Sant Climenç (Pinell de Solsonès)

Sant Climenç[1] és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès a la comarca del Solsonès. És el poble més important del municipi (hi ha la seu de l'ajuntament i l'única escola del terme municipal) i l'únic que té un nucli de poblament agrupat a redós del castell i de l'església. Aquest nucli té l'estructura de vila closa i es troba a uns 800 m. d'altitud.

Infotaula de geografia políticaSant Climenç
Pinell de Solsonès - Sant Climenç 01.jpg
El poble vist des del serrat de Sant Iscle (al NE).

Localització
 41° 57′ 06″ N, 1° 25′ 08″ E / 41.95161694°N,1.41891972°E / 41.95161694; 1.41891972
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaSolsonès
MunicipiPinell de Solsonès
Geografia
Altitud802,9 m
Història i celebracions
Dia festiu
Festa majorEl 24 de juny (Sant Joan)
Aplec de l'Ascensió
Modifica les dades a Wikidata
Mapa del municipi de Pinell de Solsonès amb les seves entitats de població i els municipis limítrofs.

DemografiaModifica

 
Planta de la vila closa de Sant Climenç.
Evolució demogràfica
Any Nucli urbà Poblament dispers Total
Homes Dones Total Homes Dones Total
2000322658312859117
2001322557292756113
2002322557282149106
2003302555272249104
2004302353302757110
2005302656302656112
2006282654302454108
2007242549332962111
2008272249323062111
Font: INE


El poblamentModifica

Com es pot veure en la taula demogràfica anterior, gairebé la meitat de la població del terme resideix al nucli de Sant Climenç. La resta viu en masies.

Vegeu també: Llista de masies de Sant Climenç

HistòriaModifica

  • 1199: Un tal Ponç de Pinell dóna a Guillem, espòs de la seva filla Ermessenda, els castells de Pinell, Mirabé i Sancto Clemente.
  • 1375: El lloc figura com a domini dels Cardona.
  • 1343: El senyoriu de Sant Climenç recau a la nissaga dels Junyent.
  • 1411: El [senyoriu de Sant Climenç passa a la nissaga dels Ferrer.
  • 1521: La nissaga dels Rovira exerceix la titularitat del senyoriu de Sant Climenç.[2]
  • 1909: L'església de Sant Climenç assoleix la categoria d'església parroquial. Fins llavors havia estat una sufragània de Sant Pere de Mirabé.[3]

Jaciments arqueològicsModifica

Aquesta és la llista dels jaciments del terme de Sant Climenç inclosos a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya:

Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament. Inhumació col·lectiva. Cista.
Cronologia: Des de Calcolític a Bronze (-2200 / -650).
Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament. Inhumació.
Cronologia: Calcolític (-2200 / -1800).
Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament. Inhumació.
Cronologia: Calcolític (-2200 / -1800).
Tipus de jaciment: A l'aire lliure.
Cronologia: Desconeguda.
Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament. Inhumació. Aïllat.
Cronologia: Desconeguda.

Edificis històricsModifica

Aquesta és la llista d'elements arquitectònics del terme de Sant Climenç que han estat que estan inclosos a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya:

 
Castell de Sant Climenç entre 1890 i 1923

Sant Climenç al MadozModifica

Al Diccionario de Pascual Madoz publicat a Madrid el 1847,[4] Sant Climenç no hi apareix amb article propi. És possible que això sigui degut al fet que en l'època en què es va redactar el monumental treball, Sant Climenç encara no tingués ajuntament, però que en la Llei sobre l'organització municipal publicada el 20 de gener de 1845 en quedés constituït perquè en el quadre estadístic que s'hi publica a propòsit del partit judicial de Solsona (pàg. 431 del Volum XIV) sí que hi consten, entre altres, les següents dades:

Estadístiques municipals de San Climens
POBLACIÓ
  COMP. AJUNTAMENT
EXÈRCIT
Joves allistats a l'edat de
RIQUESA IMPOSABLE
Veïns
7
Alcalde
1
18 anys
1
Territorial (rals / veí)
13.777
Habitants
25
Tinent
-
19 anys
-
Industrial (rals / veí)
2.340
Contribuents
7
Regidors
2
20 anys
1
Consum (rals / veí)
536
Síndics
1
21 anys
-
TOTAL
46.653
Suplents
3
22 anys
-
23 anys
-
24 anys
1

ReferènciesModifica

  1. Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya
  2. Llorens i Solé, Antoni. Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya. 2 vol. Lleida ; Solsona: Virgili & Pagès : Llibreria Dach, 1986-1987. ISBN 8486387205. , Pàg. 493-495
  3. GURRI i SERRA, Francesc. Pobles de Catalunya 2. Publicacions Abadía Montserrat, S.A., juliol 1994. ISBN 978-84-7826-533-6. , pàg. 146.
  4. Madoz, Pascual. Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). Madrid: La Ilustración, 1845-1849 (Vol. I (ABA-ALICANTE) Vol. II (ALICANTÍ-ARZUELA) Vol. IX (TORO-VILLAVICENCIO) Vol. XI (MADRID - MOSTOLES) Vol. XIII (PHORNACIS-SAZUNS) ).