Sant Feliu de Llagostera

Sant Feliu és una església parroquial que ocupa el lloc més alt del barri vell de la vila de Llagostera considerat un dels monuments de Llagostera.[1] El temple de planta rectangular d'una sola nau i absis poligonal. La volta és d'arcuacions gòtiques del segle XV, reforçada exteriorment amb contraforts. Parets portants de pedra morterada i façana principal amb pedra de Girona concertada. És interessant la portalada d'estil barroc català amb columnes i frontó trencat per volutes. La fornícula central sobre la porta és coberta amb volta de petxina i tenia una imatge de Sant Feliu, desapareguda durant la guerra civil. Hi ha també una rosassa circular. Sobresurt del conjunt el campanar poligonal, rematat amb una balustrada, i amb una alçada de 50 m, és la fita més important del poble. És

Infotaula d'edifici
Sant Feliu
Llagostera-esglesia.JPG
Dades
TipusEsglésia modifica
Característiques
Estil arquitectònicGòtic tardà, barroc
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaGironès
MunicipiLlagostera modifica
LocalitzacióPl. de la Vila, barri Vell. Llagostera (Gironès)
 41° 49′ 43″ N, 2° 53′ 32″ E / 41.828688°N,2.892329°E / 41.828688; 2.892329Coord.: 41° 49′ 43″ N, 2° 53′ 32″ E / 41.828688°N,2.892329°E / 41.828688; 2.892329
IPA
IdentificadorIPAC: 30409
Activitat
Diòcesibisbat de Girona modifica  (parròquia de Sant Feliu de Llagostera) modifica
Religiócatolicisme modifica

HistòriaModifica

 
Retaule de l'església
 
Església de Sant Feliu de Llagostera

De la parròquia es tenen les primeres notícies l'any 855 en un diploma de Carles el Calb, confirmant els béns i privilegis d'aquesta parròquia a favor del monestir de Santa Maria de la Grassa. L'any 1021, la comtessa Ermessenda pagà obres de reforma i l'any 1058, la comtessa posà a l'església sota la jurisdicció del bisbat de Girona.[2] D'aquesta primitiva església només en resta una clau de volta, a la paret del campanar, i va desaparèixer del tot en construir, al segle XV, l'actual edifici.[1]

Al 1925 s'encarregà a Rafael Masó, arquitecte gironí, la reforma de l'interior de l'església i el projecte de construcció d'una nova capella annexa. No obstant, aquesta no s'arribà a realitzar i de la reforma de l'església actualment no en queden restes. Els dibuixos i plànols a l'AHG demostren l'existéncia d'aquests projectes.[3]

Les CampanesModifica

El campanar de Llagostera acull sis campanes distribuïdes en dos nivells diferents, dins el campanar hi ha quatre campanes litúrgiques i al copulí del terrat la dels quarts i la de les hores.

Noms Fonedor Any Boca (cm) Massa (kg) Afinació
Maria dels Àngels, Dominga i Josefa Barberí (Olot, Girona) 1951 60 150 Re# 4 alt.
Petra, Maria Cristina i Matilde Barberí (Olot, Girona) 1951 86 450 La 3 alt.
Sant Josep, Sant Ampèlit i Sant Llorenç Royal Eijsbouts (Països Baixos) 1998 103 719 Sol 3 (Afinació determinada)
Feliua, Caterina i Fermina Hijo de Barberí (Olot, Girona) 1951 120 1000 Mi 3 Baix.
Santa Bàrbara, quarts. Pere Coromina (Olot, Girona) 1743 55 60 Mi 4 baix.
Santa Marta, Bàrbara i Narcisa, hores. Jose Texido (La Bisbal d'Empordà, Girona) 1846 107 800 Fa 4 alt.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Església Parroquial de Sant Feliu de Llagostera». patmapa.gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 setembre 2014].
  2. Val a dir que el germà d'Ermessenda, Pere, n'era el bisbe.
  3. Tarrús, Joan i COMADIRA, Narcís. Rafael Masó arquitecte noucentista (en català). Barcelona: Lunwerg Editores, 1996. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Feliu de Llagostera
  • Grau, Josep Maria «Retaules barrocs». Crònica de l'Arxiu Municipal, 15, 1997 [Consulta: 6 novembre 2014].