Rostro al mar

Rostro al mar és una pel·lícula dirigida per Carlos Serrano de Osma, estrenada l'any 1951, que tracta sobre els exiliats a la terminació de la guerra civil espanyola.

Infotaula de pel·lículaRostro al mar
Fitxa
DireccióCarlos Serrano de Osma
Protagonistes
Eulalia Montero
Carlo Tamberlani
Antonio Bofarull
Jose Manuel Soriano
Camino Garrigó
Paco Melgares
Lili Vicenti
Ajudant de direccióAgustin Navarro
ProduccióAntonio Bofarull
M. Riba Arizanda
GuióJulio Coll
José German Huici
Antonio Ferrer
MúsicaRafael Ferrer Fitó
FotografiaSalvador Torres Garriga (exteriors)
Sebastian Perera (interiors)
MuntatgeAntonio Canovas
VestuariCasa Hernández
Anita Picart
MaquillatgeMaruja Moro
ProductoraTitán Films
DistribuïdorR.K.O. Radio Films
Dades i xifres
País d'origenEspanya
Estrena8 de setembre de 1952
Durada83 minuts
2.700 metres
Idioma originalCastellà
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0043981 Filmaffinity: 228350 Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Un exiliat comunista espanyol que ha passat uns anys als camps de concentració soviètics, aconsegueix escapar i entrar a Espanya amb l'únic objectiu de veure la seva dona i conèixer a la seva filla que nasqué estant a l'exili.[1]

Repartiment[2]Modifica

Actor / actriu Personatge fictici
Eulalia Montero Isabel
Carlo Tamberlani Alberto Santiesteban
Antonio Bofarull Manuel
José Manuel Soriano Ramón
Camino Garrigó Doña Maria
Paco Melgares Marcos
Lili Vicenti Catherine

Al voltant de la pel·lículaModifica

El film fou rodat a Marsella, Barcelona (Orphea Films) i Girona (Cadaqués). La pel·lícula fou estrenada a Barcelona el 8 de setembre de 1952, simultàniament als cines Astoria i Cristina. Prèviament ja havia sigut presentada a altres ciutats espanyoles, sent la primera Sevilla, que va ser un dels pocs llocs a on va rebre bones crítiques.

La crítica catalana valorà l'interès de tractar un tema inèdit i rellevant, com és l'exili i la consegüent nostàlgia de la pàtria llunyana, però es lamentà que un film que "va poder ser una crònica veraç del cas dels exiliats espanyols a l'acabament de la guerra civil es convertí de fet en una pel·lícula de tons sentimentals molt acusats, a la que juguen els clàssics temes de l'amor, el sacrifici i el corresponent final feliç".[3]

La mala acollida del pùblic i crítica a Barcelona provocà el retard de l'estrena a Madrid, que es produí un any després.[4]

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. Perez Bowie, José Antonio. «La figura del exiliat al cine franquista». A: Analogies en l'art, la literatura i el pensament de l'exili espanyol de 1939 (en castellà). Miguel Cabanas Bravo. Ediciones Doce Calles,SA, 2010, p. 978-84-00-09148-4 (Biblioteca de Historia del Arte) [Consulta: 1r novembre 2013]. 
  2. Aranzubia Cob, Asier. «Filmografia». A: Carlos Serrano de Osma. Historia de una pasión (en castellà), 2004, p. 307-308 [Consulta: 1r novembre 2013]. 
  3. Jaume Picas, Fotogramas, núm. 199, 12 setembre 1952
  4. Aranzubia Cob, Asier. «3. Un cineasta a sou (1947-1953)3.9.Quarta Producció de Titan Films». A: Carlos Serrano de Osma. Historia de una pasión (en castellà), 2004, p. 166-182 [Consulta: 1r novembre 2013].