Sant Esteve de Bretui

església parroquial de Bretui

Sant Esteve de Bretui és l'església sufragània del poble de Bretui, de l'antic terme municipal de Montcortès de Pallars, i de l'actual de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sant Esteve de Bretui
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.064 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBretui (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça de l'Església, Bretui Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 19′ 58″ N, 1° 01′ 13″ E / 42.33269°N,1.02028°E / 42.33269; 1.02028
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC25390 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
CategoriaEsglésia sufragània de Sant Martí de Montcortès
DiòcesiUrgell, arxiprestat del Pallars Sobirà
FestivitatSant Esteve

Està situada en el mateix poble de Bretui, a la part central-occidental d'aquesta petita població.

Descripció

modifica

Església d'una sola nau, coberta amb volta de canó i flanquejada de capelles laterals, capçalera a ponent i façana a llevant on s'obre la porta d'arc de mig punt que, per sobre, presenta un petit òcul.[1]

A l'angle Sud-est s'aixeca una esvelta torre campanar, rematada per un xapitell. Els murs exteriors són de pedra vista, sense desbastar, excepte la part alta del campanar, que és arrebossat.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Sant Esteve del Baix Pallars». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 13 març 2019].

Bibliografia

modifica
  • DALMAU i Argemir, Delfí: Campanars parroquials de torre de Catalunya, pàg. 709. Lliçà de Vall, 2014. pdf.
  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • MADOZ, Pascual: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. IV, pàg. 439. Establecimiento literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, Madrid, 1846. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz, vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Montcortès de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs

modifica