Salvador Artigues
catedràtic de filosofia català
Salvador Artigues (Mallorca, ? - 30 de març de 1752) va ser un catedràtic de filosofia i lul·lista.
Biografia | |
---|---|
Naixement | valor desconegut Mallorca (Balears) |
Mort | 30 març 1752 |
Rector Artà | |
Catedràtic d'universitat | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | lul·lista, sacerdot catòlic |
Ocupador | Estudi General Lul·lià |
Catedràtic de filosofia a la Universitat Lul·liana, va ser mestre d'Antoni Ramon Pascual. L'any 1725 era diaca i doctor en filosofia i en teologia. El 1726 ja era sacerdot. Fou rector d'Artà i va ser elegit canonge penitencier el 12 d'abril de 1743. Va morir el 30 de març de 1752.[1] Com a lul·lista és considerat un representant de la tendència universitària conservadora.[2]
Obres
modifica- Logica brevis iuxta mentem Beati Raimundi Lulli (1725)
- Logica magna iuxta mentem Beati Raimundi Lulli (1726)
- Philosophiae naturalis tractatus iuxta menten Beati Raimundi Lulli (1726)
Referències
modifica- ↑ Trias Mercant, Sebastià. «Artigues, Salvador». A: Diccionari d'escriptors lul·listes. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2009, p. 105. ISBN 978-84-8384-089-4 [Consulta: 6 gener 2020].
- ↑ «Artigues, Salvador». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 1. Palma: Promomallorca, p. 247. ISBN 84-8661702-2.