Gallet de roca

gènere d'ocells
(S'ha redirigit des de: Rupicola)

Els gallets de roca són dues espècies d'aus d'Amèrica del Sud que formen el gènere Rupicola, a la família dels cotíngids (Cotingidae), dins l'ordre dels passeriformes.

Infotaula d'ésser viuGallet de roca
Rupicola Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCotingidae
GènereRupicola Modifica el valor a Wikidata
Brisson, 1760

Morfologia

modifica
  • Fan una llargària aproximada de 27 cm.
  • Fort dimorfisme sexual, essent els mascles uns ocells tremendament vistosos, amb una forta coloració taronja o vermella i una gran cresta de plomes. Les femelles tenen colors molt més modests i crestes més petites.

Alimentació

modifica

Bàsicament s'alimenten de fruites, però també formen part de la dieta els insectes.

Hàbitat i distribució

modifica

Viuen en les selves humides tropicals i subtropicals, prop de serralades. No freqüenten la part superior dels arbres i viuen prop del terra. Habiten el nord d'Amèrica del Sud. Excepte durant l'època d'aparellament, aquests ocells són animals cautelosos i difícils de veure a la copa de la selva tropical. S'alimenten principalment de fruites i baies i poden ser agents importants de la dispersió per a les llavors de la selva tropical.[1]

Reproducció

modifica

Com altres cotíngids tenen una conducta de festeig molt elaborada. Les femelles fan el niu en petites coves als penya-segats, on ponen 1 – 2 ous de color verdós. Crien en petites colònies i els mascles no participen gens de la cria.

Taxonomia

modifica

El gènere Rupicola va ser introduït pel zoòleg francès Mathurin Jacques Brisson l'any 1760 amb el Gallet de roca de la Guaiana (Rupicola rupicola) com a espècie tipus.[2][3] El nom del gènere Rupicola és neollatí per "habitant del penya-segat" i combina el llatí rupes, rupis "rock" i -cola "dweller.[4]

Hi ha dues espècies de gallets de roca:[5]

Referències

modifica
  1. Ecology of the Cock-of-the-Rock, de Haemig PD (2012) ECOLOGY.INFO 1 recuperat el 26 de gener de 2014
  2. Brisson, Mathurin Jacques. Ornithologie, ou, Méthode Contenant la Division des Oiseaux en Ordres, Sections, Genres, Especes & leurs Variétés (en french, latin). Paris: Jean-Baptiste Bauche, 1760. 
  3. Check-list of Birds of the World. 8. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1979, p. 306. 
  4. Jobling, J.A. «Key to Scientific Names in Ornithology». Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, 2019. [Consulta: 5 abril 2019].
  5. «Cotingas, manakins, tityras, becards». World Bird List Version 9.1. International Ornithologists' Union, 2019. [Consulta: 5 abril 2019].