Rosario Tijeras és una pel·lícula colombiana basada en el llibre del mateix nom escrit per Jorge Franco. La pel·lícula es va estrenar a Colòmbia el 2005. En aquest mateix any la pel·lícula va tenir la seva estrena estatunidenca en el American Film Institute Festival a Hollywood.[1] El film també va ser nominat per al Goya a la millor pel·lícula estrangera de parla hispana.[2][3]

Infotaula de pel·lículaRosario Tijeras
Fitxa
DireccióEmilio Maillé Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióMarcelo Figueras i Jorge Franco Ramos Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRoque Baños Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPascal Marti (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorSony Pictures Motion Picture Group i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenColòmbia Modifica el valor a Wikidata
Estrena12 agost 2005 Modifica el valor a Wikidata
Durada116 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema romàntic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióColòmbia Modifica el valor a Wikidata

Lloc webrosariotijeraslapelicula.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0382271 FilmAffinity: 606071 Allocine: 110565 Letterboxd: rosario-tijeras Allmovie: v345761 TCM: 642376 TMDB.org: 10810 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi

modifica

Es tracta de la història de Rosario, que va ser violada als vuit anys pel seu padrastre i als 14 per uns veïns. Es va venjar d'un d'ells tallant-li els testicles amb unes tisores. Després es va convertir en assassina per influència del seu germà major, qui la va vendre a uns narcotraficants.[4]

Repartiment

modifica

Recepció

modifica

La pel·lícula va obtenir un gran èxit de taquilla a Colòmbia.[5]

El Canal RCN va fer una adaptació per a la televisió amb el nom Rosario Tijeras, amar es más difícil que matar, protagonitzada per María Fernanda Yépez.

En 2016 TV Azteca realitzà una versió homònima, protagonitzada per Bárbara de Regil, Antonio Gaona i José Maria de Tavira convertint-se en la producció més vista de Mèxic aquest any, aconseguint 21.1 punts de ràting en el seu capítol final, a més va aconseguir duplicar l'audiència de La candidata, gràcies a l'èxit es va confirmar una segona temporada per al primer trimestre del 2018.[6]

Crítica

modifica

La pel·lícula va ser molt criticada pel públic en diversos aspectes, entre ells la manca d'una estructura narrativa definida i els molts detalls omesos del llibre que no es van mostrar en la pel·lícula.[7]

El guió tampoc deixa clar moltes intrigues que sorgeixen al llarg de la pel·lícula que sí que són resoltes en el llibre, com les causes que desencadenen la intriga principal i els diversos personatges que apareixen i desapareixen de la història sense un argument clar.[8]

Banda sonora

modifica

Llista de cançons

modifica
Núm. TítolArtista (s) Durada
1. «Rosario Tijeras»  Juanes  
2. «El Preso»  Willson Mayoma  
3. «I Feel Love»  Adassa  
4. «Rosarito»  Bostich  
5. «El Parcero»  Parcerito  
6. «The Caribbean Rave»  Pernett  
7. «La Retirada»  Lola Beltrán  
8. «Aununcia Tu Muerte»  La Pestilencia  
9. «Sexorcista'»  I.R.A.  
10. «El Primer Polvo»  Roque Baños  
11. «Bloodsport»  Sneakers Pimps  
12. «Arroz Con Leche»  Los Guachiturros  

Referències

modifica
  1. Rosario Tijeras Ficha en Proimágenes Colombia. Consultat el 12 de febrer de 2019.
  2. «Rosario Tijeras » Premios Goya 2017». [Consulta: 25 novembre 2016].
  3. "La Sombra del Caminante" y " Rosario Tijeras", a los premios Óscar y Goya Caracol Radio. 9 de setembre de 2005. Consultat el 12 de febrer de 2019.
  4. Rosario Tijeras a Fotogramas
  5. Rosario Tijeras, la más taquillera en Colombia en 2005 Portafolio. 7 de febrer de 2006. Consultat el 12 de febrer de 2019.
  6. «Sony Pictures Television y TV Azteca anuncian “Rosario Tijeras 2”». Arxivat de l'original el 8 de gener de 2019. [Consulta: 8 gener 2019].
  7. Rosario Tijeras Ressenya a Filmaffinity. Consultat el 12 de febrer de 2019.
  8. Rosario Tijeras Ressenyes a Rotten Tomatoes. Consultat el 12 de febrer de 2019.