Samiha Khreis

Samiha Ali Khreis (16 d'agost de 1956, Amman) –en àrab, سميحة خريس– és una periodista, escriptora i novel·lista jordana.

Samiha Khreis

Biografia
Naixement	16 agost 1956 (67 anys) Amman (Jordània)
Dades personals
Formació	Universitat del Caire
Activitat
Ocupació	novel·lista, periodista, guionista, traductora, escriptora
Obra
Obres destacables (2016) Fustuq ʻabīd (en)
Premis (2004)  Abu al-Qasim al-Shabbi Award (en)

Biografia

Samiha va estudiar l'educació primària a Qatar, però més tard es va traslladar al Sudan, ja que el seu pare exercia un càrrec al cos diplomàtic. El 1973, va finalitzar l'educació secundària de la branca literària a l'escola de Khartum. Així mateix, es va llicenciar en Sociologia (1978) i en Literatura a la Universitat del Caire, a Egipte.

Carrera professional

Ha treballat com a periodista en diversos diaris: Al-Ittihad (en àrab: الإتحاد, lit. "La Unió") als Emirats Àrabs Units (1981-1998); Al-Dostour (1998) i Al Rai a Jordània.

El 1999 va ocupar el càrrec de periodista i directora del Departament de Cultura. Així mateix, va assumir el càrrec, fins a la seva jubilació, de redactora en cap de la revista infantil Hatem, que es publicava en Jordan Press Foundation- Al Rai.

A més, va ser membre de la Junta Directiva de la Corporació de Ràdio i Televisió de Jordània (2009) i de la Junta Directiva de l'Agència de Notícies de Jordània (Jordan News Agency - Petra) el 2010.

Està afiliada a diverses associacions i organismes culturals, com l'Associació d'Escriptors Jordans, el PEN Internacional i el Sindicat de Periodistes de Jordània, i és una de les fundadores de la Unió d'Escriptors dels Emirats Àrabs Units. D'altra banda, ha participat en nombroses conferències i seminaris àrabs que van tenir lloc a Abu Dabi, al Marroc, Tunísia i Bagdad, així com també en esdeveniments de caràcter més local.

Moltes de les seves obres literàries s'han transmès com radionovel·les per la Corporació de Ràdio i Televisió Jordana. Per això, se li van atorgar premis en diverses ocasions al Festival Àrab de Ràdio i Televisió del Caire (Cairo Arab Media Festival). Algunes de les seves obres premiades són: Shajarat al-fuhud ("L'arbre de les panteres"), Khashkhash ("Rosella") i Crimea (posteriorment es va adaptar a una sèrie, anomenada La nit blanca).

Cal assenyalar que va escriure guions cinematogràfics i radiofònics, històries i novel·les. Les seves novel·les han estat publicades en diaris àrabs i jordans, i també traduïdes a diferents idiomes. Entre elles: L’antología jordana a l'anglès, Dafatir Al-Toufan (“Quaderns del diluvi”) a l'alemany i al l'espanyol i al-Suhn a l'alemany.

Entre els anys 2002 i 2003, la ràdio jordana va emetre Shajarat al-fuhud  ("L'arbre de les panteres"), Khashkhash ("Rosella") i Dafatir Al-Toufan (“Quaderns del diluvi”), de les que van sorgir obres dramàtiques basades en aquestes novel·les.

Premis

• El 1997 va rebre el Premi al Mèrit Estatal per part de Ministeri de Cultura a la novel·la Shajarat al-fuhud.
• El 2002 va rebre la Medalla d'or al Mèrit en el Treball en el concert de El Caire per les obres dramàtiques.
• El 2004 va rebre el Premi Abu al-Qasim al-Shabbi a Tunísia per la novel·la Dafatir Al-Toufan.
• El 2008 va rebre el Premi per la Creativitat Literària Arab Thought Foundation a Beirut per la seva trajectòria literària.
• El 2014 va rebre el Premi al Mèrit Estatal en Literatura (ex aequo).
• El 2015 va ser condecorada amb la Medalla d'Excel·lència del Rei Abdullah II Ibn Al Hussein.
• En 2017 va rebre el Premi Katara de la Novel·la Àrab per la novel·la Fustuk Abeid.

