Sándor Vándor
Sándor Venetianer, nom de naixement (Miskolc (prov. Borsod-Abaúj-Zemplén), 28 de juliol, 1901[1] – Sopronbánfalva (Sopron), 14 de gener, 1945), director d'orquestra, compositor, esperantista hongarès.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (hu) Venetianer Sándor 28 juliol 1901 Miskolc (Hongria) |
| Mort | 14 gener 1945 (43 anys) Sopronbánfalva (Hongria) (en)  |
| Sepultura | Cementiri del carrer Fiumei, 24-1-75 |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, director d'orquestra, esperantista |
| |
Carrera
modificaJakab Venetianer,[2] un metge nascut a Liptószentmiklós, és fill de Róza Polacsek. Va tenir dos germans: Erzsébet (1898) i Margit (1904). Els seus pares van ser víctimes de l'Holocaust.[3] El 1919, durant la República Soviètica, va organitzar un consell d'estudiants revolucionari, pel qual va ser expulsat posteriorment de totes les escoles secundàries del país. Va estudiar a Berlín el 1921 i a Leipzig entre 1921 i 1924. Després d'això, va treballar a Itàlia durant gairebé vuit anys com a tutor d'òpera. Va tornar a Hongria el 1932, va esdevenir el director del teatre de Sopron, però també va treballar a Budapest i Miskolc. El 1936 va assumir la direcció d'un cor format per alguns dels membres del Cor Szalmás, que més tard es coneixerà a nivell nacional com el Cor Errant de Budapest (però també va dirigir altres cors obrers).
En l'àmbit del moviment coral, va popularitzar les obres de Béla Bartók, Zoltán Kodály i altres compositors contemporanis, però també va escriure obres corals i va musicar diversos poemes d'Attila József. Va tenir una relació de treball directa amb Attila József i va discutir amb ell diverses vegades les obres corals escrites per als seus poemes, que sovint van donar lloc a la forma final de les obres.
Sándor Vándor es va convertir en víctima del terror nazi. El novembre de 1944 va ser arrossegat a Sopronbánfalvá, on va morir sota tortura.
La seva memòria
modificaLa seva tomba es troba a Budapest, al cementiri de Kerepesi, la seva làpida és obra de l'escultor Aladár Farkas. Fins al canvi de règim a Miskolc, l'actual carrer Király portava el seu nom. A Sopron i Budapest al districte XVIII, un carrer va rebre el seu nom al districte i una escola de música a Tiszaújváros porta el seu nom.
Les seves obres principals
modifica- Obres orquestrals (serenata hongaresa, 1935, etc.)
- Música de cambra (quartets de corda, sonates de cambra, etc.)
- Obres per a piano (La màquina, 1932)
- Òpera (Dr. Kiss Álmos, 1942)
- Cantates (Detestatio belli, 1939; Nit suburbana, 1939; A város peremén, 1941)
- Obres corals (Endre Ady: Felszállott a pava, 1932; Attila József: Tiszta sívvel, 1937; Cançó de dones joves, 1937; Dansa de l'ós, 1938; Mondd, mit érrell..., 1938; Obreres, 1939; Les 1939, Les 1939; Inici de Vides joves, 1939 ; Dudoló, 1940 Sándor Petőfi: Ressuscitat, 1941, etc.)
- Cançons (portades de cançons populars)
Referències
modifica- ↑ Születési bejegyzése a miskolci polgári születési akv. 882/1901. folyószáma alatt. (Hozzáférés: 2020. március 7.)
- ↑ László Szilágyi-Windt (1972). "Venetianer Lajos Gran Rabí d'Ujpest". New East 53 (7284), 96-97. ell. El nom de la família Liptoszenmikos és d'origen italià
- ↑ Holtnaknyílvánítások (1950. március 2.) Magyar Közlöny - Hivatalos lap, 37. szám
Fonts
modifica- István Dobrossy–Miklós Eszenyi–László Zahuczky: Lèxic biogràfic de Miskolc. Miskolc, 2008.
- Lèxic biogràfic hongarès 1000–1990
- Salutacions