Rudistes

(S'ha redirigit des de: Rudist)

Els hippurítides (Hippuritida),[2] coneguts com a rudistes,[3] són un ordre extint de mol·luscs bivalves marins. Tenien forma de caixa, de tub o d'anell. Van sorgir durant el Juràssic i es diversificaren molt durant el Cretaci on eren els principals organismes formadors d'esculls del Mar de Tethys. Es van extingir en l'extinció del Cretaci-Paleogen.[4]

Infotaula d'ésser viuRudistes
Hippuritida Modifica el valor a Wikidata
RudistCretaceousUAE.jpg
Fòssils de rudistes de les muntanyes Omani dels Emirats Àrabs Units. Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumMollusca
ClasseBivalvia
SuperordreCardiiformii
OrdreHippuritida Modifica el valor a Wikidata
Newell, 1965
Nomenclatura
Sinònims
  • Hippuritoida[1]
Famílies
Vegeu text

CaracterístiquesModifica

 
Rudista (Cretaci superior, sud-oest de França).
 
Caprina adversa; alguns rudistes semblaven gastròpodes.

Les formes més antigues, del Juràssic superior, eren allargades, amb les dues vàlvules de forma similar, sovint en forma de canonada o estaca, mentre que les formes posteriors, del Cretaci, constructores d’esculls, tenien una valva superior més petita i plana, en forma de tapadora, mentre que la valva inferior era més gran, tenia forma de con invertit i s'adheria al fons del mar o als rudistes veïns. La mida d'aquestes espècies còniques oscil·lava àmpliament des de uns pocs centímetres fins a més d'un metre de longitud. La valva superior podria adoptar una varietat de formes, com ara una simple tapa plana, un con baix, una espiral i fins i tot forma d'estrella.[5]

EcologiaModifica

Els rudistes van ser un dels components més importants dels esculls durant el període Cretaci. Durant el Cretaci, els esculls rudistes van tenir tant èxit que poden haver desplaçat els coralls escleractinis de molts entorns tropicals, inclosos els estatges del que avui són el Carib i la Mediterrani.[6]

És probable que el seu èxit com a constructors d’esculls va ser degut, almenys en part, a l’entorn extrem del Cretaci. Durant aquest període, les aigües tropicals eren entre 6 °C i 14 °C més càlides que les actuals i també més salines, i tot i que aquest podria haver estat un entorn adequat per als rudistes, no era gaire adient pels coralls i altres constructors d’esculls contemporanis. Aquests esculls rudistes de vegades feien centenars de metres d’alçada i sovint resseguien durant centenars de quilòmetres a les plataformes continentals. A causa de la seva elevada porositat, els esculls rudistes són trampes de petroli molt afavorides.[5]

TaxonomiaModifica

L'ordre Hippuritida inclou 253 espècies repartides en dos subordres i 15 famílies:[7]

Subordre Hippuritidina
Subordre Requieniidina

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rudistes
  1. BioLib- Hippuritida
  2. «WoRMS - World Register of Marine Species - Hippuritida †». [Consulta: 25 febrer 2021].
  3. Martinell, J., Martínez, R. & de Porta, J. 1988. Els bivalves fòssils. Història Natural dels Països Catalans, 15.
  4. «A palaeontological database of RUDIST BIVALVES». [Consulta: 25 febrer 2021].
  5. 5,0 5,1 Johnson, C. «The rise and fall of Rudist reefs». American Scientist, 90, 2, 2002, pàg. 148. Bibcode: 2002AmSci..90..148J. DOI: 10.1511/2002.2.148.
  6. «Info on Rudists». Arxivat de l'original el 2010-12-20.
  7. «WoRMS - World Register of Marine Species - Taxonomic tree». [Consulta: 25 febrer 2021].

Enllaços externsModifica