Obre el menú principal

La Sarfa és una empresa de transport de viatgers de les comarques gironines,[2] amb seu administrativa i tallers situats a Begur des del 2008, quan va deixar la seva cotxera de Palafrugell.[3]

Infotaula d'organitzacióSarfa
Sarfa seu Begur.jpg
Despatxos a Begur
Dades
Tipus Societat limitada
Forma jurídica
Creació 1921
Fundador Narcís Ribot, Antoni Font i Josep Artigas
Activitat
Àrea d'operació Transport públic
Organització i govern
Seu 
Empleats 149 (2010)[1]
Empresa matriu Moventis
Xifres destacables
Ingressos totals 15.329.000 euros (2009)[1]

Lloc web moventis.es/sarfa
Modifica les dades a Wikidata

Va ser fundada el 9 de setembre de 1921[2] per tres socis, Narcís Ribot, de Sant Feliu de Guíxols, Antoni Font, de Llagostera, i Josep Artigas en fusionar les seves empreses d'autobusos. Les sigles dels quals donaren lloc al nom de l'empresa: Societat Anònima Ribot, Font i Artigues, tres noms que segons Josep Pla «semblen tres fantasmes, perquè de fet hi ha ben poca gent que sàpiga de qui es tracta»[4] amb un capital de 505.000 pessetes i deu vehicles.[5]

Un bus de la Sarfa a l'avinguda de la Unió a Calonge

Es dedica al transport de viatgers per carretera dins la zona de la Costa Brava, Girona, el seu enllaç amb la ciutat de Barcelona i a realitzar qualsevol servei discrecional amb circuits per tot Europa. Així mateix també fa el serveis urbans de PalamósCalonge, Castell d'Aro Platja d'Aro S'AgaróSanta Cristina d'AroSant Feliu de Guíxols i Figueres-Roses-Cadaqués, així com una línia regular que connecta la Costa Brava amb l'aeroport del Prat.[6] El 2011 disposa d'un centenar de busos amb una capacitat que va des dels setze fins als 63 passatgers.

L'any 2000, la companyia va ser adquirida pel grup Sarbus,[7] i l'any 2009 va ser integrat en el grup Moventia, format per sis empreses de transport de viatgers per carretera: Sarbus, Casas, Sarfa, Ategsa, Autobusos de Lleida i La Vallesana. El 2008 va traslladar les seves antigues instal·lacions del carrer de Torres Jonama de Palafrugell al Polígon Riera d'Esclanyà de la veïna Begur.[5][8]

« Amb el darrer autobús de la S.A.R.F.A. de la vigília solen arribar les senyoretes dedicades a les passions de l'amor. »
— Josep Pla[9]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Vilar, Albert «Sarfa vol convertir-se en la millor opció de mobilitat per a tots els sectors gironins». El Punt, 31 gener del 2010, pàg. 28.
  2. 2,0 2,1 «Sarbus - Sarfa» (en castellà). TransporteBcn.es. [Consulta: 18 maig 2016].
  3. Vilar, Albert «Sarfa ha començat les obres per marxar de Palafrugell a Begur». VilaWeb, 17 octubre del 2006.
  4. Pla, Josep. El meu País. Barcelona: Destino, 1968 (2009), p. 592. ISBN 9788423304660. 
  5. 5,0 5,1 Comas, Ure «90 anys en moviment». El Punt Avui, 2 octubre del 2011, pàg. 7.
  6. «Sarfa manté l'enllaç directe Costa Brava-Aeroport del Prat». Ràdio Sant Feliu, 8 setembre del 2012. [Consulta: maig del 2016].
  7. «Sarbús compra Sarfa per 3.000 milions i lidera ara el sector d'autobusos». La Xarxa, 10 març del 2000.
  8. Vilar, Albert ««Estem creant una nova Sarfa». El gerent de Sarfa creu que l'empresa encara té molt marge per créixer a tots els nivells i que els vols de baix cost els beneficien». El Punt, 31 gener del 2010, pàg. 29.
  9. Pla, 1968 (2009), p. 677.

BibliografiaModifica

  • Fradera, Josep Maria «Viatge amb SARFA i literatura». L'Avenç, Maig 2010, pàg. 52-55.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sarfa