Sant Bartomeu de Bajanda

església de l'Alta Cerdanya

L'església de Sant Bartomeu de Bajanda és l'església, antigament parroquial, del vilatge de Bajanda, pertanyent a la comuna d'Estavar, a la comarca de l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sant Bartomeu de Bajanda
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
EpònimBartomeu apòstol Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Úsesglésia Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aBartomeu apòstol Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEstavar (Alta Cerdanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 28′ N, 2° 01′ E / 42.47°N,2.01°E / 42.47; 2.01

L'església, amb el cementiri al voltant seu, està situada[1] a l'extrem nord-est del nucli de població, antigament una mica separada del vilatge, però actualment englobada ja pel creixement de la població.

Història

modifica
 
Frontis occidental de l'església
 
L'església, des del sud

És citada com a parròquia a l'Acta de consagració de l'església de la Seu d'Urgell, que es creia de finals del segle ix, però en realitat és de l'XI.

La construcció d'aquest edifici està datada a finals del segle xi o principis del segle xii, amb diverses reformes posteriors.

El fet més destacat esdevingut a Sant Bartomeu de Bajanda fou el jurament el 6 de novembre de l'any 1010 del testament sacramental de Sal·la, mort a Gelida un mes i pocs dies abans, en què Sant Ermengol d'Urgell apareix per primer cop com a bisbe d'Urgell.

Edifici

modifica

Consta d'una nau de planta rectangular amb absis semicircular i volta de quart d'esfera a llevant. Té dues finestres, una en el centre del tambor de l'absis i una altra d'espitllera molt estreta a la façana de ponent, aquest mur és d'alçada doble que la resta de parets de l'església i és el que forma el campanar de cadireta de dues obertures de forma rectangular sense cap arc a la seva part superior.

A les reformes de l'any 1747 es va construir la sagristia adossada a la part meridional de l'absis. Posseeix un retaule d'estil barroc de l'any 1743 atribuït [2] a Pau Sunyer i Lluís Baixa, que tapa la finestra de l'absis, així com un altar granític primitiu. Conserva en el seu interior una pica baptismal de forma bombada de setanta-cinc centímetres de boca.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica