Sally Potter
Charlotte Sally Potter (Londres, 19 de setembre de 1949) és una directora de cinema, guionista i actriu britànica. Com a directora de la internacionalment distribuïda Orlando (1992), Potter va obtenir gran apreciació de la crítica per la seva direcció i el seu guió. Protagonitzada per Tilda Swinton, la pel·lícula es va basar en la novel·la del mateix nom de Virginia Woolf i va ser adaptada a la pantalla gran per la mateixa Potter.[1][2]Després de la seva reeixida direcció a Orlando, Potter ha dirigit les pel·lícules The Tango Lesson (1997),[3] Vides furtives (2000), Yes (2004), Rage (2009), Ginger & Rosa (2012) i The Party (2017). Va ser nomenada Oficial de l'Ordre de l'Imperi Britànic en 2012.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 setembre 1949 (74 anys) Londres |
| Floruit | 2012 |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema, actriu, directora de teatre, compositora de bandes sonores, guionista, productora de cinema, realitzadora |
| Activitat | 1979 – |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Christopher Sheppard |
Premis
| |
| Lloc web | sallypotter.com |
       | |
La seva mare era professora de música i el seu pare dissenyador d'interiors i poeta.[4] El seu germà petit Nic era el baixista del grup de rock Van der Graaf Generator.[5] Quan li van preguntar sobre els seus antecedents, que van influir en la seva feina com a cineasta, respon: "Jo venia d'un origen ateu i d'origen anarquista, cosa que significava que vaig créixer en un entorn ple de preguntes, on res es podria donar per fet."[1]
Potter va començar a realitzar pel·lícules a l'edat de 14 anys, quan un dels seus oncles li va regalar una videocàmera.[6] Eventualment va abandonar els seus estudis per a dedicar-se a la direcció. En 1970 es va unir a l'organització London Film-Makers' Co-op on va començar a realitzar pel·lícules experimentals. En 1979 va dirigir un curt anomenat Thriller, que es va convertir en un succés al seu país. En 1983 va dirigir el seu primer llargmetratge, The Gold Diggers (1983), protagonitzada per Julie Christie.
Filmografia modifica
- Llargmetratges
- The Gold Diggers (1983)
- Orlando (1992)
- The Tango Lesson (1997)
- Vides furtives (2000)
- Yes (2004)
- Rage (2009)
- Ginger & Rosa (2012)
- The Party (2017)
- The Roads Not Taken (2020)
- Curtmetratges
- Jerk (1969)
- Hors d'oeuvres (1970)
- Black & White (1970)
- Play (1970)
- Thriller Arxivat 2015-03-16 a Wayback Machine. a Women Make Movies (1979)
- London Story a Women Make Movies (1980)
Premis i distincions modifica
| Curs | Premi | Categoria | Obra nominada | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 1984 | Festival de Cinema de Berlín | Lector Jurat del "Zitty" | The Gold Diggers | Guanyador |
| 1992 | Mostra Internacional de Cinema de Venècia | Lleó d'Or | Orlando | Nominat |
| Ciak d'Or | Nominat | |||
| Premi Elvira Notari | Guanyador | |||
| Premi OCIC | Guanyador | |||
| 1993 | Premis Independent Spirit | Millor pel·lícula internacional | Nominat | |
| 1993 | Premis del Cinema Europeu | Jove pel·lícula europea de l'any | Guanyador | |
| 1993 | Festival Internacional de Cinema de San Francisco | Premi Satyajit Ray | Guanyador | |
| 1992 | Festival Internacional de Cinema de Tessalònica | FIPRESCI | Guanyador | |
| 1992 | Alexandre d'Or | Guanyador | ||
| 1992 | Assoliment artístic especial | Guanyador | ||
| 1997 | Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata | Millor pel·lícula | The Tango Lesson | Guanyador |
| 2000 | Mostra de Cinema de Venècia | Lleó d'Or | Vides furtives | Nominat |
| 2005 | Festival Internacional de Cinema de Brisbane | Recomanació especial | Yes | Guanyador |
| 2005 | Festival Internacional de Cinema d'Emden | Premi Emden Film | Nominat | |
| 2009 | Festival Internacional de Cinema de Berlín | Os d'Or | Rage | Nominat |
| 2009 | Women Film Critics Circle | Millor història femenina | Nominat | |
| 2012 | BFI London Film Festival | Millor pel·lícula | Ginger and Rosa | Nominat |
| 2012 | Seminci | Millor pel·lícula | Nominat | |
| 2012 | Festival de Cinema d'Abu Dhabi | Millor pel·lícula narrativa | Nominat | |
| 2012 | Tallinn Black Nights Film Festival | Menció Especial | Guanyador | |
| 2017 | Festival Internacional de Cinema de Berlín | Premi del Gremi del Cinema | The Party | Guanyador |
| 2017 | Os d'Or | Nominat | ||
| 2017 | Festival Internacional de Cinema de Melbourne | Premi People's Choice | 3r lloc | |
| 2017 | Seminci | Espiga Arc de Sant Martí | Guanyador | |
| 2017 | Espiga d'Or | Nominat | ||
| 2019 | Alliance of Women Film Journalists | EDA Female Focus Award | Nominat | |
| 2019 | Premis Goya | Millor pel·lícula europea | Nominat | |
| 2020 | Festival Internacional de Cinema de Berlín | Os d'Or | The Roads Not Taken | Nominat |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Fowler, Catherine. Sally Potter. Chicago: University of Illinois Press, 2009.
- ↑ Frilot, Shari «Sally Potter». BOMB, 44, Summer 1993, pàg. 30–35. JSTOR: 40424625.
- ↑ Potter, Sally. The Tango Lesson. Londres: Faber and Faber, 1997.
- ↑ Weinraub, Bernard «The Talk of Hollywood; How Orlando Finds Her True Self: Filming a Woolfian Escapade». The New York Times, 15-02-1993 [Consulta: 30 abril 2012].
- ↑ Potter, Sally «Sally Potter». The Guardian [Londres], 22-01-2013.
- ↑ R.T. «Introducing 'Orlando' Director: Q&A with Sally Potter». Rolling Stone, 659, 1993, pàg. 90.
Bibliografia modifica
- Fowler, Catherine. Sally Potter. Chicago: University of Illinois Press (2009). [1]
- Mayer, Sophie. The Cinema of Sally Potter: A Politics of Love. London: Wallflower Press (2009). [2]
- Potter, Sally. Naked Cinema: Working with Actors. Faber and Faber (2014). [3]
- Potter, Sally. Orlando. London: Faber and Faber (1994). [4]
- Potter, Sally. The Tango Lesson. London: Faber and Faber (1997). [5]
- Potter, Sally. Yes: Screenplay and Notes. New York: Newmarket Press (2005). [6]
Enllaços externs modifica
- Web oficial
- The Sally Potter Archive
- Sally Potter a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)
- An interview with director Sally Potter, guernicamag.com, interview, October 2005