Sant Fruitós de Taurinyà
Sant Fruitós de Taurinyà és l'església parroquial, originalment preromànica i romànica, del poble i comuna de Taurinyà, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
Sant Fruitós de Taurinyà | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església parroquial | |||
Construcció | Segles XI-XII | |||
Ús | església parroquial | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
Altitud | 560,1 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Taurinyà (Conflent) | |||
Localització | Taurinyà | |||
| ||||
Monument històric inventariat | ||||
Data | 18 abril 1963 | |||
Identificador | PA00104138 | |||
Monument històric catalogat | ||||
Data | 18 abril 1963 | |||
Identificador | PA00104138 | |||
Activitat | ||||
Diòcesi | bisbat de Perpinyà i Elna (parròquia de Sant Miquel de Conflent) | |||
Religió | catolicisme | |||
Està situada[1] a l'extrem sud-est del nucli vell de Taurinyà, a la cruïlla dels carrers de l'Església i dels Baus.
Història
modificaÉs mencionada per primera vegada l'any 937 en una carta signada per Lluís d'Ultramar, on confirma les possessions de l'abadia de Cuixà.
Característiques
modificaL'església parroquial ha experimentat nombroses transformacions en el transcurs dels segles. Es conserven alguns vestigis romànics i preromànics al costat nord de l'església. Té un campanar de finals del segle xii que fa 18 m d'alçària, amb finestres simples o geminades, decorades amb motius vegetals o zoomorfs, entre els quals hi ha un cap de bou, fruit de l'etimologia popular del nom del poble.
Referències
modificaBibliografia
modifica- Badia i Homs, Joan. «Taurinyà: Sant Fruitós de Taurinyà». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.
- Becat, Joan. «169 - Taurinyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Gavín, Josep M. «Conf 149. Sant Fruitós de Taurinyà». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Toulouse-Barcelone: Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 2859982442. P. 202-203
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Taurinyà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Fruitós de Taurinyà |