Romanització Hepburn

Kanji (漢字)

Kana (仮名)

Usos

Romaji (ローマ字)

La romanització Hepburn (en japonès ヘボン式, Hebon-shiki) és un sistema rōmaji de transcripció o transliteració dels sons del japonès a l'alfabet llatí.[1] Va ser ideat pel clergue James Curtis Hepburn per transcriure el japonès per al seu diccionari japonès-anglès, publicat el 1867.[2] Aquest sistema de vegades es coneix com a Hyōjun-shiki (estil estàndard).[3]

Les diferents variacions (original i versions revisades) del sistema Hepburn són les més utilitzades per transcriure el japonès. Ofereix la millor indicació a un parlant d'idiomes com l'anglès de com es pronuncien les paraules en japonès modern. Al Japó, molts joves aprenen l'alfabet llatí a través de l'estudi de l'anglès, i per això el sistema Hepburn els resulta més còmode que el sistema oficial de facto, el Kunrei-shiki (també anomenat Monbushō i ISO 3602) Altres sistemes de romanització per al japonès són el Nihon-shiki (ISO 3602 estricte), i el JSL, molt menys emprat.[4]

modifica

El sistema Hepburn està basat en la fonologia anglesa intentant acostar-se a la japonesa, i es va trobar inicialment amb certa oposició al Japó. En particular, una llei del gabinet del 21 de setembre de 1937 va proclamar l'adopció d'un sistema alternatiu, conegut com a Kunrei, com a sistema oficial de romanització al Japó. La llei lleugerament modificada va ser reemesa el 1954, amb poc efecte.

El 1972, el sistema Hepburn modificat va ser codificat com a estàndard ANSI Z39.11-1972. El 1989 va ser proposat com a esborrany per a l'ISO 3602, però va ser rebutjat en favor del sistema Kunrei. L'estàndard Z39.11-1972 es va considerar finalment obsolet el 6 d'octubre de 1994.[4]

No obstant això, malgrat la falta d'estatus de iure, el sistema Hepburn continua sent l'estàndard de facto. Al Japó, tots els senyals oficials (carreteres, rètols, etc.) es romanitzen amb Hepburn o, cada vegada més, Hepburn modificat. El sistema ferroviari japonès, així com els altres mitjans de transports fan servir Hepburn o Hepburn modificat. També és així amb els diaris, la televisió, ciutats i prefectures, publicacions del Ministeri d'Afers Exteriors del Japó, informacions turístiques oficials publicades pel govern, guies, etc. Els estudiants de japonès com a llengua estrangera solen utilitzar Hepburn o Hepburn modificat.[cal citació]

Característiques de la romanització Hepburn

modifica
  • Quan he へ es fa servir com a partícula, es romanitza com a e.
  • Quan ha は es fa servir com a partícula, es romanitza com a wa.
  • Quan wo を es fa servir com a partícula, es romanitza com a o.
  • Les vocals llargues s'indiquen mitjançant un màcron, per exemple, la o llarga s'escriu ō.
  • La n sil·làbica ん s'escriu n abans de consonant, però n' quan va abans de vocal o y.
  • Les consonants geminades es marquen com a tals duplicant la consonant que segueix al caràcter っ, amb l'excepció de shssh, chtch.
  • Quan les síl·labes construïdes sistemàticament d'acord amb el sil·labari japonès (hiragana i katakana) contenen una consonant "inestable" per a l'idioma parlat modern, l'ortografia canvia adaptant-les a com les pronunciaria un angloparlant. Per exemple, し s'escriu shi, no si. Aquest tipus d'escriptura irregular, tanmateix, dificulta l'explicació de les conjugacions verbals regulars en japonès.

