Sala (Tingitana)

Sala (Σάλα) fou una ciutat de Mauritània Tingitana, a la costa occidental atlàntica, propera al riu del mateix nom. A l'Itinerari d'Antoní és esmentada com Salaconia però probablement "conia" és un afegit posterior. Correspon a la moderna Sale, prop de la desembocadura del Bu-Regrâb, però realment la ciutat romana era més aviat cap a Rabat, a la part sud del riu, on encara existeixen algunes restes romanes. Estava situada a la riba sud de la boca del riu Bouregreg que des de ser una ciutat de peregrinació va passar a ser una colònia romana.[1]

Infotaula de geografia físicaSala
TipusCiutat antiga Modifica el valor a Wikidata
Part deMauritània Tingitana Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
 34° 00′ 25″ N, 6° 49′ 17″ O / 34.006821°N,6.821498°O / 34.006821; -6.821498Coord.: 34° 00′ 25″ N, 6° 49′ 17″ O / 34.006821°N,6.821498°O / 34.006821; -6.821498
Estela romana visible a l'actual Chellah

Ptolemeu la va citar amb aquest nom.[2]

HistòriaModifica

 
Carrer romà a la colònia de Sala

La colònia de Sala estava ubicada en un antic assentament fenici.[3]

  • El 28 d'octubre de 144 hi va haver un decret emès pel decurió de Sala. Es va erigir una estàtua en honor del prefecte M. Sulpicius Felix que havia pacificat la zona i construït les muralles de la ciutat.[4] A aquesta època es van iniciar una sèrie de campanyes militars per a pacificar la Mauritània que es van acabar el 152.[5]
  • Segle III : Tot i que els romans s'havien retirat parcialment de més enllà del riu Loukkos, van mantenir un presidi a Sala fins al segle v.[6] S'hi han trobat objectes que evidencien que els contactes comercials entre Sala i Europa van continuar dirant l'època visigòtica i romana d'Orient, fins al segle vii[7] Sala podria haver estat un centre comercial entre Europa i les Illes Porpres, productores de murex (closques de mol·luscs).[8]

Durant l'època medieval la ciutat va marxar abandonant lentament fins que el 1154 fou abandonada totalment i la població es va desplaçar cap a la moderna Salé. El Terratrèmol de Lisboa de 1755 va afectar moltes estructures de l'antiga colònia.

Patrimoni MundialModifica

Com que està a la zona metropolitana de Rabat, el 2012 fou declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO.[9][10][11]

ReferènciesModifica

  1. Gsell, Stéphane; Carcopino «La base de M. Sulpicius Félix et le décret des décurions de Sala» (en francès). Mélanges d'archéologie et d'histoire, 1931, pàg. 28.
  2. «Sala Colonia (in French)». Arxivat de l'original el 2014-05-31. [Consulta: 15 desembre 2014].
  3. Brown, Kenneth L. Eddif. Les Gens de Salé, 2001. ISBN 9789981090538. 
  4. Éditions Bréal. [[[:Plantilla:Google Livres]] L'Afrique romaine : De l'Atlantique à la Tripolitaine (69-439 ap. J.-C.)], 2006. ISBN 9782749505749. 
  5. (anglès) Routledge. [[[:Plantilla:Google Livres]] The Story of the Roman amphitheatre], 2000. ISBN 9780415165938. 
  6. Notitia Dignitatum, (Occ, XXVII)[1]
  7. J. Boube, 1983-84 : Éléments de ceinturon wisigothiques et byzantins trouvés au Maroc. A: Bulletin d'archéologie marocaine, vol. XV, p. 281-297
  8. Maurice Euzennat, 1994 : Le périple d'Hannon. A: Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, vol. 138, no 2, p. 559-580.[2]
  9. «Rabat, Modern Capital and Historic City: a Shared Heritage». UNESCO, 2012. [Consulta: 6 octubre 2013].
  10. «Rabat». World Heritage Site, setembre 2013. Arxivat de l'original el 2013-08-17. [Consulta: 6 octubre 2013].
  11. «Rabat Named UNESCO World Heritage Site». Caribbean News Digital, 23-11-2012. Arxivat de l'original el 2014-02-22. [Consulta: 6 octubre 2013].

BibliografiaModifica

  • Luciana Jacobelli, « Les recherches archéologiques : la découverte de Sala Colonia », a: Le Parc archéologique de Chella, Centre interinstitutionnel euroméditerranéen pour le patrimoine, 2008 [3] Arxivat 2014-05-31 a Wayback Machine. pp. 19–20
  • Stéphane Gsell i Jérôme Carcopino, « La base de M. Sulpicius Félix et le décret des décurions de Sala », a: Mélanges d'archéologie et d'histoire, t. 48, 1931, p. 1-39. [4] Arxivat 2014-05-31 a Wayback Machine.
  • Jean Boube, Les nécropoles de Sala, París, De Boccard, 1999, 608 p., 26 fig.

Enllaços externsModifica