Samuel Goudsmit

físic neerlandès

Samuel Abraham Goudsmit (11 de juliol de 1902, 4 de desembre de 1978) fou un físic holandès-estatunidenc famós per haver proposat el concepte d'espín de l'electró amb George Eugene Uhlenbeck el 1925.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaSamuel Goudsmit
Imatge
George Uhlenbeck, Hendrik Kramers,
i Samuel Goudsmit l'any 1928 a
Ann Arbor.
Nom original(en) Samuel Abraham Goudsmit Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 juliol 1902 Modifica el valor a Wikidata
la Haia (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 desembre 1978 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Reno (Nevada) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatPaïsos Baixos Holandesa
Estats Units d'Amèrica Nord-americana
FormacióUniversitat de Leiden
Director de tesiPaul Ehrenfest Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perEspín dels electrons
Operació Alsos
Projecte Manhattan
Activitat
Camp de treballFísica teòrica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísica
OrganitzacióUniversity of Michigan
Institut de Tecnologia de Massachusetts
Universitat Northwestern
Universitat de Reno
Membre de
ProfessorsPaul Ehrenfest Modifica el valor a Wikidata
AlumnesRobert Bacher Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1939Projecte Manhattan Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralRobert Bacher
Localització dels arxius
Premis


Membres de la Missió Alsos
Membres de la Missió Alsos

Goudsmit va obtenir el seu doctorat en Física a la Universitat de Leiden sota la direcció de Paul Ehrenfest el 1927.[3] Fou professor a la Universitat de Michigan entre 1927 i 1946. El 1930 va ser coautor del text l'Estructura dels espectres de línia amb Linus Pauling. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts.[4] Acabada la guerra, fou el cap científic de la Missió Alsos, part del Projecte Manhattan, sent el primer a contactar amb el grup de físics nuclears alemanys al voltant de Werner Heisenberg i Otto Hahn a Hechingen (a Baden-Württemberg, llavors zona sota control de l'estat francès) per avaluar el projecte de bomba atòmica nazi. De 1948 al 1970 fou professor a Universitat Northwestern i científic sènior al Laboratori Nacional Brookhaven, sent cap del Departament de Física del 1952 al 1960. Fou editor-en-cap de la coneguda revista de física Physical Review de la Societat Americana de Física. El 1974, Goudsmit es va traslladar a la Universitat de Nevada a Reno, on va romandre fins a la seva mort quatre anys més tard.

Referències

modifica
  1. G.E. Uhlenbeck and S. Goudsmit, Naturwissenschaften 13(47) (1925) 953.
  2. Goldhaber, Maurice «Obituary: Samuel A. Goudsmit». Physics Today, 32, 4, 4-1979, pàg. 71–72. Arxivat de l'original el 2013-09-27. Bibcode: 1979PhT....32d..71G. DOI: 10.1063/1.2995511 [Consulta: 20 novembre 2015].
  3. Samuel Goudsmit al Mathematics Genealogy Project.
  4. Asimov. Asimov's Biographical Encyclopedia of Science and Technology. 2nd revised. 

Enllaços externs

modifica