Roque Baños

Roque Baños (1 de maig de 1968, Jumella, Múrcia, Espanya) és un compositor espanyol especialitzat en música de cinema.

Infotaula de personaRoque Baños
Roque Baños.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r maig 1968 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Jumella (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, direcció d'orquestra, compositor de bandes sonores, músic Modifica el valor a Wikidata
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentSaxòfon Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webroquebanos.es Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0063414 Allocine: 39419 Allmovie: p233283
Facebook: 100057767391896 Twitter: roquebanos Instagram: roquebanos LinkedIn: roque-baños-lópez-a09b1a109 Youtube: UCbw8sBS-31zdx7PDsXGxkQA Vimeo: user13903849 Bandcamp: roquebanos Souncloud: roque-ba-os Spotify: 1eEkeLJTVHWDrxBDf6xuVh iTunes: 77776220 Musicbrainz: 106e1cea-2356-4078-a036-2a8023cd9d8c Discogs: 1072191 Allmusic: mn0001881400 Modifica el valor a Wikidata

IncisModifica

Ha estat relacionat amb el món de la música des de sempre, donat que va tindre un gran referent en el seu pare que va ser saxofonista. Va començar els seus primer estudis al conservatori Superior de Música de Múrcia[1] on va finalitzar el grau elemental en l'especialitat de saxòfon amb les màximes qualificacions. Al 1986 va traslladar-se a Madrid, on va accedir al Real Conservatori Superior de Música de Madrid,[2] lloc en el qual continua els seus estudis musicals, aconseguint les titulacions de grau superior de Saxòfon, Piano, Harmonia, Contrapunt, Composició i Instrumentació i Direcció d’Orquestra. Al 1993 fou becat pel Ministeri de Cultura per estudiar en la prestigiosa Berklee College of Music de Boston[3] (EE.UU) on va inclinar la seua carrera cap a la música per al cine i el jazz.

Carrera com a compositorModifica

Malgrat que en un primer moment va desenvolupar la seua faceta com concertista prompte es va decidir per la rama de la composició. El seu contacte amb la música de cine ve donat per la formació en Berklee College of Music de Boston (EE.UU). Allí va estudiar Composició amb David Spear i Direcció amb Gregory Fridge, i es va especialitzar en Composició de Música per cine i en jazz, aconseguint nombrosos premis, entre ells el Robert Share Award per demostrar el més alt nivell dramàtic musical en l’àrea de composició de música per a cine. Es va graduar amb la distinció de “Summa Cum Laude” en les especialitats de Composició per música de pel·lícules i interpretació de Jazz. En aquesta escola, Roque Baños va rebre una grandíssima formació que es va veure reflectida en els seus posteriors treball per al cine.

Quan va tornar a Espanya, després d’un breu període al món del curtmetratge, va començar a compondre per la gran pantalla gràcies a l’atenció de l’actor Gabino Diego. A partir d’aquest moment va començar a embarcar-se en una gran quantitat de treballs que li han dur a dominar gran part del mercat cinematogràfic del panorama espanyol junt a altre gran compositor, Albert Iglesias.

Entre la gran quantitat de bandes sonores compostes, caben destacar alguns dels seus treballs com La comunitat, 2000, que és reconeguda com la nominació al Goya a la millor música original i el “Premi de la Música” atorgat per la SGAE i la AIE en la V edició d’aquests gallardons. També altres dos treballs que li tornaran a donar la nominació als Goya en 2002 són 800 balas i El otro lado de la cama on va ficar en manifest la seua gran formació jazzística. Al 2003 arribarà el seu primer gallardó, recibeix el Goya a la millor música original pel seu treball en Salomé. Dels seus treballs més recents destaquem La caja Kovak, Alatriste (per la qual fou novament nominat als Goya), Las 13 rosas, pel·lícula amb la qual aconsegueix altre gallardó en 2008, y Los crímenes de Oxford, de Álex de la Iglesia, amb el qual va guanyar el seu tercer Goya a la millor música Original.

