Roman Balaian
Roman Gurgenovitx Balaian (armeni: Ռոման Գուրգենի Բալայան, rus: Рома́н Гурге́нович Балая́н; nascut el 5 d'abril de 1941, Nerkin Horatagh, Regió Autònoma de Nagorno-Karabakh, Unió Soviètica[1]) és un director de cinema ucraïnès-armeni.
 (2014)  | |
| Nom original | (hy) Ռոման Գուրգենի Բալայան |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 15 abril 1941 (83 anys) Aşağı Oratağ (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Jerevan Theatre Institute (en) Universitat Nacional de Teatre, Cinema i Televisió de Kíiv (–1969) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, actor, guionista |
| Activitat | 1973 – |
| Membre de | |
Premis | |
| Lloc web | romanbalayan.com |
    | |
El 1997, Balaian va rebre el títol d'Artista Popular d'Ucraïna.[2]
Carrera
modificaBalaian va treballar com a actor al teatre de Stepanakert (situat a la regió de Nagorno-Karabakh) entre 1959 i 1961. Va estudiar direcció a l'Institut Estatal de Teatre i Cinematografia d'Erevan i direcció de cinema a la Universitat Nacional de Teatre, Cinema i TV Ivan Karpenko-Kari de Kíev, i es va graduar. el 1969. Des de 1970, treballa als Estudis de Cinema Dovjenko a Kíev.[2]
Balaian es diu estudiant de Serguei Paradjànov. Va ser nominat i va guanyar diversos premis internacionals.
És conegut per les seves adaptacions literàries; Els autors que Balaian ha adaptat per a la pantalla són Anton Txèkhov (Kashtanka, 1975; The Kiss, 1983, TV), Ivan Turguènev (Bíriuk, 1977; Primer amor, 1995), i Nikolai Leskov (Ledi Màkbet Mtsènskogo Uiezda, 1989).
La seva pel·lícula Polioti vo sne i naiavu (1982), un drama sobre la depressió i una crisi de la mitjana edat, és una de les seves obres més conegudes. Oleg Iankovski retrata un home creatiu d'uns 40 anys que se sent alienat a la societat. En el moment del seu llançament, els espectadors amb mentalitat política ho van percebre com una crítica a l'"estancament" brejnevià.[2]
La seva pel·lícula de 1986 Krani menja, moi talisman es va presentar a la competició principal a la 43a Mostra Internacional de Cinema de Venècia[3] i va guanyar la Tulipa d’Or al Festival Internacional de Cinema d'Istanbul de 1987.[4] La seva pel·lícula de 1977 Bíriuk es va presentar al 28è Festival Internacional de Cinema de Berlín[5] i el 2008 Raiskie ptitsi fou exhibida al 30è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[6] El 2018 va anunciar que podria estar rodant la seva propera pel·lícula en ucraïnès.[7]
Filmografia
modifica- 1978 – Bíriuk
- 1983 – Polioti vo sne i naiavu
- 1983 – Potselui (basat en una història d’Anton Txèkhov)
- 1986 – Krani menja, moi talisman
- 1989 - Ledi Màkbet Mtsènskogo Uiezda
- 1995 – Pervaia lubov
- 1998 - Dve luni, tri solntsa
- 2004 - Notx svetla
- 2008 – Raiskie ptitsi
- 2020 - Mi est. Mi riadom
Referències
modifica- ↑ Bareyan at IMDB
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Peter Rollberg. Historical Dictionary of Russian and Soviet Cinema. US: Rowman & Littlefield, 2016, p. 78-79. ISBN 1442268425.
- ↑ VV.AA.. Variety Film Reviews, Volume 19. Garland Pub., 1989.
- ↑ Peter Cowie. Variety International Film Guide. Tantivy Press, 1989.
- ↑ «IMDB.com: Awards for Lone Wolf». imdb.com. [Consulta: August 6, 2010].
- ↑ «30th Moscow International Film Festival (2008)». MIFF. Arxivat de l'original el April 21, 2013. [Consulta: 2 juny 2013].
- ↑ https://www.novayagazeta.ru/articles/2018/09/07/77753-roman-balayan-amerika-mne-dolzhna-skazat-es-ukazat-rossiya-dolzhna-kakogo-cherta Novaya Gazeta