Rossinyolic embudat

El rossinyolic embudat[1][2][3] (Craterellus tubaeformis) és un bolet del grup dels rossinyolics, un bolet comestible. Forma una associació micorrízica, amb plantes del bosc. És més menut que el camagroc o rossinyolic camagroc (Cantharellus lutescens) i té el barret bru amb plecs més pàl·lids i una cama groga i buida.

Infotaula d'ésser viuRossinyolic embudat
Craterellus tubaeformis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreCantharellales
FamíliaCantharellaceae
GènereCraterellus
EspècieCraterellus tubaeformis Modifica el valor a Wikidata
Quél., 1888
Nomenclatura
BasiònimCantharellus tubaeformis Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Cantharellus tubaeformis
Cantharellus infundibuliformis
Merulius infundibuliformis
Cantharellus xanthopus
Merulius xanthopus
Cantharellus infundibuliformis var. lutescens
Cantharellus infundibuliformis var. nigricans
Cantharellus infundibuliformis var. subramosus
Cantharellus tubaeformis var. pallidus
Cantharellus tubaeformis var. zonatus
Merulius hydrolips var. fuligineus
Peziza undulata Modifica el valor a Wikidata

Descripció

modifica

[4][5] Barret de 2-5 cm, convex en els exemplars joves , ben aviat umbilicat.

Revers amb plecs, espesos, molt espaiats, intervenats, decurrents, inicialment groguenc, gris blanquinós en madurar.

Cama irregular, fistulosa, de color groc intens.

Carn escassa, blanc grogenca, dolça al tast.

Hàbitat

modifica

De l'estatge subalpí fins el submontà de la regió mediterrània. En boscos de planifolis i coníferes; sovint fagedes, castanyars, suredes i alzinars. Prefereix sòls pobres i silicis, també calcaris. Creix entre la molsa o la fusta podrida. Sovint creix barrejat amb els camagrocs.

Creix a finals de la tardor, fins i tot després de glaçades, gairebé sempre en fructificacions extenses.

Distribució

modifica

Espècie comú i cosmopolita.

Identificació

modifica

El rossinyolic (Cantharellus lutescens) se'n diferència per presentar el revers més groc, mai grisenc i créixer en terrenys més calcaris. El rossinyolic ennegridor (Craterellus melanoxeros) té la superfície del barret més groga i la carn ennegreix al frec.

Molt bon comestible. Té un gust més fort que el camagroc però menys afruitat. Quan és cru té un característic gust fumat i pebrat. Es pot conservar sec.

Gastronomia

modifica

Sobretot en sopa o fregit. Es ven fresc o assecat.

Referències

modifica
  1. Gràcia, Enric: La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, plana 132. Editorial Efadós, volum I, El Papiol, 2021, ISBN 978-84-18243-12-7
  2. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  3. Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  4. Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373. 
  5. Marchand, André. Champignons du nord et du midi. 2. Barcelona: Société Mycologique des Pyrénées Méditerranéennes, p. 263. ISBN 8439947682. 

Enllaços externs

modifica