Obre el menú principal

Cómo ser mujer y no morir en el intento

pel·lícula de 1991 dirigida per Ana Belén

Cómo ser mujer y no morir en el intento és una pel·lícula espanyola de 1991 dirigida per Ana Belén, encara que inicialment havia de dirigir-la Emilio Martínez Lázaro. Està basada en la novel·la homònima de Carmen Rico Godoy.[1] La segona part de la novel·la de Rico Godoy fou duta al cinema en 1994 amb el títol Cómo ser infeliz y disfrutarlo.[2]

Infotaula de pel·lículaCómo ser mujer y no morir en el intento
Como-ser-mujer-y-no-morir-en-el-intento.jpg
Fitxa
Direcció Ana Belén
Protagonistes
Producció Andrés Vicente Gómez
Guió Carmen Rico Godoy
Música Pancho Varona
Mariano Díaz
Fotografia Joan Amorós i Andreu
Muntatge Carmen Frías
Vestuari Humberto Cornejo
Maquillatge Juan Pedro Hernández
Dades i xifres
País d'origen Espanya
Estrena 1991
Durada 100 min
Idioma original castellà
Color en color
Descripció
Gènere pel·lícula de comèdia
Lloc de la narració Illes Canàries

IMDB: tt0101638 Filmaffinity: 790670 Rottentomatoes: m/como_ser_mujer_y_no_morir_en_el_intento Allmovie: v143371
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Carmen, als seus 42 anys està casada amb Antonio, que és el seu tercer marit. Té dos fills d'anteriors matrimonis, i ha fillol a un altre, fruit de l'anterior matrimoni d'Antonio. Carmen treballa com a periodista. Intenta portar la seva carrera amb professionalitat, sense descurar la seva relació amorosa amb Antonio, l'organització pràctica de la casa, les amistats ni les necessitats dels seus fills. En resum, Carmen treballa com un home, però continua representant el paper tradicional de la dona casada.[3]

Antonio té concentrada tota la seva atenció en el treball. El seu treball en una producció discogràfica l'obliga a moure's, viatjar i estar al dia. Els problemes de casa i la família són a càrrec, naturalment, de Carmen.

La pel·lícula és una història àcida i divertida, com és en general la vida, amb un final ambigu.

RepartimentModifica

Nominacions i premisModifica

En els VI Premis Goya va tenir dues nominacions: Millor guió adaptat (Carmen Rico Godoy ) i Millor director novell (Ana Belén)[4] També va guanyar un dels Premis Ondas 1991 al cinema.[5]

ReferènciesModifica