Símun av Skarði
Símun av Skarði (Skarð, 3 de maig de 1872 - Tórshavn, 9 d'octubre de 1942) va ésser un poeta, polític i mestre feroès amb passaport danès.[1]
 Rasmus Rasmussen (esquerra) i Símun av Skarði (dreta). | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 maig 1872  Skarð |
| Mort | 9 octubre 1942 (70 anys) Tórshavn |
| Membre del Løgting feroès | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Askov Højskole (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, polític, escriptor, director d'escola |
| Partit | Sjálvstýrisflokkurin |
| Família | |
| Cònjuge | Súsanna Kathrina Jacobsen (1901–1942) |
| Fills | Sigrið av Skarði Joensen, Jóhannes av Skarði |
| Germans | Anna Suffía Rasmussen |
 | |
Una de les seves obres més famoses com a poeta és l'himne de les Illes Fèroe (Mítt alfagra land), anomenat normalment Tú alfagra land mítt, ja que són les seves primeres paraules.
Biografia modifica
Símun av Skarði va néixer al poble de Skarð, a l'illa feroesa de Kunoy.
El 1893, va ingressar al seminari de Tórshavn, on es va graduar com a professor el 1896. Va assistir a l'institut popular danès d'Askov Højskole de 1896 a 1898, i després a l'Escola Estatal de Mestres de Copenhaguen de 1898 a 1899. El 1899 va fundar el co- Institut popular feroès (Føroya Fólkaháskúli) juntament amb Rasmus Rasmussen (1871–1962). Hi va treballar com a director i professor des de 1899 fins a 1942. La germana de Símun, Anna Suffía Rasmussen (1876–1932), que s'havia casat amb Rasmus Rasmussen, va exercir-hi com a superintendent. Rasmus Rasmussen hi va treballar com a professor fins a 1947.[2]
Va ser membre del parlament pel Sjálvstýrisflokkurin (Partit independentista) del 1906 al 1914.
Va ser el marit de l'educadora Sanna av Skarði (1876–1978), que també va ensenyar a Føroya Fólkaháskúli. Van ser els pares de la periodista Sigrið av Skarði Joensen (1908–1975) i del lingüista Jóhannes av Skarði (1911–1999). El primer ministre danès Lars Løkke Rasmussen és el seu besnét.[3]
Obra modifica
Les obres completes de Símun av Skarði, en set volums, van ser publicades per la seva néta, Turið Sigurðardóttir.
- Tú alfagra land mítt (1906)
- Jólasálmar og morgun- og kvøldsálmar, Fram, Tórshavn, 1913, 30 pàgines (salms i himnes, en col·laboració amb Jákup Dahl)
- Vár: sjónleikur í fimm pørtum, 2a edició, Ungu Føroyar, Tórshavn, 1960, 67 pàgines
- Streingir, ið tóna; ritstjóri, Turið Sigurðardóttir
- Streingir, ið tóna: Yrkingar, (poèmes) Fannir, Tórshavn 1998 (ISBN 99918-49-20-3), 176 pàgines
- Streingir, ið tóna II: Søguligar greinir, skaldskapur og søga, Fannir, Tórshavn 1999, (ISBN 99918-49-25-4), 257 pàgines
- Streingir, ið tóna III: Skald og skaldskapur, mál og upplýsing, mentan, Fannir, Tórshavn, 2000, (ISBN 99918-49-27-0), 446 pàgines
- Streingir, ið tóna IV: Søgur og ævintýr, Fannir, Tórshavn, 2001, (ISBN 99918-49-31-9), 274 pàgines
- Streingir, ið tóna V: Søgur og ævintýr, Fannir, Tórshavn, 2002, (ISBN 99918-49-31-9), 102 pàgines
- Streingir, ið tóna VI: Vár og Víkingarnir á Hálogalandi, Fannir, Tórshavn, 2003, (ISBN 99918-49-37-8), 161 pàgines
- Streingir, ið tóna VII: Skaldsøgan Strondin bláa eftir Kristmann Guðmundsson (traductions de l'islandais), Fannir, Tórshavn 2005, (ISBN 99918-49-38-6)
Referències modifica
- ↑ «Simun av Skarði» (en danès). Dansk Biografisk Leksikon. [Consulta: 22 desembre 2023].
- ↑ «Rasmus Rasmussen» (en feroès). haskulin.fo. [Consulta: 22 desembre 2023].
- ↑ «Sigrid av Skarði Joensen» (en danès). Dansk Biografisk Leksikon. [Consulta: 22 desembre 2023].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Símun av Skarði |