Les diferents variacions del sistema Hepburn indiquen les vocals llargues ō i ū de les següents maneres:

  • Tōkyō: indicada amb un màcron. És l'estàndard preferible.
  • Tôkyô: indicada amb un circumflex (com a substitut a falta de màcron en el teclat)
  • Tokyo: el màcron s'omet per complet (comunament en paraules japoneses adoptades en altres idiomes, particularment en anglès)
  • Tookyoo: es dobla la vocal
  • Tohkyoh: s'indica amb una "h".
  • Toukyou: escrit romanitzant cada caràcter hiragana: ō com a ou y ū com a uu. Això es coneix com a estil wāpuro, ja que és així com s'introdueix el text en un processador de textos japonès (en japonès do purosessā, que ve de l'anglès word processor, processador de textos) fent servir un teclat amb caràcters llatins.
  • Tõkyõ: La o llarga s'indica mitjançant una titlla. Aquest estil és extremadament rar.
  • Tökyö: La o llarga s'indica mitjançant una dièresi. Aquest estil és extremadament rar.

Alguns lingüistes s'oposen al sistema Hepburn, car no transcriu correctament les estructures fonètiques japoneses ni les conjugacions. Els que recolzen el sistema Hepburn argumenten que no ha estat ideat com una eina lingüística, i que en aquests contexts s'hauria d'utilitzar l'alfabet fonètic internacional.

Hepburn original i modificat

modifica

La versió original del sistema Hepburn romanitza la n sil·làbica ん com a m abans de les consonants p, b i m, mentre que el sistema Hepburn modificat la romanitza sempre com a n.

Romanització Hepburn de l'hiragana

modifica
a i u e o
ka ki ku ke ko きゃ kya きゅ kyu きょ kyo
sa shi su se so しゃ sha しゅ shu しょ sho
ta chi tsu te to ちゃ cha ちゅ chu ちょ cho
na ni nu ne no にゃ nya にゅ nyu にょ nyo
ha hi fu he ho ひゃ hya ひゅ hyu ひょ hyo
ma mi mu me mo みゃ mya みゅ myu みょ myo
ya yu yo
ra ri ru re ro りゃ rya りゅ ryu りょ ryo
wa o
n
ga gi gu ge go ぎゃ gya ぎゅ gyu ぎょ gyo
za ji zu ze zo じゃ ja じゅ ju じょ jo
da ji zu de do
ba bi bu be bo びゃ bya びゅ byu びょ byo
pa pi pu pe po ぴゃ pya ぴゅ pyu ぴょ pyo

Romanització Hepburn del katakana estàndard

modifica
a i u e o
ka ki ku ke ko キャ kya キュ kyu キョ kyo
sa shi su se so シャ sha シュ shu ショ sho
ta chi tsu te to チャ cha チュ chu チョ cho
na ni nu ne no ニャ nya ニュ nyu ニョ nyo
ha hi fu he ho ヒャ hya ヒュ hyu ヒョ hyo
ma mi mu me mo ミャ mya ミュ myu ミョ myo
ya yu yo
ra ri ru re ro リャ rya リュ ryu リョ ryo
wa o
n
ga gi gu ge go ギャ gya ギュ gyu ギョ gyo
za ji zu ze zo ジャ ja ジュ ju ジョ jo
da ji zu de do
ba bi bu be bo ビャ bya ビュ byu ビョ byo
pa pi pu pe po ピャ pya ピュ pyu ピョ pyo

Romanització Hepburn del katakana estès

modifica

(Aquestes combinacions de caràcters s'utilitzen sobretot per representar sons de paraules d'altres idiomes.)

イェ ye
ウィ wi ウェ we ウォ wo
ヴァ va ヴィ vi vu ヴェ ve ヴォ vo
シェ she
ジェ je
チェ che
ティ ti トゥ tu
ディ di ドゥ du
ツァ tsa ツィ tsi ツェ tse ツォ tso
ファ fa フィ fi フェ fe フォ fo
フュ fyu

Referències

modifica
  1. «Japonès». ésAdir >. [Consulta: 3 febrer 2024].
  2. Michio, Takaya. «Hepburn, James Curtis». A: Biographical Dictionary of Chinese Christianity. B. Eerdmans Publishing Co., 2001 [Consulta: 3 febrer 2024]. 
  3. «sistema de romanització Hepburn». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 4 febrer 2024].
  4. 4,0 4,1 Hadamitzky, Wolfgang; Spahn, Mark. «Romanization systems» (en anglès). Japan-related Textbooks, Dictionaries, and Reference Works, octubre 2005.