Obre el menú principal

Emilio Martínez-Lázaro

director de cinema espanyol
(S'ha redirigit des de: Emilio Martínez Lázaro)

Emilio Martínez-Lázaro Torre (Madrid, 1945) és un director de cinema, productor i guionista espanyol guanyador de l'Ós d'Or del Festival de Berlín i de la Bisnaga d'Or del Festival de Màlaga.

Infotaula de personaEmilio Martínez-Lázaro
Biografia
Naixement 1945
Madrid
Activitat
Ocupació Director de cinema i guionista
Premis
Biznaga de Or, 2002 El otro lado de la cama
Festival de Berlin, 1978 Las palabras de Max

IMDB: nm0554880 Allocine: 7872 Allmovie: p101522
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a Madrid en 1945. Va estudiar en un col·legi de jesuïtes i més tard va començar els estudis d'Enginyeria Industrial, que abandonaria per dedicar-se al cinema.[1] Va exercir com a crític cinematogràfic en revistes com Griffith i El nostre cinema fins que va decidir dirigir el seu primer treball, un curtmetratge titulat Escarafalls (1969).[1] Li van seguir altres curts com a Camí al cel (1970) i Amo el meu llit ric (1970) — no ha de confondre's amb Amo el teu llit ric de 1991 —. Després de codirigir al costat de Francesc Bellmunt, Jaime Chávarri i José María Vallés el seu primer llargmetratge, Pastissos de sang (1971), es va estrenar en solitari amb Les paraules de Max (1978) amb la qual va obtenir l'Ós d'Or del Festival de Berlín.

Sense oblidar-se completament del cinema (va rodar Els seus anys daurats en 1980) va decidir centrar-se en la pantalla petita col·laborant amb sèries com Escrit a Amèrica (1979), Els episodis (1979), La màscara negra (1982) o el telefilme Tot va malament (1984). En 1986, va tornar a la pantalla gran amb Lulú de nit protagonitzada per Imanol Arias, Amparo Muñoz i Antonio Resines.

Ja en la dècada dels 90, van arribar Estimo el teu llit ric (Amo tu cama rica, 1992), Els pitjors anys de la nostra vida (1994) o Carreteres secundàries (1997). L'any 2002, L'altre costat del llit es va convertir en la pel·lícula espanyola més taquillera de l'any donant lloc a una seqüela titulada Els 2 costats del llit (2005).[2] L'any 2007 va estrenar Les 13 roses, que va aconseguir catorze nominacions als premis Goya, encara que solament va poder alçar-se amb quatre premis, la majoria tècnics.[3] En 2014, va dirigir Vuit cognoms bascos.

FilmografiaModifica

Premis i candidaturesModifica

Festival de Berlín
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1978 Ós d'or Las palabras de Max[1] Guanyador
Premis Goya
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2008 Millor director Las 13 rosas[5] Nominat
2002 Millor director El otro lado de la cama[6] Nominat
1987 Millor director Lulú de noche[7] Nominat
Festival de Màlaga
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2002 Bisnaga d'Or El otro lado de la cama[8] Guanyador
2002 Premi del públic El otro lado de la cama[8] Guanyador

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Vidas de cine. «Emilio Martínez Lázaro». [Consulta: 20 maig 2014].
  2. Diario de León. «Francia rueda una versión de «El otro lado de la cama»». [Consulta: 20 maig 2014].
  3. Diario El País. «'La soledad' y Jaime Rosales se imponen a los grandes favoritos». [Consulta: 20 maig 2014].
  4. Núñez, Gonzalo. ««Mi amor Perdido»: Rovira-Jenner, un amor como el perro y el gato». La Razon, 22-12-2018. [Consulta: 14 desembre 2018].
  5. Diario el Mundo. «Goyas 2008». [Consulta: 16 maig 2014].
  6. Diario el Mundo. «Goyas 2002». [Consulta: 16 maig 2014].
  7. Cien de cine. «Goyas 1987». [Consulta: 16 maig 2014].
  8. 8,0 8,1 Diario el País. «'El otro lado de la cama', de Martínez-Lázaro». [Consulta: 16 maig 2014].

Medalla d'Or al Mèrit en les Belles arts