Salvador Dabau i Caussà

músic i compositor català

Salvador Dabau i Caussa [sense accent a la "a"] (Vilajuïga, 2 de març de 1909Girona, 3 de desembre de 2002) fou un compositor de sardanes i havaneres.[1][2] Va estudiar música a l'Escola de Montserrat, on va coincidir amb Conrad Saló, que li va fer de professor. A l'Escolania de Montserrat va aprendre a tocar el piano, l'orgue, el violí i la viola i de la mà de Francesc Civil va ampliar i completar els seus estudis al Conservatori Superior de Música del Liceu. Durant els anys vint formà part, com a instrumentista de viola, a l'Orquestra Simfònica de Girona, formada per 80 músics i dirigida per Ricard Lamote de Grignon.

Infotaula de personaSalvador Dabau i Caussà
Biografia
Naixement2 març 1909 Modifica el valor a Wikidata
Vilajuïga (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 2002 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Salvador Dabau va compaginar la seva professió de mestre amb la de compositor. Va estudiar magisteri a Girona i va exercir de mestre durant 47 anys, passant per Torroella de Montgrí i els col·legis Bruguera i Montjuïc de Girona. l'Ajuntament de Torroella de Montgrí el distingí el 1994 amb la Medalla del Montgrí,[3] i el novembre de 1999 l'Ajuntament de Girona li dedicà un carrer al barri de Sant Narcís.

Dabau va compondre unes 35 havaneres i va arranjar-ne una cinquantena- Dabau és autor d'havaneres tan populars com La barca abandonada, Entre les barques, Un cant d'amor (lletra de Carles Casanovas), El cant del mar (lletra d'Antònia Vilàs), El vell i la barca, Vent de garbí (lletra d'Armand Beneyto), i també dels concerts per a piano Havanera per a una difunta i Quasi una havanera.

A la dècada dels setanta, Salvador Dabau fou arranjador i acordionista del grup Oreig de Mar i a partir de 1984, del grup Llops de Mar de Sant Feliu de Guíxols.[4]

La família del compositor va donar l'any 2009 del fons personal del compositor al Centre de Documentació del Montgrí, les Illes Medes i Baix Ter, ubicat al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.[5]

ReferènciesModifica

  1. Vinyoles, Carme «Salvador Dabau Caussà». El Punt, 22-10-2009 [Consulta: 20 agost 2012].
  2. «Salvador Dabau, compositor de sardanas». El País/Agència EFE, 05-12-2002 [Consulta: 20 agost 2012].
  3. «Medalles del Montgrí, al web de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí». [Consulta: 1 abril del 2014].[Enllaç no actiu]
  4. DDAA 2005: p. 35
  5. «El Centre de Documentació del Montgrí i del Baix Ter rep el fons del prestigiós compositor i pedagog Salvador Dabau». Ajuntament de Torroella de Montgrí. Arxivat de l'original el 2012-04-03. [Consulta: 14 setembre 2017].

BibliografiaModifica

  • Fundació Ernest Morató. Memòria (1994 – 2005). 
  • Planas, Xevi «Salvador Dabau, el mestre i músic de Vilajuïga». Revista de Girona Salvador Dabau, el mestre i músic de Vilajuïga, núm. 166, 1994, pp. 22 – 27. ISSN: 0211-2663.