Obre el menú principal

Rosa Planas Ferrer

escriptora, filòloga, crítica literària, investigadora i comissària d'exposicions mallorquina

Rosa Planas Ferrer (Palma, 1957) és una escriptora, filòloga, crítica literària, investigadora i comissària d'exposicions mallorquina. Llicenciada en Filosofia i Lletres, en la secció de Filologia Hispànica (UIB, 1979) i en Filologia Catalana, en especialitat de Llengua (UIB, 1997). Ha fet crítica literària i articles d'opinió per a la premsa de Mallorca i també en diverses revistes especialitzades (El Temps, Randa, Transfer, Lluc i Segell, entre d'altres). Actualment, combina l'activitat creativa amb la gestió cultural al CaixaForum de Palma (Mallorca). També col·labora periòdicament en el diari Última Hora i ha estat membre del consell de redacció de la revista Lluc i secretària de redacció de Segell. Revista d'història i cultura jueves.

Infotaula de personaRosa Planas Ferrer
Rosa planas.JPG
Biografia
Naixement 1957 (61/62 anys)
Palma (Mallorca)
Activitat
Ocupació Escriptora, filòloga, crítica literària i conservadora
Gènere Poesia
Premis
Modifica les dades a Wikidata


La seva primera incursió en el món de les lletres, la feu en el gènere de la poesia, amb les obres Letras de Lluvia (Biblioteca Atlántida, 1982) i Regreso a Belvedere (Ed. Devenir, 1993). És d'ençà del seu primer llibre, durant la dècada dels anys vuitanta del segle XX, que inicia una intensa i prolífica activitat creativa, interessant-se tant per la investigació històrica i l'onomàstica, com per la gestació de novel·les de ficció amb una gran riquesa d'elements i referents cultistes. Les primeres novel·les que va escriure, L'orador dels ocells (Ed. Moll, 1999)[1][1] i Abraham Savasorda (Lleonard Muntaner, Editor, 2001)[2],[2] gaudiren de bones crítiques i tingueren una bona acollida pels lectors. Totes dues cridaren l'atenció dels jurats literaris: L'orador dels ocells resultà finalista del Premi Ciutat de Palma 1999, mentre que, l'any 2001, la novel·la Abraham Savasorda fou guardonada amb el I Premi Alexandre Ballester de narrativa curta. Tota una activitat literària que arriba a la seva esplendor amb la publicació de dues obres de difusió internacional editades pel grup Planeta: Les màscares de Florència (Editorial Planeta, 2004),[3] que ha estat publicada en català i castellà (edició de butxaca) i traduïda en llengua russa a càrrec de Vladimir Pravosudov (editorial Azbooka, 2008) i La ciutat dels espies indefensos (Editorial Planeta, 2006),[4] escrita en català i traduïda a l'alemany per l'editorial Valentia l'any 2007 en ocasió de la Fira de Frankfurt,[5][3]on Rosa Planas participà en qualitat d'escriptora convidada.


Pel que fa a la investigació, s'ha interessat per temàtiques diverses (estudis històrics, onomàstics, assaigs sobre literatura i sobre temàtica jueva, entre d’altres), que han donat lloc a les obres Els malnoms dels xuetes de Mallorca (s. XVII-XX) (Lleonard Muntaner, Editor, 2003)[6], Literatura i holocaust. Aproximació a una escriptura de crisi (Lleonard Muntaner, Editor, 2006)[7], Introducción al patrimonio cultural (Editorial Trea, 2006), conjuntament amb Francesca Tugores, i Ramon Llull i l'alquímia (Lleonard Muntaner, Editor, 2014).

La seva tasca com a escriptora va ser reconeguda l’any 2007, quan li concediren el Premi Ramon Llull, atorgat pel Govern de les Illes Balears, i el 2015 va rebre la distinció de l'associació Amics del Patrimoni, per la seva tasca en defensa del patrimoni cultural i artístic de Mallorca.

El 2011 va publicar La veu de la caputxa (Editorial Columna, 2011).[8]

L'any 2013 guanyà el Premi Ciutat de Manacor Maria Antònia Oliver de Novel·la per Nòmina encriptada (Edicions Món de llibres, 2014).

ObresModifica

PoesiaModifica

  • Letras de Lluvia (finalista Biblioteca Atlántida, 1982)
  • Regreso a Belvedere (Ed. Devenir, 1993)
  • Calendari íntim (Lleonard Muntaner, Editor, 2015)
  • Carta din viata inferiora [Llibre de la vida inferior]. Revista APOSTROF. Revista a uniunii scriitorilor, anul XXVIII, 2017, nr. 10 (329). Traducció de Jana Balacciu Matei. 

Novel·laModifica

  • L'orador dels ocells (Ed. Moll, 1999)[9]
  • Abraham Savasorda (Lleonard Muntaner, Editor 2001)[10]
  • Les màscares de Florència (Editorial Planeta, 2004) en versió catalana [11]
  • La ciutat dels espies indefensos (Editorial Planeta, 2006)[12]
  • La veu de la caputxa (Editorial Columna, 2011)[13]
  • Nòmina encriptada (Edicions Món de llibres, 2014)

AssaigModifica

  • Els malnoms dels xuetes de Mallorca (s. XVII-XX)(Lleonard Muntaner, Editor, 2003)[14]
  • Literatura i Holocaust: Aproximació a una escriptura de crisi (Lleonard Muntaner, Editor, 2006)[15]
  • Introducción al patrimonio cultural (Editorial Trea, 2006)[16]
  • Ramon Llull i l'alquímia (Lleonard Muntaner, Editor, 2014)[4]
  • Del Doctor Il·luminat al Doctor Fosc. De Ramon Llull al Doctor Faust, amb pròleg de Lola Badia (José J. De Olañeta, Editor, col. La Foradada, 2017)
  • Del Doctor Il·luminat al Doctor Fosc. De Ramon Llull al Doctor Faust, amb pròleg de Lola Badia (José J. De Olañeta, Editor, col. Galatzó, 2017)

PremisModifica

  • Premi Alexandre Ballester de narrativa curta (2001): Abraham Savasorda.[17]
  • Medalla Ramon Llull de la Comunitat de les Illes Balears (2007).
  • Premi Ciutat de Manacor (2013): Nòmina encriptada.

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica