SOAS Universitat de Londres

universitat anglesa

SOAS Universitat de Londres (School of Oriental and African Studies) es va fundar el 1916 com a Escola d'Estudis Orientals, essent Àfrica afegida al nom de l'escola a la dècada del 1930.[1] La funció per la qual es va crear el centre era principalment formar el funcionariat colonial per a les seves destinacions a l'Imperi Britànic. Des d'aleshores, el propòsit de SOAS ha canviat i l'escola ha esdevingut la primera institució del món en influència i innovació per a estudiar Àsia i Àfrica. És un college de la Universitat de Londres els camps d'estudi del qual inclouen Dret, Ciències Socials, Humanitats i Idiomes amb especial referència a Àsia i Àfrica. La biblioteca de SOAS, situada en un edifici dissenyat a la dècada del 1970 per l'arquitecte Denys Lasdun, és la més gran relativa a Àsia i Àfrica a Europa.

Infotaula d'organitzacióSOAS Universitat de Londres
School of Oriental & African Studies, London 03.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusuniversitat pública de recerca
editor en accés obert
institució educativa universitària
col·legi constituent
centre educatiu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1916
Localització dels arxius
Activitat
Membre deORCID Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants4.525 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Entitat matriuUniversitat de Londres Modifica el valor a Wikidata
Format per
Altres
Número de telèfon+44-20-7637-2388 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websoas.ac.uk Modifica el valor a Wikidata
Facebook: soasunioflondon Twitter: SOAS Instagram: soasuni Modifica el valor a Wikidata
Interior de la biblioteca de SOAS

La institució ha crescut considerablement en els darrers anys, de menys de 1000 estudiants en estudis de llicenciatura en els anys 1970 a més de 3000 en l'actualitat, i aproximadament la meitat són estudiants de postgrau.

El centre d'estudis també acull la Galeria Brunei, completada el 1995, que acull exhibicions temporals de materials històrics i contemporanis que reflecteixen temes i regions estudiades a SOAS. De 1952 i fins al 2007, també havia estat seu de la Fundació Percival David d'Art Xinès, una de les col·leccions més importants de ceràmica xinesa a Europa. Actualment aquesta es conserva al Museu Britànic.[2][3]

El campus principal va ser traslladat a un nou edifici expressament construït, just al costat de la Plaça Russell a Bloomsbury, el 1938. L'edifici de la biblioteca actual es va inaugurar el 1977, la Galeria Brunéi el 1995, i una extensió de l'edifici de la biblioteca es va obrir el 2004. Un nou campus a la Plaça Vernon d'Islington es va inaugurar el 2001.

SOAS és constantment qualificada com una de les deu millors institucions d'educació universitària als rànquings de les universitats britàniques.[4] Els graduats a SOAS poden trobar-se arreu del món en posicions d'influència en àmbits acadèmics, diplomàcia, periodisme, govern, dret, institucions internacionals, organitzacions no governamentals, sector bancari i financer, art, mitjans de comunicació i educació.

ReferènciesModifica

  1. «School of Oriental and African Studies (SOAS) guide», 21-03-2017. Arxivat de l'original el 2017-03-21. [Consulta: 10 desembre 2021].
  2. «Sir Percival David Foundation of Chinese Art» (en anglès). The British Museum. [Consulta: 12 gener 2022].
  3. «Percival David Foundation of Chinese Art» (en anglès). The Arthur M. Sackler Gallery - Smithsonian Institution, 2016.
  4. «EducationGuardian.co.uk | University guide», 01-09-2005. Arxivat de l'original el 2005-09-01. [Consulta: 10 desembre 2021].