Sant Andreu de Mata
Sant Andreu de Mata és una església romànica de Porqueres (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Part de | Mata | |||
| Construcció | segle XIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 128 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Porqueres (Pla de l'Estany) | |||
| Localització | Pl. de l'Església, 7, Mata | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 15302 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Sant Andreu de Mata) | |||
| Religió | catolicisme | |||
Descripció modifica
Església parroquial estructurada en una sola nau, amb volta de canó apuntada. L'any 1951 fou reformada, destruint-ne l'absis originari i construint un nou creuer i absis. L'accés a l'interior es realitza per una porta d'arc de mig punt situada a la façana lateral, encarada a migdia. Els seus batents conserven farratges en espiral de la primitiva porta romànica. La façana principal té un tractament massís del conjunt perquè en ella només s'obre una petita finestra, de punt rodó, i el campanar d'espadanya amb coberta a quatre vessants. La coberta de l'edifici és a dues aigües i la corona un llanternó.[1]
Història modifica
La primera referència a la parròquia és l'any 1019, quan el bisbe Pere Roger de Girona i els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Ermessenda van donar l'església a la canònica de Girona. Al segle xiv, la jurisdicció de la parròquia de Mata va ser venuda per Pere el Cerimoniós a Pere d'Usall, el seu cambrer. L'any 1579 va ser agregada a Sant Julià de Corts i l'any 1928 en un annex de Corts. El 1965 es va independitzar i es va convertir en parròquia.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Andreu de Mata |
- ↑ 1,0 1,1 «Sant Andreu de Mata». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 juliol 2017].