Obres

En àrab

• 1978. Ma’a al-ard: col·lecció de contes, Jartum: Dar Alayam.
• 1980. Rihlati: novel·la. Beirut: Dar al-Haytham.
• 1990. al-Mad: novela. Amman: Dar Shorouq.
• 1995. Shajarat al-fuhud: taqaseem al-hayat. Amman: Dar al-karameel.
• 1996. Orquestra: col·lecció de contes. Irbid: Dar al-kendi.
• 1997. Shajarat al-fuhud: taqaseem al-ishq. El Caire: Dar Sharqiyat.
• 1998. al-qarmiya: novel·la. Amman: Amana Publications.
• 2000. Khashkhash: novel·la. Beirut: Dar al-dirassat al-arabiya.
• 2003. Dafatir Al-Toufan: novel·la. Amman: Amana Publications.
• 2004. VOL.2 El Caire: Al Dar Al Masriah Al Lubnaniah.
• 2003. al-Suhn: novel·la. Amman: Dar Azminah.
• 2007. Nara: L'imperi de paper. Amman: Dar Nara.
• 2008. al-raqs ma’a al-shaytan. Amman: Dar Nara.
• 2009. Nahnu. Amman: Dar Nara.
• 2010. Yahya. Beirut: Dar taqafat wa al-arabiya li al-ulum.
• 2011. Ala janah al-tayr. Siria: Dar al-hulul.

Obra traduida al espanyol

• 2003. Cuadernos del diluvio. Don Quijote. ISBN 9789204764734

Publicacions conjuntes

• Un conte de la col·lecció Bassem ("Històries de Jordània"). Associació d'Escriptors de Jordània.
• Un conte traduït dins d'una anatologia jordana, publicat en anglès.

Obres que tracten l'experiència de Samiha Khreis

• Dr. Nidal Al Saleh. "Samiha Khreis: lectures en l'experiència fictícia".
• Dr. Nizar Qubeilat. "Estructures narratives en les novel·les de Samiha Khreis".
• Dr. Ibrahim Melhem. "En la formació del discurs narratiu: visió i art de Samiha Khreis":
• Nazih Abu Nidal. "Els jardins femenins".