Entre els seus últims treballs es troben Balada Triste de trompeta, d’Álex de la Iglesia; Profesión Infernal, de Federico Álvarez i Oldboy, de Spike Lee.

Influencia d'estilModifica

La seua música es caracteritza per una gran influència del jazz i la música clàssica que es reflecteix en la majoria dels seus treballs i en alguns com El robo más grande jamás contado de forma especial, unit a l'estil èpic del gran John Williams. La seua música ha aconseguit una experimentació amb diferents estils musicals. Per exemple, en diferents de les seues obres fa sons molt similars a la música de circ (com en Muertos de risa).

Anàlisi obres principalsModifica

Balada triste de trompeta, 2010Modifica

Per crear la banda sonora de Balada triste de trompeta, Roque Baños va utilitzar cors femenins acompanyats per una orquestra simfònica.

Javier G. Trigales, a través de la pàgina de ressenyes cinematogràfiques Espinof,[4] va qualificar la banda sonora com emotiva i tràgica. A l’article comparava la banda sonora amb música de circ. Comentava els diferents instruments que s’utilitzaven segons les emocions transmeses. Als moment alegres predominaven instruments de vent però als tristos destacaven violins i instruments de corda. En altres moments del film en els quals destaca la tensió, Roque Baños va utilitzar el piano, la percussió i cordes agudes.

Com indicava Trigales, a través de la música Baños configura tot un ambient d’emocions i sensacions que es complementa perfectament amb el film.

8 Apellidos Catalanes, 2015Modifica

En 2016 analitzaren a un article de La Música, El cine i Jo la banda sonora del film Ocho Apellidos Catalanes, 2015.[5]

Contemplaren els diferents instruments utilitzats, des del piano fins instruments tradicionals. Aquests es combinaren en una gran orquestra, la Big Band, la qual destacava pels solos de instruments de vent metall, sobre tot per la trompeta.

A l’article dividien la BSO per cançons, les quals corresponen a moments diferents del film. Alguns exemples són La Sardana, El Vals de la boda, La Cançó de l’Amor i el Ball dels Hipsters.

Com explicaven a La Música, El cine i Jo, a cada cançó Roque Baños utilitza el llenguatge musical d’una forma distinta per expressar diferents emocions. Exemplificaven aquest fet comparant La Sardana amb La Cançó de l’Amor. A la primera destaca tant el vent metall com instruments tradicionals catalans: el flabiol, el tamborí i la xeremia. En canvi a La Cançó de l’Amor destaquen les cordes com violins o violoncels.

HomenatgesModifica

El seu poble natal, Jumilla, el nomena el 28 de desembre de 2008 “Fill Predilecte” de la localitat.

PremisModifica

Goya[6]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2001 Premi Goya a la Millor Música Original La Comunidad Candidat
2003 Premi Goya a la Millor Cançó Original Salomé Guanyador
2003 Premi Goya a la Millor Música Original 800 balas Candidat
2005 Premi Goya a la Millor Música Original El maquinista Candidat
2006 Premi Goya a la Millor Música Original Frágiles Candidat
2007 Premi Goya a la Millor Música Original Alatriste Candidat
2008 Premi Goya a la Millor Música Original Las 13 rosas Guanyador
2009 Premi Goya a la Millor Música Original Los crímenes de Oxford Guanyador
2015 Premi Goya a la Millor Música Original El Niño Candidat
2018 Premi Goya a la Millor Cançó Original Zona Hostil Candidat


Medallas del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1999 Millor música Goya en Burdeos Guanyador
2003 Millor música La flaqueza del bolchevique Nominat
2004 Millor música El séptimo día Nominat
2005 Millor música Frágiles Nominat
2020 Millor música Adú Guanyador
Explota Explota Nominat

Festival de Málaga[7]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2012 Premio Ricardo Franco Guanyador

Premios Platino[8]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2015 Millor Música Original El Niño Candidat

ObresModifica

D'entre les seves composicions per a bandes sonores destaquen:

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica