Sant Francesc de Formentera

capital de Formentera, a les Illes Balears, Espanya

Sant Francesc de Formentera és la capital oficiosa i la vila principal de Formentera,[1] seu de l'ajuntament i dels principals serveis de l'illa. Forma una de les tres parròquies de Formentera i el poble està situat a la vénda de sa Miranda - Cala Saona.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSant Francesc de Formentera
Imatge

Localització
Map
 38° 42′ 20″ N, 1° 25′ 45″ E / 38.7056°N,1.4292°E / 38.7056; 1.4292
EstatEspanya
Comunitat autònomaIlles Balears
MunicipiFormentera
IllaFormentera Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Geografia
Altitud39 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07860 Modifica el valor a Wikidata

El carrer principal de Sant Francesc de Formentera el 1912

El poble tenia 987 habitants en el padró del 2007, però la majoria de població és disseminada. La parròquia inclou els nuclis de la Savina i ses Bardetes, i les véndes des Brolls, es Ca Marí –Migjorn, es Cap de Barbaria, sa Miranda– Cala Saona, es Pi des Català, Can Parra,[2] es Mal Pas[3] i Portossalè. El conjunt de la parròquia té 4.500 habitants.

Després del repoblament de principis del segle xviii, la població es va establir al voltant de l'antiga capella de sa Tanca Vella i es va construir un nou temple que a la vegada servia de fortalesa per refugiar-se. Fou inaugurat el 15 de maig del 1726 i dedicat a Sant Francesc Xavier. A l'entorn de l'església es van construir les primeres cases del que s'anomenava Poble de Formentera.

Prop de Sant Francesc, en un monticle pedregós camí de Porto-salè, es troben els molins fariners de sa Miranda. Des dels molins es té una àmplia panoràmica on se succeeixen estanys, braços de terra i mar: l'estany des Peix, l'estany Pudent, es Pujols, ses Salines, es Trucadors.

Entitats de població modifica

Entitat de població Habitants (2007)
Ses Bardetes (nucli) 293
Es Cap de Barbaria (disseminat) 1.210
Sant Francesc (nucli) 987
Sant Francesc (disseminat) 1.476
La Savina (nucli) 534
Font: Idescat

Llocs d'interès modifica

  • Església de Sant Francesc Xavier, segle xviii.
  • Capella de sa Tanca Vella.
  • Molins de sa Miranda
  • Museu Etnològic de Formentera
  • Bar Centro, la Fonda Platé, Can Manolo: Durant els segles xviii i xix, els pobladors formenterers s'anaren repartint de manera homogènia al llarg del territori. Construïen cases aïllades dins les porcions de terra que se'ls havien proporcionat. No és fins al final del segle xix i l'inici del XX quan es comencen a consolidar, d'una manera més clara, nuclis d'habitatges entorn de les principals esglésies i dels seus camins d'accés. D'aquesta manera, les construccions començaren a planificar-se amb un plantejament més urbà, alineades amb els antics camins, que acabarien convertint-se en els principals carrers dels nuclis. Aquest fet implicava canvis en les orientacions tradicionals, que en els habitatges rurals era sempre cap al sud o el sud-est. Els nous edificis de les dècades de 1920 i 1930, orientats sempre cap als vials d'accés, es caracteritzaven per tenir les obertures més grans i decorades amb sanefes, que moltes vegades es pintaven amb colors com blau o marró. Són exemples representatius d'aquesta època el Bar Centro, la Fonda Platé o can Manolo, tots ells a Sant Francesc Xavier.[4]
  • Biblioteca Internacional de Formentera.[5]A la Biblioteca Municipal de Formentera[6] es guarda un bon nombre de volums del que fou la 'Casa de llibres', fundada per Bob Baldon a Sant Ferran,[7] posteriorment reconvertida en Biblioteca Internacional. Tot i el seu valor, qüestionat a nivell de contingut, aquest fons té un valor històric important respecte a l'època daurada de l'anomenada cultura hippie a Eivissa i Formentera.[8]

Dates destacades modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Francesc de Formentera
  1. «Sant Francesc de Formentera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Sant Francesc de Formentera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Sant Francesc de Formentera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «El patrimoni cultural de Formentera». Consell Insular de Formentera. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 28 octubre 2015].
  5. «Internacional, Biblioteca. SOC». Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Arxivat de l'original el 2013-06-11. [Consulta: 20 maig 2016].
  6. «BIBLIOTECAS EN ILLES BALEARS- IBIZA Biblioteca Marià Villangómez». Diario de Ibiza. [Consulta: 20 maig 2016].
  7. «Biblioideas : Los libros pueden ser un factor de convivencia en una comunidad pequeña». Biblioteca Universidad de Zaragoza. [Consulta: 20 maig 2016].
  8. Moret, Xavier «Formentera, el sueño 'hippy'». El País, 14-08-2001.

Bibliografia modifica