Obre el menú principal

Salvador Serentill i Costa

Salvador Serentill i Costa (Badalona, 1892-27 de març de 1973)[1] va ser un farmacèutic i polític català. Va ser alcalde de Badalona durant el període franquista, entre 1940 i 1945.

Infotaula de personaSalvador Serentill i Costa
Biografia
Naixement 1892
Badalona
Mort 1973
Badalona
Lloc d'enterrament Cementiri del Sant Crist 41° 27′ 20″ N, 2° 14′ 58″ E / 41.455487°N,2.249478°E / 41.455487; 2.249478
Escut de badalona.PNG  Alcalde de Badalona
15 de febrer de 1940 – 8 d'octubre de 1945
Activitat
Ocupació Farmacèutic
Família
Fills Salvador Serentill i Domènech
Modifica les dades a Wikidata

Era fill d'Eduard Serentill i Tebé, farmacèutic que s'associà el 1888 amb el Dr. Vergés, que tenia un establiment al barri de Dalt de la Vila, que després es convertiria en la Farmàcia Serentill, ja al carrer de Mar. Salvador va heretar el negoci del seu pare, ja traslladat a la nova ubicació entre 1923 i 1924 va manar fer-hi unes obres de reforma importants a l'arquitecte Joan Amigó,[2] seguint el corrent imperant de l'època, aleshores de caràcter noucentista.[3]

Va ser nomenat alcalde el febrer de 1940, sense experiència política anterior, va haver d'enfrontar la dura situació del consistori durant la postguerra.[4] En aquell moment, els regidors de l'Ajuntament eren bàsicament excaptius i excombatents procedents de la dreta catalana, en la seva majoria de la Lliga Regionalista i algun militant d'Acció Catalana, barrejats amb persones d'altres tendències. El seu consistori se l'ha considerat de «restauració».[5] Destaca un episodi en què Serentill, juntament amb altres alcaldes, va signar una carta reclamant el subministrament de carn, que no arribava des de feia dies.[6] Va estar en el càrrec fins al 1945, cessat de forma sobtada, fet que va afectar-lo profundament.[4]

Va ser una persona sòbria i administrador prudent, que va tenir una certa popularitat a la ciutat i va ser homenatjat diverses vegades al llarg de la seva vida, entre aquestes el 1941 per part dels personal i funcionariat de l'Ajuntament; el 1943 per part d'una comissió d'empresaris i professionals, durant el qual va ser nomenat fill predilecte de Badalona i li van ser donades 300.000 pessetes, recollides per subscripció popular, que a través de la Societat Cultural de Badalona, es van invertir en l'adquisició d'extensos terrenys per a la ciutat, coneguts com el Parc Serentill, que va ser cedit el 1958 al consistori. L'Ajuntament el va homenatjar també el 1962, imposant-li la medalla d'or de la ciutat.[4][6]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Redacció «Necrológicas». La Vanguardia, 27-03-1973.
  2. MEMBRIVES, Marta «De les fórmules magistrals a la parafarmàcia» (en català). El Punt Avui [Consulta: 19 juny 2013].
  3. «Farmàcia Serentill». Pat.mapa. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 novembre 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 Abras, 1998, p. 88.
  5. Marín, 2000, p. 496.
  6. 6,0 6,1 Villarroya, 1999, p. 216.

BibliografiaModifica

  • Abras Pou, Margarida. Els cementiris de Badalona. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1998. 
  • Marín, Martí. Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Política i administració municipal 1938-1979). Lleida: Pagès Editors, 2000. 
  • Villarroya i Font, Joan (dir.); AA.DD. Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999. ISBN 84-88758-03-0. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Miquel Sotero Llull
Alcalde de Badalona
 

19401945
Succeït per:
Luis Maristany Palanco