Obre el menú principal

Mujeres al borde de un ataque de nervios

pel·lícula de 1988 dirigida per Pedro Almodóvar

Mujeres al borde de un ataque de nervios és una pel·lícula espanyola de Pedro Almodóvar, estrenada el 1988. El títol fa referència a un trastorn psiquiàtric que és lligat històricament a la histèria però que és ara vist en un context cultural com una forma de traumatisme.[1]

Infotaula de pel·lículaMujeres al borde de un ataque de nervios
Women on the Verge of a Nervous Breakdown`.jpg
Fitxa
Direcció Pedro Almodóvar
Protagonistes
Producció Agustín Almodóvar, Pedro Almodóvar, Antonio Llorens, El Deseo S.A.
Guió Pedro Almodóvar
Música Bernardo Bonezzi
Fotografia José Luis Alcaine
Muntatge José Salcedo
Vestuari José María De Cossío
Productora El Deseo
Dades i xifres
País d'origen Espanya
Estrena 1988
Durada 88 minuts
Idioma original castellà
Rodatge Madrid
Color en color
Descripció
Gènere pel·lícula de comèdia, comèdia dramàtica i drama
Tema suïcidi i terrorisme
Lloc de la narració Madrid
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0095675 Filmaffinity: 813529 Allocine: 86046 Rottentomatoes: m/women_on_the_verge_of_a_nervous_breakdown Mojo: womenontheverge Allmovie: v55146 TCM: 96229 Metacritic: movie/women-on-the-verge-of-a-nervous-breakdown TV.com: movies/women-on-the-verge-of-a-nervous-breakdown
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Ivan i Pepa, dos actors de doblatge, posen la seva veu a les grans estrelles del cinema i es juren amor etern cada matí en la penombra de l'estudi. Però Ivan abandona de sobte Pepa. Aquesta portarà la seva investigació i descobrirà la doble vida de l'home que estima.

És una galeria de retrats: una amant que s'assabenta de cop que el seu amant la deixarà per a una altra; l'esposa legítima del susdit, que purga la seva depressió en una clínica psiquiàtrica i no pensa més que a barallar-se; la nova conquesta que no té ganes d'afluixar la brida al Don Juan a la fuga; el fill d'aquest últim, tartamut; una advocada feminista; la companya d'un terrorista chita; una conserge membre dels testimonis de Jehovà; un xofer de taxi punk; policies complaents; i gaspatxo amb somnífer per a tothom.

Un vodevil modern, lliurement inspirat de La veu Humana de Jean Cocteau, una obra de 1930 d’un acte que explica el llarg monòleg d'una dona al telèfon, abandonada pel seu amant.

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. Schechter DS, Marshall RD, Salman E, Goetz D, Davies SO, Liebowitz MR (2000). Ataque de nervios and childhood trauma history: An association? Journal of Traumatic Stress, 13:3, 529-534.

Enllaços externsModifica

Vegeu tambéModifica