Obre el menú principal

Sant Esteve de Vila-rasa

La capella de Sant Esteve de Vila-rasa és el nom de l'antiga església del poble desaparegut de Vila-rasa, en el terme comunal[1] de Sant Cebrià de Rosselló, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Infotaula d'edifici
Sant Esteve de Vila-rasa
Cyprien st etienne1.jpg
L'església de Sant Esteve
Dades
Tipus Capella
Primera menció escrita 928
Creació Segle XII
Consagració 1150
Cronologia
11 març 1150 consagració
Característiques
Estil arquitectònic Romànic
Altitud 3,5 msnm
Planta Nau única, absis semicircular.
Ubicació geogràfica
Rosselló
 42° 37′ 48″ N, 2° 59′ 44″ E / 42.6299°N,2.99557°E / 42.6299; 2.99557
Monument històric inventariat
Point in time Tradueix 21 gener 1992
Identificador PA00104193
Activitat
Diòcesi Elna - Perpinyà
Festivitat Sant Esteve
Modifica les dades a Wikidata

El lloc de Vila-rasa està documentat des del 904. Al segle XII està documentat el llinatge de Vila-rasa, que desaparegué el segle xvi. L'església està documentada des del 928, quan era el temple parroquial del poble de Vila-rasa. Tornada a consagrar el 1150 pel bisbe d'Elna Artau III, després de reformes importants. El 1405 restà unida al capítol de canonges d'Elna, i el 1735 Vila-rasa ja apareix com a despoblat. L'església va ser restaurada els anys 1977 i 1980.

És d'una sola nau coberta amb volta de canó, sustentada per tres arcs formers per banda, i capçada a orient per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. A l'interior, una cornisa ressegueix tots els murs, de la nau i de l'absis. Exteriorment, l'absis parteix d'un sòcol a la base, del qual surten sis lesenes que al capdamunt formes cinc arcades llombardes molt amples. La porta primitiva era al sud, i en les restauracions del 1977 i 1980 fou recuperada, ja que havia anat quedant coberta d'al·luvions.

L'aparell és fet de còdols de riu, amb carreus ben escairats en els angles, lesenes i arcuacions i obertures. És datable al segle XI, amb volta de canó del XII i altres elements posteriors, del XIII i XIV, com els seients, tant de la nau com del celebrant.

BibliografiaModifica

  • Becat, Joan. «145 - Sant Cebrià». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Sant Cebrià de Rosselló». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Gavín, Josep M. «Ros 262. Sant Esteve de Vilarrasa». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 334. ISBN 978-2-8599-8244-7. 
  • Pladevall, Antoni (direcció i introducció); Carabasa, Lluïsa (monografies). «Sant Esteve de Vila-rasa». A: El Rosselló, el Vallespir, la Fenolleda. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Centre Excursionista de Catalunya, 2001 (Guies. Catalunya romànica, XIII). ISBN 84-412-0588-4. 
  • Ponsich, Pere. «Sant Cebrià de Rosselló». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica