José Luis Alcaine Escaño

José Luis Alcaine Escaño
	; (2017)
Nom original	(es) José Luis Alcaine
Biografia
Naixement	26 desembre 1938 (85 anys); Tànger (Espanya)
Activitat
Camp de treball	Producció cinematogràfica
Ocupació	director de fotografia, operador de càmera
Activitat	1965 -
Membre de	Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran ; Associació Espanyola d'Autors d'Obres Fotogràfiques Cinematogràfiques
Família
Cònjuge	Cecilia Bartolomé
Premis
	(2017) Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts; (2011) Medalla de Oro (en) ; (2011) premi Vulcan; (2007) Goya a la millor fotografia, per l'obra Les tretze roses; (2006) Premi del Cine Europeu al millor director de fotografia europeu, per l'obra Volver; (2002) Goya a la millor fotografia, per l'obra El caballero Don Quijote; (1993) Goya a la millor fotografia, per l'obra El pájaro de la felicidad; (1992) Goya a la millor fotografia, per l'obra Belle Époque; (1989) Premi Nacional de Cinematografia d'Espanya; (1989) Goya a la millor fotografia, per l'obra El sueño del mono loco ;

José Luis Alcaine Escaño (Tetuan, Protectorat espanyol del Marroc; 26 de desembre de 1938), és un director de fotografia espanyol, pioner en la utilització de tubs fluorescents com a llum principal en la dècada de 1970.^[1]^[2]^[3]

Biografia

És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.^[4]

La seva ingent labor cinematogràfica ha estat recompensada amb cinc Premis Goya a la millor fotografia d'un total de divuit nominacions. En 2009, Notro Films —del conglomerat Vértice Cine, unió de Manga Films i Notro Films— i va oferir dirigir la fotografia digital de la seva primera sèrie, Doctor Mateo.

En 2011 va donar a conèixer la seva teoria de la inspiració del Guernica de Picasso. Segons ell, la inspiració es devia a imatges molt definides en la pel·lícula Adéu a les armes (1932) de Frank Borzage. Existeixen onze coincidències molt notòries entre plans de la pel·lícula i el magnífic quadre del Guernica: com el cavall renillant, la dona que clama al cel, la porta del fons —amb un dibuix d'ombres molt semblant en el film i en el quadre—, l'incendi de la casa, la cara espaordida de dona, la dona fugint amb els braços oberts, el mort jacent de cap per amunt en el quadre amb la mà estesa —en el film està de cap per avall, però en unes fotos preses per l'amant fotògrafa de Picasso, Dora Maar, d'unes primeres anotacions del Guernica, es veu que va començar pintant aquest cos de cap per avall—, la mà oberta cap al cel que es correspon amb un gran primer pla d'una mà que es tanca convulsament en el film, la dona amb el nen en braços que clama als cels, l'oca que crida espaordida que es correspon amb un bressol on transporten dues oques espantades —el sabre trencat que es correspon amb un diàleg en el film en què Gary Cooper li comenta a Helen Hayes que els sabres ja no serveixen per a res en el front de batalla—. A més el quadre el pinto Picasso en blanc i negre, igual que la pel·lícula i tot el quadre fa l'efecte que tot ell té un moviment de dreta a esquerra exactament igual que la seqüència d'on estan trets la majoria de les inspiracions, que tota ella es desenvolupa de dreta a esquerra. I finalment José Luis Alcaine afegeix que per a ell, el toro del Guernica és la representació del seu pintor, Pablo Picasso, ja que ell s'ha mostrat múltiples vegades com un toro en diverses de les seves pintures. I a més té un lloc en el quadre molt semblant al lloc que ocupa Velázquez a Las meninas, quadre que és per a Picasso el més admirable del món.^[5]

Premis i candidatures

Premis Goya

Categoria	Any	Pel·lícula	Resultat
Millor fotografia	2016	La reina de España	Nominat
	2011	La piel que habito	Nominat
	2007	Las 13 rosas	Guanyador
	2006	Volver	Nominat
	2005	Otros días vendrán	Nominat
	2004	Roma	Nominat
	2003	Al sur de Granada	Nominat
	2002	El caballero Don Quijote	Guanyador
	1997	En brazos de la mujer madura	Nominat
	1996	Tranvía a la Malvarrosa	Nominat
	1994	La pasión turca	Nominat
	1993	El pájaro de la felicidad	Guanyador
	1992	Belle Époque	Guanyador
	1990	¡Átame!	Nominat
	1990	¡Ay, Carmela!	Nominat
	1989	El sueño del mono loco	Guanyador
	1988	Malaventura	Nominat
	1988	Mujeres al borde de un ataque de nervios	Nominat
	1986	La mitad del cielo	Nominat

Premio Acadèmia del cinema Europeu 2006 per Volver

Premi Nacional de Cinematografia (1989).

