Romano Bonaventura
Romano Frangipani, també conegut amb els noms Romano de Sant'Angelo, Romano Bonaventura o Romano Papareschi, (Roma, ? - 20 de febrer de 1243) va ser un cardenal italià del segle xiii. Va ser legat del papa Honori III i preceptor del jove Lluís IX, rei de França.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XII Roma |
| Mort | 20 febrer 1243 Roma |
| Cardenal | |
| 1216 – | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
 | |
Un dels noms amb el que se'l coneix, Papareschi, suggereix que provenia d'una família romana del rione Trastevere, sorgida de Gregorio Papareschi (m. 1143).
Romano Frangipani es va formar com a jurista.[1] Va ser nomenat cardenal-diaca de Sant'Angelo in Pescheria, a Roma, per Innocenci III el 1216.[2] Honori III el va enviar com a legat a França per assegurar la presència pontifícia a la croada reial del Llenguadoc el 1226. Va ser l'artífex de la celebració del Concili de Bourges (1225),[3] que va condemnar a Ramon VII de Tolosa i va posar les bases de la intervenció reial en l'afer albigès.[4] Després va romandre a França i va exercir influència sobre Blanca de Castella; Frangipani era un diplomàtic molt hàbil, i la regenta de França el va cridar per dirigir les negociacions amb Ramon VII, que van portar al Tractat de París de 1229.
Va ser vicari de Roma, probablement entre 1227 i 1230, legat a Anglaterra i governador de la Campània i la Marittima.[5] També va ser bisbe de Porto-Santa Rufina de 1231 a 1243 i arxipreste de la basílica de Santa Maria Major de Roma. Va morir a Roma el 1243 durant la seu vacant que va conduir a l'elecció d'Innocenci IV.[1]
El cardenal Bonaventura va participar en l'elecció de quatre papesː Honori III el 1216, Gregori IX el 1227, Celestí IV el 1241 i Innocenci IV de 1241-1243.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Miranda, Salvador. «The Cardinals of the Holy Roman Church - Romano Bonaventura» (en anglès). Universitat Internacional de Florida. [Consulta: 19 febrer 2020].
- ↑ Strayer, 1992, p. 128.
- ↑ Roquebert, 1986, p. 366.
- ↑ Strayer, 1992, p. 128-129.
- ↑ Cardella, 1792, p. 218.
Bibliografia modifica
- Cardella, Lorenzo. Memorie storiche de' cardinali della Santa Romana Chiesa (en italià). vol, I, part. 2. Roma: Stamperia Pagliarini, 1792, p. 218-219.
- Roquebert, Michel. L'épopée cathare: Le lys et la croix (1216-1229) (llibre) (en francès). 3. Tolosa de Llenguadoc: Perrin, 1986. ISBN 978-2-262-02652-3.
- Strayer, Joseph R. The Albigensian Crusades (en anglès). University of Michigan Press, 1992 (Ann Arbor Paperbacks). ISBN 978-0472064762.