Sant Esteve de Vila-rasa

La capella de Sant Esteve de Vila-rasa és el nom de l'antiga església del poble desaparegut de Vila-rasa, en el terme comunal[1] de Sant Cebrià de Rosselló, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Infotaula d'edifici
Sant Esteve de Vila-rasa
Cyprien st etienne1.jpg
L'església de Sant Esteve
Dades
TipusCapella
Primera menció escrita928
CreacióSegle XII
Consagració1150
Cronologia
11 març 1150 Consagració Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Altitud3,5 m
PlantaNau única, absis semicircular.
Ubicació geogràfica
Rosselló
 42° 37′ 48″ N, 2° 59′ 44″ E / 42.6299°N,2.99557°E / 42.6299; 2.99557
Monument històric inventariat
Data21 gener 1992
IdentificadorPA00104193
Activitat
DiòcesiElna - Perpinyà
FestivitatSant Esteve

El lloc de Vila-rasa està documentat des del 904. Al segle XII està documentat el llinatge de Vila-rasa, que desaparegué el segle xvi. L'església està documentada des del 928, quan era el temple parroquial del poble de Vila-rasa. Tornada a consagrar el 1150 pel bisbe d'Elna Artau III, després de reformes importants. El 1405 restà unida al capítol de canonges d'Elna, i el 1735 Vila-rasa ja apareix com a despoblat. L'església va ser restaurada els anys 1977 i 1980.

És d'una sola nau coberta amb volta de canó, sustentada per tres arcs formers per banda, i capçada a orient per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. A l'interior, una cornisa ressegueix tots els murs, de la nau i de l'absis. Exteriorment, l'absis parteix d'un sòcol a la base, del qual surten sis lesenes que al capdamunt formes cinc arcades llombardes molt amples. La porta primitiva era al sud, i en les restauracions del 1977 i 1980 fou recuperada, ja que havia anat quedant coberta d'al·luvions.

L'aparell és fet de còdols de riu, amb carreus ben escairats en els angles, lesenes i arcuacions i obertures. És datable al segle xi, amb volta de canó del XII i altres elements posteriors, del XIII i XIV, com els seients, tant de la nau com del celebrant.

BibliografiaModifica

  • Becat, Joan. «145 - Sant Cebrià». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Sant Cebrià de Rosselló». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Gavín, Josep M. «Ros 262. Sant Esteve de Vilarrasa». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 334. ISBN 978-2-8599-8244-7. 
  • Pladevall, Antoni (direcció i introducció); Carabasa, Lluïsa (monografies). «Sant Esteve de Vila-rasa». A: El Rosselló, el Vallespir, la Fenolleda. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Centre Excursionista de Catalunya, 2001 (Guies. Catalunya romànica, XIII). ISBN 84-412-0588-4. 
  • Ponsich, Pere. «Sant Cebrià de Rosselló». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Esteve de Vila-rasa