Crítiques sobre les obres de Samiha Khreis

• El crític iraquià Uruk Abbas: "Un text sobre la prohibició descriu de manera bastant detallada la realitat de la dona des de diferents angles, entrant en els entramats psicològics i aprofundint en la seva consciència. Va més enllà del que han escrit anteriors autores i s'enfronta a una preocupació legítima per la dona que està oberta a l'energia de la seva consciència i de la consciència de l'altre, i els problemes que s'enfronta amb aquest objectiu; un intent per desfer-se de les suposicions prefabricades, i trobar un punt de suport per a una nova entitat amb la seva pròpia experiència".
• El crític egipci Samir Ahmed Al-Sharif: "Samiha Khreis demostra una força creativa en el seu desafiament a l'oblit que està sorgint en el món àrab. En general, és un fet que prové del caràcter positiu de les dones i de la capacitat del seu llenguatge per influir i fer visible la seva presència a través de l'alliberament dels moments més íntims. Khreis mitjançant el llenguatge i les seves narratives de caràcter patrimonial ens acosta al sentiment de passar d'un lloc familiar a un altre desconegut que l'ull s'ha d'acostumar a ell. D'una manera o altra, descriu a persones, coses i llocs presents en les nostres vides, amb les que simpatitzen les nostres consciències. És una sèrie de "debats" impressionants, que reflecteixen la unitat d'un estat estètic, comparteixen l'aparença externa i l'essència que compartim tots els àrabs en les nostres vides. Tot això ha aportat a la novel·la dolçor, així com la capacitat de connectar amb les nostres vides àrabs, quan va col·locar la seva mà sobre les cordes escenogràfiques i humanístiques i les va tocar com si fossin un instrument musical".
• El crític Ibrahim Jaaber opina sobre la novel·la al-Suhn: "Aquesta novel·la pertany a aquest gènere literari que quan acabes de llegir-la no pots oblidar-te dels seus protagonistes, fins que de sobte els trobes al teu llit i provoquen un caos a l'habitació i fins i tot, sents com si algú s'amagués en la teva camisa. Per un moment, no només sents l'aroma a préssec que envaeix el lloc, sinó que també perceps un líquid de gust dolç que va gotejant dels teus dits".
• El Dr. algerià Rachid Ben Malek fa aquesta crítica: "Aquesta novel·la representa un gran avenç qualitatiu en la narrativa àrab contemporània, planteja molts interrogants sobre les seves insinuacions semàntiques i enfocaments metodològics per supervisar les eines del seu funcionament. Això es deu al fet que existia un rebuig a la divulgació del text pel seu contingut de manera autoritzada i la superposició de la narrativa retòrica i el seu trasllat d'un cos a un altre sense previ avís. Tot i ser adaptat per transitar pels entramats del text ".
• El crític literari tunisià Kamel Riahi: "El nom de Samiha Khreis ja no és desconegut per als lectors àrabs, se li coneix per la seva col·lecció de novel·les i narracions. Aquestes obres només poden ocupar un lloc brillant en un dels racons en la seva memòria, ja que a partir dels seus primers contes i gràcies a l'escriptura es va obrir el seu propi camí i guanyar seguidors que es mantenen al corrent de les seves últimes publicacions literàries. A més, confien en la seva capacitat creativa i és impossible que les seves mans no desprenguin un art enlluernador, realista i una màgia lingüística increïble".
• L'escriptor sirià Nabil Suleiman: "Què queda a part de l'incendi? És la retòrica de foc a la novel·la de Samiha Khreis una gran sàtira? ".
• El crític literari jordà Nazih Abu Nidal fa una crítica sobre la novel·la Nahnu: "Aquest exotisme filosòfic és nou per a una escriptura que no deixa de superar-se, sigui en la forma o al contingut".
• Pablo García Suárez (traductor de Dafatir Al-Toufan a l'espanyol): "Pel que fa a les virtuts morals que caracteritzen aquest llibre, m'agradaria referir-me als valors universals que conté, als quals se suma el desig d'una vida millor, un desig que va empènyer a tots els protagonistes de la novel·la a emigrar un dia a Amman a la recerca d'un suport o noves oportunitats de vida".
• La crítica jordana, Rafika Dudin: "La novel·lista creativa Samiha Khreis va demostrar el mèrit de la ploma creativa jordana, l'originalitat de la prosa i la seva contribució per assolir noves àrees estètiques en el camp de la creativitat. Això la va treure de l'estat d'alternança entre el prevalent i allò que fingeix, el dret a enriquir-se i enriquir la diferència per a les experiències creatives quan es posa a prova la característica de la interpretació social. Cosa que permet un estat elusiu envoltat de la possibilitat d'anul·lar a l'altre i excloure'l si no té una posició simbòlica important al nucli de la creativitat, i on sigui que el seu centralisme es pugui dispersar escrivint la variació i la diferència, cosa que no significa només una suma quantitativa".

Referències

1. "منتدون يعاينون تجربة الروائية سميحة خريس". Alghad. 2018.03.09. Arxivat des de l'original el 12 de juliol de 2020. Data de consulta: 12/07/2020.
2. Samiha Khreis. Premi Katara de la Novel·la Àrab. Arxivat des de l'original el 20 d'octubre de 2019. Data de consulta: 12/07/2020.
3. "سميحة خريس تحصد وسام الحسين للتميز الإبداعي". Amal.monther (13 de gener de 2016). Premi Sayidati per la creativitat i l'excel·lència. Arxivat des de l'original el 12 de juliol de 2020. Data de consulta: 12/07/2020.
4. "أمسية سميحة خريس القصصية في بيت نجم الدين للثقافة والفنون في اربد". Al-Dustour. Arxivat des de l'original el 12 de juliol de 2020. Data de consulta: 12/07/2020.
5. "النقد الأدبي | عبد الحميد بن هدوقة". Disponible a: www.benhedouga.com. Arxivat des de l'original el 12 de juliol de 2020. Data de consulta: 12/07/2020.