Goran Marković
Goran Marković (Горан Марковић, ˌɡǒran ˈmaːrkoʋit͜ɕ) (nascut el 24 d'agost de 1946) és un director de cinema i teatre, guionista, escriptor i dramaturg serbi. Ha dirigit aproximadament 50 documentals, 13 llargmetratges i 3 obres de teatre. També ha escrit cinc llibres.[1]
  | |
| Nom original | (sr) Горан Марковић |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 24 agost 1946 (77 anys) Belgrad (República Federal Socialista de Iugoslàvia) |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de Cinema i Televisió de l'Acadèmia d'Arts Escèniques de Praga |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, realitzador, actor, guionista |
| Activitat | 1970 – |
| Família | |
| Pares | Rade Marković i Olivera Marković |
Premis | |
    | |
Marković és un dels pocs directors de l'antiga Iugoslàvia a qui s'acredita la popularització de les pel·lícules iugoslaves,[2] a més d'aconseguir l'èxit nacional i internacional.[3]
Carrera modifica
Marković va néixer a Belgrad, fill de Rade i Olivera Marković, tots dos actors serbis establerts. Va acabar el 5è Gymnasium de Belgrad abans d'assistir a l'FAMU a l'Acadèmia d'Arts Escèniques de Praga.
Marković és el guanyador de més de 30 premis iugoslaus, serbis i internacionals de cinema i teatre, el més significatiu d'ells són dos premis del festival "Zlatna arena" de Pula, un premi al millor director al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià per la pel·lícula Tito i ja, Gran Premi d'Amèrica al Festival Internacional de Cinema de Mont-real per la pel·lícula Kordon[4] i Premi Sterija al millor text de drama modern per a l'obra de teatre "Tourneka". La versió cinematogràfica de Tourneja va guanyar tant el premi a la "Millor pel·lícula" com al "Millor guió" al Festival de Cinema Europeu de 2009 a Kíiv[5] així com el premi al millor director i el premi Fipresci al Festival de Mont-real.[6]
Opositor constant al govern de Slobodan Milošević, Marković va expressar la seva posició política en tres pel·lícules documentals posteriors a 1995 produïdes o coproduïdes amb Radio B92: Poludeli ljudi (1997), Nevazni junaci (2000) i Serbie, année zéro (2001).[7]
Marković també va ser professor a la Facultat d'Arts Dramàtiques de Belgrad[4] i és membre de l'Acadèmia del Cinema Europeu a Brussel·les.
El 2017, Marković va signar la Declaració sobre la llengua comuna dels croats, serbis, bosnians i montenegrins..[8]
Filmografia modifica
Llargmetratges modifica
| Any | Pel·lícula | Director | Guionista | Productprr | Premis / Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| 1977 | Specijalno vaspitanje | Sí | Sí | No | |
| 1979 | Nacionalna klasa do 785 ccm | Sí | Sí | No | |
| 1980 | Majstori, majstori | Sí | Sí | No | |
| 1982 | Variola Vera | Sí | Sí | No | |
| 1985 | Tajvanska kanasta | Sí | Sí | No | |
| 1987 | Već viđeno | Sí | Sí | No | |
| 1989 | Sabirni centar | Sí | Sí | No | Premi del públic i de la crítica al Festival internacional de cinema fantàstic d'Avoriaz, Velika zlatna arena a la millor pel·lícula |
| 1992 | Tito i ja | Sí | Sí | Sí | Conquilla de plata al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià |
| 1995 | Urnebesna tragedija | Sí | Sí | No | Premi al millor director al Festival Internacional de Cinema de Mont-real |
| 2002 | Kordon | Sí | Sí | No | Grand Prix des Amériques al Festival Internacional de Cinema de Mont-real |
| 2008 | Turneja | Sí | Sí | No | Premi del Públic al Festival de Cinema de Tessalònica |
| 2013 | Falsifikator | Sí | Sí | No | |
| 2016 | Slepi putnik na brodu ludaka | Sí | No | No | Telefilm en II parts[9] and a theatre release |
| 2019 | Delirijum tremens | Sí | Sí | No | Statueta Sloboda a SOFEST |
Documentals modifica
- Neobavezno (1970), sèrie de televisió documental en dues parts
- Glumci (1973), sèrie de televisió documental en dues parts
- Junaci (1976), sèrie de televisió documental en cinc parts
- Poludeli ljudi (1997)
- Nevažni junaci (1999)
- Serbie, année zéro (2001)
- Konstantin Koča Popović (2014)
- Mnoštvo i manjina (2017)
Referències modifica
- ↑ «Goran Marković Bio».
- ↑ The BFI Companion to Eastern European and Russian Cinema. Bloomsbury Publishing, 2019, p. 270. ISBN 978-1-83871-850-3.
- ↑ Schneider, Steven Jay. 501 Movie Directors. ABC Books, 2007, p. 498. ISBN 978-0-73332-052-1. «..he is among a select few Serbian directors who have been equally awarded at the festivals and the box office.»
- ↑ 4,0 4,1 Reveler, Norma «'Cordon' Takes Ribbon at Montreal». Boston Globe, 08-09-2003 [Consulta: 6 maig 2010].
- ↑ «A film by Serbian director won the main prize...». BSSANA News, 05-06-2009 [Consulta: 6 maig 2010]. Arxivat 4 October 2011[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-10-04. [Consulta: 17 desembre 2022].
- ↑ «Inuit story audience favourite at Montreal World Film Festival». CBC.ca, 02-09-2008 [Consulta: 6 maig 2010].
- ↑ Daniel J. Goulding, "Liberated Cinema: The Yugoslav Experience, 1945-2001", 189.
- ↑ Signatories of the Declaration on the Common Language[Enllaç no actiu], official website, retrieved on 2018-08-16.
- ↑ Serbia, RTS, Radio televizija Srbije, Radio Television of. «"Slepi putnik na brodu ludaka", priča o poslednjim mesecima života Petra Kočića». [Consulta: 12 gener 2021].