Sabirni centar
Sabirni centar (en serbocroat punt de trobada) és una pel·lícula fantàstica de comèdia dramàtica iugoslava del 1989 dirigida per Goran Marković i protagonitzada per Rade Marković, Bogdan Diklić, Dragan Nikolić, Mirjana Karanović i Anica Dobra. Es basa en l'obra homònima de Dušan Kovačević.[1][2]
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Goran Marković  |
| Protagonistes | |
| Producció | Aleksandar Stojanović |
| Guió | Dušan Kovačević i Goran Marković |
| Música | Zoran Simjanović |
| Fotografia | Tomislav Pinter |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Iugoslàvia i República Federal Socialista de Iugoslàvia |
| Estrena | 19 juliol 1989 |
| Durada | 98 min |
| Idioma original | serbocroat |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema fantàstic i drama |
| Lloc de la narració | Iugoslàvia |
      | |
Argument modifica
Un equip d'arqueologia, excavant en un poble remot i dirigit per un ancià professor, descobreix un antic artefacte romà, una làpida que porta algunes inscripcions misterioses. Després d'adonar-se que han topat amb alguna cosa preciós, el professor pateix un atac de cor. Aparentment mort per a la gent que l'envolta, es troba en una mena d'estat de més enllà i s'adona que la pedra va marcar un pas a l'inframón clàssic, així que comença a barrejar-se amb els antics esperits dels morts. Els propis esperits semblen tan ximples i mesquins com els pagesos del poble que hi ha a sobre d'ells, i en el seu desig de veure què va passar amb els seus descendents, es troben sorpresos pel món modern dels vius.
Repartiment modifica
- Rade Marković - Professor Misa
- Bogdan Diklić - Petar
- Dragan Nikolić - Janko
- Olivera Marković - Angelina
- Danilo Stojković - Simeun
- Aleksandar Berček - Ivan
- Radmila Živković - Lepa
- Mirjana Karanović - Jelena Katic
- Dusan Kostovski - Marko
- Anica Dobra - Milica
- Branko Pleša - Doctor Katic
- Goran Daničić - Keser
- Kole Angelovski - Macak
Producció modifica
Algunes escenes foren' rodades a Gamzigrad, i alguns actors van anar a Tunísia on van filmar escenes del desert i les ruïnes d'una ciutat romana Dougga. Les catacumbes de Laberint es fan en un estudi de Košutnjak.
Premis modifica
Al Festival de Cinema de Pula de 1989 (la versió iugoslava dels Premis Oscar), la pel·lícula va guanyar els premis Big Golden Arena a la millor pel·lícula, Millor guió (Dušan Kovačević) i Millor actriu secundària (Radmila Živković).
A la X edició de la Mostra de València va compartir la Palmera d'Or amb Sis de Zülfü Livaneli.[3][4]
Referències modifica
- ↑ Dumitrache, Andi. Cartea mea cu filme. Europa: O călătorie subiectivă prin cinematografia mondială de la sfârșitul secolului XX și începutul secolului XXI (en romanian). Editura Coresi, p. 431.
- ↑ Gocić, Goran. Notes from the Underground: The Cinema of Emir Kusturica. Illustrated. Wallflower Press, 2001, p. 172. ISBN 978-1-90336-414-7.
- ↑ Concedidos los premios de la Mostra de Valencia, La Vanguardia, 11 d'octubre de 1989
- ↑ Un filme turco y otro yugoslavo, ganadores del festival mediterráneo, El País, 10 d'octubre de 1989
Enllaços externs modifica
- La pel·lícula a Dailymotion