Roger Raveel

Roger Raveel va ser un pintor, escultor i gràfic belga. Va néixer el 15 de juliol de 1921 a Machelen-aan-de-Leie (Zulte) i va morir el 30 de gener de 2013 a Deinze. Va estudiar a l'acadèmia municipal de Deinze i a l'Acadèmia Reials de Belles Arts de Gant.[1] El seu estil va evolucionar de la pintura abstracta fins a la figurativa. A l'estació «Merode» del metro de Brussel·les ha fet una pintura mural monumental.[2]

Infotaula de personaRoger Raveel
Biografia
NaixementRoger Henri Kamiel Raveel
15 juliol 1921 Modifica el valor a Wikidata
Machelen (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 2013 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Deinze (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPneumònia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatBèlgica
Activitat
OcupacióPintor, gràfic, escultor
Participà en
27 juny 1968documenta 4 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Altres
TítolCavaller (1995)
Premis

Lloc webMuseu Roger Raveel

ObresModifica

ReconeixementModifica

  • 1958, 1960, Prijs voor de Jonge Belgische Schilderkunst (Premi de la Pintura Jova de Bèlgica)
  • 1962: Europaprijs (1962),
  • 1982 Internationale Joost vanden Vondelprijs (Premi internacional Joost van den Vondel),
  • 1992 Gouden Erepenning van de Vlaamse Raad (Medalla d'or del Consell de Flandes)
  • 1996 Premi Van Acker
  • El 1995, el rei dels belgues Balduí l'anobli amb el títol de cavaller.[3]
  • El 1999 va inaugurar-se el Museu Raveel a la seva vila natal, dissenyat per l'arquitecte Stéphane Beel.[4]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roger Raveel
  1. Roger Raveel», fitxa biogràfica al Nederlands Instituuut voor Kunstgeschiedenis (RKD) (Institut neerlandès d'història de l'art)
  2. «Obituary: Belgian Painter Roger Raveel (1921-2013)» (anglès), The Bulletin, 30 de gener del 2013
  3. «De Kunstenaar», fitxa biogràfica al web del Museu Raveel
  4. Fidela Frutos Schwöbel & Jaume Valor, «Mitgeres - Party Wals», Quaderns d'arquitectura i d'Urbanisme, pàgines 30-31