Els sílvids (Sylviidae) són una família d'ocells de mida petita que inclou un gran nombre d'espècies, si bé en època recent s'han separat un bon nombre, formant les famílies Phylloscopidae, Cettiidae, Acrocephalidae i Megaluridae o Locustellidae.

Infotaula d'ésser viuSílvids
Sylviidae Modifica el valor a Wikidata

Tallareta vulgar (Curruca communis)
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
SuperfamíliaSylvioidea
FamíliaSylviidae Modifica el valor a Wikidata
Vigors, 1825
Nomenclatura
Sinònims

Morfologia

modifica
  • Tenen el plomatge suau i de colors apagats, terrosos, ocres, negres i rosats.
  • No presenten dimorfisme sexual acusat.
  • Tenen el típic bec estret i fi dels ocells insectívors.[1]

Alimentació

modifica

El seu aliment bàsic són els insectes que persegueixen entre la vegetació.[2]

Hàbitat

modifica

Aquesta família reuneix espècies molt característiques dels ambients palustres, que acostumen a nidificar en els canyissars. Són molt representatius de les zones humides dels Països Catalans.

Distribució geogràfica

modifica

Viuen a Euràsia i Àfrica.

Costums

modifica

Solen tindre un cant melòdic i agradable que emeten moltes vegades entre el fullam o amagats.

Taxonomia

modifica

Arran els estudis de Gelang et al (2009), algunes espècies que estaven classificades com a timàlids, van passar a ser considerades dins els sílvids (Sylviidae).[3] Més tard però, la major part van passar a ser classificades a una família diferent: els paradoxornítids (Paradoxornithidae).[4] Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 11.1, 2021), la família dels sílvids està formada únicament per dos gèneres, amb 34 espècies:

  • Gènere Sylvia, amb 7 espècies.
  • Gènere Curruca, amb 27 spècies.

Referències

modifica
  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 131-132. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 91. ISBN 84-315-0434-X
  3. Gelang, M.; Cibois, A.; Pasquet, E.; Olsson, U.; Alström, P.; Ericson, P.G.P. (2009). "Phylogeny of babblers (Aves, Passeriformes): major lineages, family limits and classification". Zoologica Scripta 38: 225-236.
  4. T Cai, A Cibois, P Alström, RG Moyle, JD Kennedy S Shao, R Zhang, M Irestedt, PGP Ericson, M Gelang, Y Qu, F Lei i J Fjeldså. 2019. Near-complete phylogeny and taxonomic revision of the world's babblers (Aves: Passeriformes). Molecular Phylogenetics and Evolution. Volum 130, Gener 2019, P. 346-356

Enllaços externs

modifica
  • Informació sobre les 415 espècies de sílvids (francès) i (anglès)
  • Taxonomia d'aquesta família d'ocells (anglès)