)[6]
- assistent en l'execució de Jesús Salete el Nano (Terrassa, 23 de setembre de 1923)[6][7]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Notas locales» (
PDF). La Vanguardia, 11-10-1913, pàg. 2 [Consulta: 2 febrer 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ Yániz, Juan Pedro «La Modelo, 31 años sin pena de muerte» ( PDF). ABC (edició Catalunya), 02-03-2005 [Consulta: 2 agost 2010].
- ↑ Peirats, José. Los anarquistas en la crisis política española, 1976.
- ↑ Gutiérrez Solana, José. La España negra, 1920.
- ↑ 5,0 5,1 «Informaciones de Barcelona» ( PDF). La Vanguardia, 6, 18-05-1922 [Consulta: 1r febrer 2011].
- ↑ 6,0 6,1 «La ejecución de los reos de Tarrasa». La Vanguardia, 4, 25-09-1923 [Consulta: 1r febrer 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ Carles i Pomar, Àngels «L'Atracament a la Caixa d'Estalvis de Terrassa». Terme, 2002 [Consulta: 2 agost 2010].
