Rosa Zárate (Quito, Equador, 1763[1] - Ibídem, 1813), va ser una feminista equatoriana involucrada en el procés de revolucions independentistes de segle xix a Amèrica Llatina.[2]

Infotaula de personaRosa Zárate

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1763 Modifica el valor a Wikidata
Quito Modifica el valor a Wikidata
Mort1813 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Quito Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Execució Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióactivista, activista pels drets de les dones Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Rosa Zárate, filla de Mariana Ontaneda Orbe i Gabriel Zárate Gardea.[1] Es va casar amb Nicolás de la Peña Maldonado. Ella i el seu marit es van dedicar a lluitar per la independència de la República, és considerada una de les dones emblemàtiques de la independència juntament amb Manuela Cañizares, instant al seu espòs i amics en la lluita per la llibertat.[3]

Va ser acusada doblement per concubinat amb Nicolás de la Peña i un altre per assassinat el 1795.[4]

Ella va estar present en la defensa dels barris de Quito després de la matança del 2 d'agost de 1810. Es van fer presents en l'atac en contra del Conde Manuel Ruiz Urries de Castilla, que va ser arrossegat pel Cabildo, apunyalat i encadenat al lloc on va morir tres dies després.

En 1813 va sorgir una repressió on hi va haver diversos perseguits polítics, entre ells Rosa Zárate, Nicolás de la Peña i la seva nora Rosaura Vélez. Es van veure obligats a sortir de Quito i marxar per les selves rumb a Esmeraldas.

El 17 de juliol de 1813, als voltants de La Tola i Esmeraldas va ser capturada al costat del seu marit per Toribio Montes, que va ordenar degollar i col·locar els seus caps en pals en una plaça principal a manera d'escarment.[5]

El professor Fernando Jurado Noboa, en el llibre Esclavitud en la costa pacífica anota que després d'oposar tenaç resistència, cauen presoners el grup de Peña i el 4 de juliol de 1813 es va se'ls afusellar a Tumaco, complint-se així la sentència dictada pel fiscal San Miquel, el 20 de març de 1813, donant fi a la vida heroica d'aquells rebels de la Revolució de Quito.

En memòria de Rosa Zárate, s'han nomenat alguns centres educatius femenins a tot el país, com la principal escola de nenes de l'cantó Salcedo, i la capçalera cantonal d'un cantó de Las Esmeraldas.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Zarate Rosa - Historia del Ecuador» (en espanyol europeu). enciclopediadelecuador.com, 31-03-2016. [Consulta: 26 setembre 2021].
  2. Goetschel, Ana María; Chiriboga, Lucía. «Re/construyendo historias de mujeres ecuatorianas» p. 8,16. Manthra Editores, 2010. [Consulta: 26 setembre 2021].
  3. «El martirio de Rosa Zárate y Ontaneda» (en castellà). Diario el Norte, 19-08-2015. [Consulta: 26 setembre 2021].
  4. Goetschel, Ana María; Chiriboga, Lucía. «Re/construyendo historias de mujeres ecuatorianas» p. 17. Manthra Editores, 2010. [Consulta: 26 setembre 2021].
  5. «Mujeres de la revolución Quiteña». Diario La Hora., 28-01-2016. Arxivat de l'original el 2016-01-28. [Consulta: 26 setembre 2021].