Salvador Revés Grau

artista de Lleida

Salvador Revés Grau[1] (Lleida 1851 - 1908), conegut popularment com "Lo Teta" o "Badó", va ser un músic, poeta, periodista i dibuixant. Signava articles també amb el pseudònim "Nagen".

Infotaula de personaSalvador Revés Grau
Biografia
Naixement1851 Modifica el valor a Wikidata
Lleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1908 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Activitat
OcupacióMúsic, Periodista, Poeta, Dibuixant Modifica el valor a Wikidata

L'any 1885 guanyà el premi Cítara de Plata al certamen de l'Acadèmia Mariana amb el seu poema religiós La Estrella del Nord. Des de 1886 col·laborà a El Diario de Lérida, on publicà la major part dels seus versos (destaca el seu poema líric i romàntic Las Violas, 1890); de 1892 és el seu poema Dos dotzenes de consells (el saber no ocupa lugar). Aquell mateix any formà part del grup musical La Pua, dirigit per Joan Bergós i Dejuan "Lo Llaüt"; Lo Teta feia els arranjaments i dirigia els assajos. El 1900 participà en l'expedició fluvial pel Segre juntament amb els Arderiu, els Llúria (Manuel Roger de Llúria) i el cap de l'expedició, Joan Bergós, tots membres de l'Associació Catalunya; portaren la bandera des de Lleida a Torres de Segre. Arran d'aquesta expedició fluvial, de caràcter catalanista, van ser processats per denúncia del governador José Martos O'Neale.[2][3]

Publicà a la revista Lo Garbell, en la fundació de la qual intervingué.[4][5]

Es va casar amb Maria Vidal i Albert, natural de Granollers, el 1885.[6]

ReferènciesModifica

  1. El cognom va passar de ser escrit Revés a ser escrit Rebés en algun moment al llarg de la vida de Salvador Revés i Grau. El seu fill Salvador Rebés i Vidal va ser inscrit sota la forma Rebés, al igual que els seus descendents.
  2. «Noticias de Barcelona». La Veu de Catalunya, 11-10-1900, pàg. 2.
  3. «José Martos O'Neale». Altres històries de Lleida. [Consulta: 20 juny 2019].
  4. BORRELL I FIGUERA, Josep (1984), Escriptors Contemporanis de Ponent (1859-1980), Ajuntament de Lleida, La Banqueta: Quaderns de divulgació ciutadana, núm. 4, p. 49.
  5. ROIG NADAL, Miquel (2005), Els renoms de Lleida: mil mots, motius, noms, malnoms i pseudònims de Lleida i voltants, Lleida, Pagès Editors, p. 127.
  6. Cens de Girona de 1919-1925, inscripció de Salvador Rebés Vidal i de la seva mare, Maria Vidal Albert, al número 8 de la plaça de la Constitució.