San Francisco el Grande

basílica catòlica al centre de Madrid, construïda sobre un convent franciscà

San Francisco el Grande és una basílica menor catòlica al districte de la Latina (Madrid). És a la plaça de San Francisco, configurada per la intersecció del carrer de Bailén, la Gran Via de San Francisco i la Carrera de San Francisco. Forma part del convent franciscà de Jesús i Maria, fundat a principis del segle xiii, sobre una desapareguda ermita dedicada a santa Maria.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
San Francisco el Grande
Imatge
EpònimFrancesc d'Assís Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusBasílica menor, monument i església parroquial catòlica Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFray Francisco Cabezas Modifica el valor a Wikidata
Construcció1761 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aFrancesc d'Assís Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMadrid Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça de San Francisco
Map
 40° 24′ 38″ N, 3° 42′ 52″ O / 40.410478°N,3.714391°O / 40.410478; -3.714391
Bé d'interès cultural
Data10 octubre 1980
IdentificadorRI-51-0004431
Activitat
DiòcesiArquebisbat de Madrid
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

El lloc que ocupa avui dia la basílica ja era ocupat per un convent/ermita franciscà dit de San Francisco (Sant Francesc) que, segons recull una llegenda, fou fundada pel mateix Francesc d'Assís el 1217 durant la seva peregrinació a Santiago.[1] La reforma de la basílica, construïda sobre aquest establiment anterior, fou bastida en estil neoclàssic en la segona meitat del segle xviii, a partir d'un disseny de Francisco Cabezas, desenvolupat per Antonio Plo i finalitzat per Francesco Sabatini. L'edifici destaca per la seva cúpula, considerada com la tercera de planta circular de major diàmetre de la cristiandat; per la seva sumptuosa decoració interior, realitzada en estil eclèctic a finals del segle xix, i per la seva pinacoteca, representativa de la pintura espanyola dels segles xvii a xix, amb quadres de Zurbarán i Goya.

La seva titularitat correspon a l'Obra Pia dels Sants Llocs de Jerusalem, organisme autònom dependent del Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació. El 19 d'octubre de 1980 va ser declarada Monument Nacional, segons reial decret, rebent per tant la condició de Bé d'Interès Cultural (BIC).

Notes modifica

  1. Manzanares, Benjamín R. «San Francisco el Grande, en todo su esplendor». España: www.archimadrid.com, 2001. Arxivat de l'original el 17 d'abril de 2010. [Consulta: 2008].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: San Francisco el Grande