Eustaqui de Roma
Eustaqui (Roma, segle ii) és un personatge llegendari, mort com a màrtir per la seva fe cristiana. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Fresc d'August von Wörndle (església de Maria Witterschnee (Schneekreuz), Löffingen) | |
Nom original | (grc) Εὐστάθιος Πλακίδας |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle I Roma |
Mort | 118 Roma |
Causa de mort | mort a la foguera |
Apòstol | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | oficial |
Període | Imperi Romà |
màrtir | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
Canonització | Antiga |
Festivitat | 20 de setembre (catòlics); 2 de novembre (ortodoxos) |
Iconografia | Amb un cérvol que té un crucifix entre les banyes; com a soldat; amb un brau |
Patró de | Caçadors; contra el foc, bombers |
Cronologia | |
1969 | supressió del culte Causat per: Concili Vaticà II |
La seva festa, el 20 de setembre, fou retirada el 1969 pel papa Pau VI del calendari oficial de l'Església pel caràcter llegendari de la història del sant i la falta de proves de la seva existència. El seu culte, però, es permet als llocs on té forta tradició.
Llegenda
modificaSegons la Llegenda àuria, es deia Plàcid i tenia el càrrec de magister militum a l'exèrcit de Trajà. Mentre caçava prop de Tívoli, el cérvol que perseguia s'aturà i se li enfrontà: Plàcid veié que tenia un crucifix entre les banyes, que li va parlar i li deia «Plàcid, per què em persegueixes? Jo sóc Jesús, a qui honores sense saber-ho». Eustaqui li explicà a la seva dona, i ella li digué que a la nit havia tingut un somni que li anunciava la conversió de la parella i que patirien per causa de Crist. Anaren a veure el bisbe i els batejà a ells i als dos fills: ell prengué llavors el nom d'Eustaqui (que en grec vol dir "que dona bones espigues"), l'esposa el de Teopista ("que creu en Déu") i els fills Teopist i Agapi ("qui viu de l'amor").
Va ser posat a prova i va patir un seguit de desgràcies: va perdre la seva fortuna, una epidèmia va matar els seus servents; mentre feien un viatge en vaixell, el capità va segrestar Teopista i marxà amb ella; en arribar al seu destí, Eustaqui i els dos fills van travessar un riu i, mentre eren a l'altra banda, un lleó i un llop atraparen i se'n dugueren els fills... Com Job, Eustaqui va plànyer-ho, però no perdé la fe. Trajà el va posar al front de les milícies i va recuperar la fortuna i, amb el temps, va trobar la seva família, miraculosament sana i estàlvia: tots havien viscut per separat cristianament.
En tornar a Roma fou convidat a fer sacrificis als déus i va refusar. Fou llençat als lleons com a càstig, amb la seva dona i fills, però els lleons eren mansos; llavors se'ls va posar en l'interior d'un bou de ferro roent i van morir, cap a l'any 118, sota l'imperi d'Hadrià.
-
Miniatura a un manuscrit del s. XIII
-
Pintura de Pisanello, ca. 1436 (Londres, National Gallery)
-
Gravado de Dürer, ca. 1501
-
Pintura de Dürer a l'Altar Paumgartner