Església de Sant Andreu de Porreres

església de la Vall de Bianya
(S'ha redirigit des de: Sant Andreu de Porreres)

Sant Andreu de Porreres és una església romànica de la Vall de Bianya (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Església de Sant Andreu de Porreres
Església de Sant Andreu de Porreres.jpg
modifica
Dades
TipusEsglésia modifica
Localitzat en l'àrea protegidaAlta Garrotxa modifica
Creaciósegle XII modifica
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica modifica
Altitud845 m modifica
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaGarrotxa
Municipila Vall de Bianya modifica
LocalitzacióLa Vall de Bac modifica
 42° 16′ 24″ N, 2° 26′ 04″ E / 42.27331°N,2.43441°E / 42.27331; 2.43441
Activitat
Diòcesibisbat de Girona modifica  (parròquia de Sant Martí de Capsec i la Vall del Bac) modifica
Religiócatolicisme modifica

DescripcióModifica

L'església de Sant Andreu de Porreres es troba aïllada, a la riba esquerra de la Vall de Bac. Durant molts segles va ser el principal temple de la vall. Actualment es troba en un estat de conservació lamentable. L'església original era d'estil romànic que queda amagat entre els diversos cossos afegits (sagristia, rectoria i d'altres) que s'han anat fent al llarg del temps.

 
Sant Andreu de Porreres en una imatge d'entre 1890 i 1923

L'element més identificable d'època romànica és l'absis semicircular amb cornisa i fris sostingut per mènsules, aguantat per dos contraforts afegits després dels terratrèmols del segle XV. L'antic cloquer d'espadanya amb dos ulls va ser transformat en una torre quadrada amb teulat a dues aigües.[1]

HistòriaModifica

Porreres ja era conegut l'any 904 però no s'esmenta el Sant. L'any 146 Sant Andreu de Porreres ja era conegut com a límit d'una finca que limitava amb Sant Feliu del Bac, llegada per Goifred al monestir de Camprodon. L'any 977 el bisbe Miró donà l'església a Sant Pere de Besalú.[1] La primera visita pastoral documentada és de l'any 1329, feta pel bisbe Gascó de Moncada, que manà cobrir l'església fent-hi un teulat. A la visita pastoral de l'any 1738 es manà allargar l'església pel costat del presbiteri trencant l'arc triomfal.[1] Antigament es venerava una talla romànica de Santa Maria possiblement perduda durant la guerra civil. Fins a l'any 1936 s'hi varen exercir les funcions parroquials.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Sant Andreu de Porreres
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Sant Andreu de Porreres». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 octubre 2016].