Sant Climenç (Pinell de Solsonès)

Sant Climenç
	El poble vist des del serrat de Sant Iscle (al NE).
Localització
	41° 57′ 06″ N, 1° 25′ 08″ E / 41.95162°N,1.41892°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Solsonès
Municipi	Pinell de Solsonès
Població humana
Població	96 (2022)
Geografia
Altitud	802,9 m
Dades històriques
Dia festiu	festa patronal (24 de juny)
Codi INE	25166000500

Sant Climenç^[1] és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, a la comarca catalana del Solsonès. És el poble més important del municipi (hi ha la seu de l'ajuntament i l'única escola del terme municipal) i l'únic que té un nucli de poblament agrupat a redós del castell i de l'església. Aquest nucli té l'estructura de vila closa i es troba a uns 800 m. d'altitud.

Mapa del municipi de Pinell de Solsonès amb les seves entitats de població i els municipis limítrofs.

Demografia modifica

Planta de la vila closa de Sant Climenç.

Evolució demogràfica
Any	Nucli urbà			Poblament dispers			Total
Any	Homes	Dones	Total	Homes	Dones	Total	Total
2000	32	26	58	31	28	59	117
2001	32	25	57	29	27	56	113
2002	32	25	57	28	21	49	106
2003	30	25	55	27	22	49	104
2004	30	23	53	30	27	57	110
2005	30	26	56	30	26	56	112
2006	28	26	54	30	24	54	108
2007	24	25	49	33	29	62	111
2008	27	22	49	32	30	62	111
Font: INE

El poblament modifica

Com es pot veure en la taula demogràfica anterior, gairebé la meitat de la població del terme resideix al nucli de Sant Climenç. La resta viu en masies.

Història modifica

1199: Un tal Ponç de Pinell dona a Guillem, espòs de la seva filla Ermessenda, els castells de Pinell, Mirabé i Sancto Clemente.
1375: El lloc figura com a domini dels Cardona.
1343: El senyoriu de Sant Climenç recau a la nissaga dels Junyent.
1411: El [senyoriu de Sant Climenç passa a la nissaga dels Ferrer.
1521: La nissaga dels Rovira exerceix la titularitat del senyoriu de Sant Climenç.^[2]
1909: L'església de Sant Climenç assoleix la categoria d'església parroquial. Fins llavors havia estat una sufragània de Sant Pere de Mirabé.^[3]

Jaciments arqueològics modifica

Aquesta és la llista dels jaciments del terme de Sant Climenç inclosos a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya:

Coïns

Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament. Inhumació col·lectiva. Cista.

Cronologia: Des de Calcolític a Bronze (-2200 / -650).

Llorenç 1

Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament. Inhumació.

Cronologia: Calcolític (-2200 / -1800).

Llorenç 2

Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament. Inhumació.

Cronologia: Calcolític (-2200 / -1800).

Llorenç 3

Tipus de jaciment: A l'aire lliure.

Cronologia: Desconeguda.

Llorenç 4

Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament. Inhumació. Aïllat.

Cronologia: Desconeguda.

Edificis històrics modifica

Aquesta és la llista d'elements arquitectònics del terme de Sant Climenç que han estat que estan inclosos a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Arxivat 2011-04-19 a Wayback Machine.:

Castell de Sant Climenç entre 1890 i 1923

Antiga capella de Sant Ermengol
Capella de Coïns.
de l'Ascensió (o capella de Sant Ermengol).
Capella de Llorenç.
Capella de Santa Maria del Puit (o Nostra Senyora dels Remeis).
Carrer mossèn Jaume Caelles.
Castell de Sant Climenç.
Ermita de Santa Magdalena de Cal Setó.
Església de Sant Climenç.
Torre Molí de Vent.
Masia el Puit.
Portal al carrer M. Jaume Caelles.

Sant Climenç al Madoz modifica

Al Diccionario de Pascual Madoz publicat a Madrid el 1847,^[4] Sant Climenç no hi apareix amb article propi. És possible que això sigui degut al fet que en l'època en què es va redactar el monumental treball, Sant Climenç encara no tingués ajuntament, però que en la Llei sobre l'organització municipal publicada el 20 de gener de 1845 en quedés constituït perquè en el quadre estadístic que s'hi publica a propòsit del partit judicial de Solsona (pàg. 431 del Volum XIV) sí que hi consten, entre altres, les següents dades:

Estadístiques municipals de San Climens
POBLACIÓ		COMP. AJUNTAMENT		EXÈRCIT Joves allistats a l'edat de		RIQUESA IMPOSABLE
Veïns	7	Alcalde	1	18 anys	1	Territorial (rals / veí)	13.777
Habitants	25	Tinent	-	19 anys	-	Industrial (rals / veí)	2.340
Contribuents	7	Regidors	2	20 anys	1	Consum (rals / veí)	536
		Síndics	1	21 anys	-	TOTAL	46.653
		Suplents	3	22 anys	-
				23 anys	-
				24 anys	1

Referències modifica

↑ Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya Arxivat 2009-08-16 a Wayback Machine.
↑ Llorens i Solé, Antoni. Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya. 2 vol. Lleida ; Solsona: Virgili & Pagès : Llibreria Dach, 1986-1987. ISBN 8486387205. , Pàg. 493-495
↑ GURRI i SERRA, Francesc. Pobles de Catalunya 2. Publicacions Abadía Montserrat, S.A., juliol 1994. ISBN 978-84-7826-533-6. , pàg. 146.
↑ Madoz, Pascual. Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). Madrid: La Ilustración, 1845-1849 (Vol. I (ABA-ALICANTE) Vol. II (ALICANTÍ-ARZUELA) Vol. IX (TORO-VILLAVICENCIO) Vol. XI (MADRID - MOSTOLES) Vol. XIII (PHORNACIS-SAZUNS) ).

[1] Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya Arxivat 2009-08-16 a Wayback Machine.

[llorens2-2] Llorens i Solé, Antoni. Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya. 2 vol. Lleida ; Solsona: Virgili & Pagès : Llibreria Dach, 1986-1987. ISBN 8486387205. , Pàg. 493-495

[3] GURRI i SERRA, Francesc. Pobles de Catalunya 2. Publicacions Abadía Montserrat, S.A., juliol 1994. ISBN 978-84-7826-533-6. , pàg. 146.

[citamadoz-dicc-4] Madoz, Pascual. Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). Madrid: La Ilustración, 1845-1849 (Vol. I (ABA-ALICANTE) Vol. II (ALICANTÍ-ARZUELA) Vol. IX (TORO-VILLAVICENCIO) Vol. XI (MADRID - MOSTOLES) Vol. XIII (PHORNACIS-SAZUNS) ).

[1]

[2]

[3]

[4]