Filmografia

La reina de España (2016)
Com reines (2016)
Altamira (2015)
Los amantes pasajeros (2013)
La piel que habito (2011)
Rivales (2008)
Las trece rosas (2007)
Tuya siempre (2007)
Teresa, el cuerpo de Cristo (2007)
Tirant Lo Blanc (2006)
Volver (2006)
Vida y color (2005)
La vida perra de Juanita Narboni (2005)
Roma (2004)
La puta y la ballena (2004)
La mala educación (2004)
The Dancer Upstairs (2003)
Al sur de Granada (2003)
El caballero Don Quijote (2002)
La vida de nadie (2002)
Chica de Río (2001)
Son de mar (2001)
Sé quién eres (2000)
Blast From the Past (1999)
Celos (1999)
L'Amante perduto (1999)
Don Juan (1998)
Il Mio West (1998)
La pistola de mi hermano (1997)
En brazos de la mujer madura (1997)
Tranvía a la Malvarrosa (1997)
Two Much (1996)
Libertarias (1996)
Más allá del jardín (1996)
La teta i la lluna (1994)
La pasión turca (1994)
Jamón, jamón (1993)
Huevos de oro (1993)
Intruso (1993)
El pájaro de la felicidad (1993)
Belle Époque (1992)
Amantes (1991)
¡Ay, Carmela! (1991)
Hay que zurrar a los pobres (1991)
Solo o en compañía de otros (1991)
¡Atame! (1990)
Dancing Machine (1990)
El sueño del mono loco (1989)
El mar y el tiempo (1989)
Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988)
El Lute II: mañana seré libre (1988)
Jarrapellejos (1988)
Malaventura (1988)
El Lute: camina o revienta (1987)
Barbablú, Barbablú (1987)
La mitad del cielo (1986)
El caballero del dragón (1986)
Mambrú se fue a la guerra (1986)
El viaje a ninguna parte (1986)
Hay que deshacer la casa (1986)
Rustlers' Rhapsody (1985)
La reina del mate (1985)
Los paraísos perdidos (1985)
La corte de Faraón (1985)
El Caso Almería (1984)
Akelarre (1984)
Tasio (1984)
El sur (1983)
Demonios en el jardín (1982)
La Triple muerte del tercer personaje (1982)
Asesinato en el Comité Central (1982)
La campanada (1980)
La muchacha de las bragas de oro (1980)
Soldados (1978)
Oro rojo (1978)
Vámonos, Bárbara (1978)
Così come sei (1978)
Marián (1977)
El puente (1977)
Dios bendiga cada rincón de esta casa (1977)
Retrato de familia (1976)
¿Quién puede matar a un niño? (1976)
Pepita Jiménez (1975)
Ya soy mujer (1975)
País, S.A. (1975)
Yo la vi primero (1974)
El niño es nuestro (1973)
Corazón solitario (1973)
Vera, un cuento cruel (1973)

Referències

↑ José Luis Alcaine, la luz de Almodóvar, france24.com, 11 de maig de 2018
↑ José Luis Alcaine a espaaescultura.es
↑ La Academia de Cine premia a José Luis Alcaine, El Periódico de Aragón, 2011
↑ Relació d'acadèmics Arxivat 2019-04-12 a Wayback Machine. al web de l'Acadèmia
↑ José Luis Alcaine: Inquilino de la luz, El Mundo, 24 de març de 2019

Enllaços externs

[1] José Luis Alcaine, la luz de Almodóvar, france24.com, 11 de maig de 2018

[2] José Luis Alcaine a espaaescultura.es

[3] La Academia de Cine premia a José Luis Alcaine, El Periódico de Aragón, 2011

[4] Relació d'acadèmics Arxivat 2019-04-12 a Wayback Machine. al web de l'Acadèmia

[5] José Luis Alcaine: Inquilino de la luz, El Mundo, 24 de març de 2019

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Biografia
(2017)
Nom original	(es) José Luis Alcaine
Naixement	26 desembre 1938 (85 anys) Tànger (Espanya)
Activitat
Camp de treball	Producció cinematogràfica
Ocupació	director de fotografia, operador de càmera
Activitat	1965 -
Membre de	Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Associació Espanyola d'Autors d'Obres Fotogràfiques Cinematogràfiques
Família
Cònjuge	Cecilia Bartolomé
Premis
(2017) Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2011) Medalla de Oro ^(en) (2011) premi Vulcan (2007) Goya a la millor fotografia, per l'obra Les tretze roses (2006) Premi del Cine Europeu al millor director de fotografia europeu, per l'obra Volver (2002) Goya a la millor fotografia, per l'obra El caballero Don Quijote (1993) Goya a la millor fotografia, per l'obra El pájaro de la felicidad (1992) Goya a la millor fotografia, per l'obra Belle Époque (1989) Premi Nacional de Cinematografia d'Espanya (1989) Goya a la millor fotografia, per l'obra El sueño del mono loco