El séptimo día

pel·lícula de 2004 dirigida per Carlos Saura

El séptimo día és una pel·lícula espanyola de 2004 dirigida per Carlos Saura i interpretada per Juan Diego, José Luis Gómez i Victoria Abril. Està inspirada en els fets de Puerto Hurraco,[1] en els quals van morir nou persones a les mans de dos germans, Emilio i Antonio Izquierdo, i moltes altres van quedar ferides.[2][3]

Infotaula de pel·lículaEl séptimo día
El-7º-día.jpg
Fitxa
DireccióCarlos Saura Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticRafael Palmero Romero Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAndrés Vicente Gómez Modifica el valor a Wikidata
GuióRay Loriga Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRoque Baños Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFrançois Lartigue Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJulia Juániz Martínez Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena23 abril 2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada96 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost2.600.000 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0380736 Filmaffinity: 932349 Allocine: 60162 Allmovie: v307437 Modifica el valor a Wikidata

SinopsiModifica

Isabel Jiménez (Yohana Cobo) recorda la història del seu oncle (Juan Sanz), assassinat per Jerónimo Fuentes (Ramon Fontserè) per abandonar a la seva germana Luciana (Victoria Abril). Jerónimo és empresonat i la família Jiménez incendia, amb la complicitat del cos, la casa dels Fuentes, cobrant-se la vida de la mare. Els Fuentes abandonen Puerto Hurraco durant un temps i tornen amb afany de venjar-se.

ComentariModifica

Inspirada en la massacre de Puerto Hurraco (diumenge 26 d'agost de 1990) El séptimo día va ser una pel·lícula que va pretendre parlar d'una Espanya ancestral, la terra de la qual reclama la sang dels seus habitants. En evocar els terribles fets que van assotar la vida d'aquest poble extremeny, el president autonòmic Juan Carlos Rodríguez Ibarra va protestar considerant que la imatge negativa oferta en el film podria perjudicar el turisme.[4]

Carlos Saura reconstrueix, basant-se en un guió de Ray Loriga, la vida del poble: les ancianes que xafardegen an la plaça principal, el taverner l'esposa del qual es fica al llit amb tothom que li passi per davant, el "taratge" que comprèn millor que ningú el que ocorre al seu voltant, els murris que fan tripijocs amb la droga... D'aquesta manera el realitzador pretén crear certa atmosfera que prepari a l'espectador per al final demolidor; una matança, filmada a ritme coreogràfic, la sordidesa del qual contrasta amb el marc en el qual té lloc: els veïns de Port Hurraco veuen en el bar els Jocs Olímpics de Barcelona que ofereixen una imatge de modernitat que en res es relaciona amb la seva pròpia idiosincràsia (encara que aquí la pel·lícula es pren una llicència històrica, atès que els successos de Port Hurraco van ser en 1990 i els Jocs de Barcelona en 1992).[5]

No obstant això, tot l'anteriorment indicat queda contrastat amb la innocència i naturalitat amb què viuen la seva vida les tres germanes (excepte la major, que així i tot mai descura a les altres), sempre disposades a divertir-se innocentment o ballar juntes. Un altre punt pot dir-se dels pares de les mateixes i altres veïns. Els mateixos assassins són mostrats com a persones normals (vegeu l'enorme tendresa d'un dels germans Esquerre amb un porquet). En definitiva el director mostra a gent normal, més o menys satisfeta, que sense previ avís es troben immersos en una tragèdia sagnant.

Premis i candidaturesModifica

XIX Premis Goya[6]
Categoria Persona Resultat
Millor director Carlos Saura Nominada
Millor actriu de repartiment Victoria Abril Nominada
Millor actor de repartiment Juan Diego Nominat
Millor direcció artística Rafael Palmero Nominat
Unión de Actores.[7]
Categoria Persona Resultat
Millor actor secundari de cinema Juan Diego Nominat
Millor actriu de repartiment de cinema Victoria Abril Guanyadora
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[8]
Categoría Persona Resultado
Millor pel·lícula El séptimo día Nominada
Director Carlos Saura Nominat
Actor secundari Juan Diego Guanyador
Guió original Ray Loriga Nominat
Fotografia François Lartigue Nominat
Música Roque Baños Nominat
Premi revelació Johana Cobo Nominada
Festival Internacional de Cinema de Mont-real
Categoria Persona Resultat
Millor director Carlos Saura Guanyador

ReferènciesModifica

  1. Antonio Martínez Puche (2012). Territorios de cine: desarrollo local, tipologías turísticas y promoción, Universidad de Alicante, pàg. 194
  2. Saura asegura que «El séptimo día» no es un documental sobre la tragedia de Puerto Hurraco, ABC. 21 d'abril de 2004
  3. Saura hurga en la furia de Puerto Hurraco, El País, 15 d'agost de 2003
  4. Ibarra descalifica a Saura por la película de Puerto Hurraco, El Periódico de Extremadura, 15 de maig de 2003
  5. A sangre fría, El Mundo, 23 d'abril de 2004
  6. El 7º día al web dels Goya
  7. La gala presentada por la actriz Concha Velasco y el grupo de teatro Quésquíspás, se celebró en el Palacio de Congresos de Madrid., El Confidencial, 21 de juny de 2006
  8. «Medallas del CEC a la producción española de 2004». Círculo de Escritores Cinematográficos. [Consulta: 9 febrer 2020].