Obre el menú principal

Samuel Goudsmit

físic neerlandès

Samuel Abraham Goudsmit (11 de juliol de 1902, 4 de desembre de 1978) fou un físic holandès-estatunidenc famós per haver proposat el concepte d'espín de l'electró amb George Eugene Uhlenbeck el 1925.[1][2]

Infotaula de personaSamuel Goudsmit
UhlenbeckKramersGoudsmit.jpg
George Uhlenbeck, Hendrik Kramers,
i Samuel Goudsmit l’any 1928 a
Ann Arbor.
Nom original (en) Samuel Abraham Goudsmit
Biografia
Naixement 11 de juliol de 1902
La Haia, Països Baixos
Mort 4 de desembre de 1978(1978-12-04) (als 76 anys)
Reno Nevada, Estats Units
Nacionalitat Països Baixos Holandesa
Estats Units d'Amèrica Nord-americana
Formació Universitat de Leiden
Es coneix per Espín dels electrons
Operació Alsos
Projecte Manhattan
Activitat
Director de tesi Paul Ehrenfest
Camp de treball Física teòrica
Ocupació Física
Organització University of Michigan
Institut de Tecnologia de Massachusetts
Universitat Northwestern
Universitat de Reno
Professors Paul Ehrenfest
Alumnes Robert Bacher
Participà en
1939Projecte Manhattan
Obra
Estudiant doctoral Robert Bacher
Localització dels arxius
Premis
Modifica les dades a Wikidata
Membres de la Missió Alsos
Membres de la Missió Alsos

Goudsmit va obtenir el seu doctorat en Física a la Universitat de Leiden sota la direcció de Paul Ehrenfest el 1927.[3] Fou professor a la Universitat de Michigan entre 1927 i 1946. El 1930 va ser co-autor del text l'Estructura dels espectres de línia amb Linus Pauling. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts.[4] Acabada la guerra, fou el cap científic de la Missió Alsos, part del Projecte Manhattan, sent el primer a contactar amb el grup de físics nuclears alemanys al voltant de Werner Heisenberg i Otto Hahn a Hechingen (a Baden-Württemberg, llavors zona sota control de l'estat francès) per avaluar el projecte de bomba atòmica nazi. De 1948 al 1970 fou professor a Universitat Northwestern i científic sènior al Laboratori Nacional Brookhaven, sent cap del Departament de Física del 1952 al 1960. Fou editor-en-cap de la coneguda revista de física Physical Review de la Societat Americana de Física. El 1974, Goudsmit es va traslladar a la Universitat de Nevada a Reno, on va romandre fins a la seva mort quatre anys més tard.

ReferènciesModifica

  1. G.E. Uhlenbeck and S. Goudsmit, Naturwissenschaften 13(47) (1925) 953.
  2. Goldhaber, Maurice «Obituary: Samuel A. Goudsmit». Physics Today, 32, 4, abril 1979, pàg. 71–72. Bibcode: 1979PhT....32d..71G. DOI: 10.1063/1.2995511.
  3. Samuel Goudsmit al Mathematics Genealogy Project.
  4. Asimov. Asimov's Biographical Encyclopedia of Science and Technology. 2nd revised. 

Enllaços externsModifica