Obre el menú principal

Las 13 rosas

pel·lícula de 2007 dirigida per Emilio Martínez Lázaro

Las 13 rosas és una pel·lícula espanyola de Emilio Martínez Lázaro. Produïda per Enrique Cerezo Producciones Cinematográficas, S. A., amb la col·laboració de TVE i el Ministeri de Cultura.

Infotaula de pel·lículaLas 13 rosas
Las 13 rosas.jpg
Fitxa
Direcció Emilio Martínez Lázaro
Protagonistes
Director artístic Eloy Hidalgo
Producció Enrique Cerezo
Pedro Costa
Roberto Di Girolamo
Dissenyador de producció Eduardo Hidalgo fill
Guió Ignacio Martínez de Pisón
Música Roque Baños
Fotografia José Luis Alcaine
Muntatge Fernando Pardo
Vestuari Lena Mossum
Productora Enrique Cerezo Producciones Cinematográficas, S. A.
Dades i xifres
País d'origen Espanya
Estrena 2007
Durada 132 minuts
Idioma original castellà
Color en color
Pressupost 6.507.635,86 €
Descripció
Gènere Drama - Històrica
Tema Guerra Civil Espanyola
Lloc de la narració Espanya

IMDB: tt0809533 Filmaffinity: 621294 Allocine: 136325 Allmovie: v426559 TCM: 685014
Modifica les dades a Wikidata

Està inspirada en els fets que es relaten en el llibre de Trece rosas rojas de Carlos Fonseca sobre la història de Les Tretze Roses, el guió és de l'escriptor Ignacio Martínez de Pisón. Va estar rodada a la localitat segoviana de Vegas de Matute, així com a Toledo, Madrid i a Alcalá de Henares.

En el dia 14 de setembre de 2007, va ser preseleccionada per l'Acadèmia Espanyola de Cinema amb altres dos, Luz de domingo i L'orfenat, per representar a Espanya en els premis Oscar. No obstant això, aquesta mateixa entitat va anunciar el dia 27 del mateix mes que la triada definitivament per a aquesta carrera fos L'orfenat.


ArgumentModifica

Tretze joves algunes d'elles militants de les JSU (Joventuts Socialistes Unificades), en realitat innocents, van ser detingudes un mes després d'acabar la Guerra Civil espanyola.[1]

El 3 d'agost de 1939 van ser jutjades, per procediment sumaríssim, a porta tancada, acusades de pertànyer a les JSU i de repartir pasquins poc abans de l'entrada de les tropes franquistes a Madrid, al març d'aquest mateix any. En el judici se'ls va condemnar a morir en un termini de setanta-dues hores; abans de complir-se el termini, el 5 d'agost, van ser afusellades. Tenien entre 16 i 29 anys. En aquells dies la majoria d'edat estava fixada als 21 anys, set de les tretze eren menors. Des de llavors, se'ls coneix com les Tretze Roses.

Havien demanat morir al costat d'altres companys que anaven a ser afusellats aquest dia, però els seus botxins no van accedir a concedir-los aquest últim desig.

Les joves, donant prova d'una serenitat admirable, van distribuir les seves pertinences entre les recluses, van tenir el valor de rentar-se i pentinar-se, es van posar els seus vestits més bonics i van esperar amb fermesa i sang freda que vinguessin a conduir-les a la capella. Ja en capella, els van autoritzar a escriure una carta als seus familiars, i cadascú va començar a compondre aquell record que parlaria de la monstruosa injustícia comesa.[2]

Van consolar a les altres recluses que ploraven, assegurant que se sentien felices de donar la seva vida per una causa justa. Quan van venir els seus botxins les tretze van sortir cridant: «visca la República!».

XXII edició dels Premis GoyaModifica

ReferènciesModifica

  1. Fitxa de la pel·lícula a lahiguera.net
  2. La corta vida de trece rosas de Lola Huete Pereira, El País, 11 de desembre de 2005

Enllaços externsModifica