Samuel Klingenstierna
Samuel Klingenstierna (Kärna församling, Linköping, 18 d'agost de 1698 - Estocolm, 3 de novembre de 1765) fou un matemàtic i físic suec reconegut com l'introductor del càlcul infinitesimal a Escandinàvia [1] i el primer matemàtic de relleu d'aquesta nacionalitat. Els articles que va publicar i el seu llegat en manuscrits, demostren que va treballar en tots el temes usuals en els seus dies.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 agost 1698 Kärna församling, Linköping (Suècia) |
| Mort | 3 novembre 1765 (67 anys) Estocolm (Suècia) |
| Sepultura | Cementiri de l'església de Lovo |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Uppsala Universitat de Marburg |
| Tesi acadèmica | Über Curven 3. Grades (1717 i 1728) |
| Director de tesi | Anders Gabriel Duhre i Christian Wolff |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques Física |
| Organització | Universitat d'Uppsala |
| Membre de | |
| Professors | Anders Gabriel Duhre i Christian Wolff |
| Alumnes | Mårten Strömer, Bengt Ferner, Jakob Gadolin i Pehr Wilhelm Wargentin |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Bengt Ferrner Mårten Strömer |
| Família | |
| Família | Klingenstierna (en)  |
| Cònjuge | Ulrika Klingenstierna (en) |
| Parents | Zacharias Laurentii Klingenstierna (avi patern) Samuel Enander (avi matern) |
Premis | |
Signatura  | |
Klingenstierna, fill d'un comandant de l'exèrcit suec i net d'un bisbe apostòlic, va iniciar els seus estudis en lleis a la Universitat d'Uppsala, però aviat es va inclinar per les matemàtiques que, segons creia, proporcionaven un pensament lògic rigorós, sobretot després d'haver estudiat Euclides.[3]
Entre 1727 i 1731 va estar viatjant pel continent, visitant successivament Marburg (on estudia amb Christian Wolff), Basilea (Johann Bernoulli), París (Fontenele i Maupertuis) i, finalment, Londres.
En retornar a Uppsala, pren possessió de la càtedra de matemàtiques de la universitat per la que havia competit amb Anders Celsius, qui seria nomenat, poc després, catedràtic d'astronomia.[4] Klingenstierna va ocupar el càrrec de rector de la universitat en tres ocasions.
A partir de 1750, una mica abans del seu nomenament de preceptor reial, va deixar de publicar articles. En el seu lloc es va començar a interessar per un problema òptic: l'aberració cromàtica dels telescopis i la possibilitat de construir lents acromàtiques.[5] Klingenstierna, després d'estudiar el treball d'Euler sobre el tema, va descobrir les inconsistències que existien en la teoria de Newton i va encetar una polèmica sobre prioritat amb l'òptic britànic John Dollond.[6]
El 1752 va ser nomenat preceptor del príncep, futur rei Gustau III de Suècia. Una malaltia el va fer deixar el càrrec el 1764 i, l'any següent moriria. La reina, agraïda per la feina feta amb el seu fill, va ordenar erigir un monument funerari en el seu honor a l'església de Lovo.[7]
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Gårding, Lars. Mathematics and Mathematicians. Mathematics in Sweden before 1950. (en anglès). Providence (RI): American Mathematical Society, 1994. ISBN 9780821890455.
- Gee, Brian. Francis Watkins and the Dollond Telescope Patent Controversy (en anglès). Ashgate, 2014. ISBN 978-1-4094-6645-1.
- Kurola, Osmo «Classical Geometry in the Service of Geodesy: Samuel Klingenstierna's Calculation of the Radius of Curvature of the Ellipse» (en anglès). Centaurus, Vol. 30, Num. 1, 1987, pàg. 62-85. DOI: 10.1111/j.1600-0498.1987.tb00673.x. ISSN: 1600-0498.
- Rudd, M. Eugene; Duane, H.; Willach, Rolf; Sorrenson, Richard; Abrahams, Peter «New Light on an Old Question: Who Invented the Achromatic Telescope?» (en anglès). Journal of the Antique Telescope Society, Vol. 19, 2000, pàg. 3-12.
Enllaços externs modifica
- Lindroth, Sten. «Samuel Klingenstierna». Riksarkivet (Arxiu Nacional de Suècia). [Consulta: 14 maig 2015].