Sant Jaume d'Estaon

Sant Jaume d'Estaon és l'església parroquial moderna del poble d'Estaon, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme del mateix nom.

Infotaula d'edifici
Sant Jaume d'Estaon
Dades
TipusEsglésia modifica
ConsagracióSegle XVIII
Característiques
Estat d'úsEn ruïnes
Altitud1.258,7 m
Ubicació geogràfica
Pallars Sobirà
LocalitzacióEstaon
 42° 35′ N, 1° 13′ E / 42.59°N,1.21°E / 42.59; 1.21
Activitat
CategoriaEsglésia parroquial, agrupada a Santa Maria de Ribera de Cardós
DiòcesiUrgell, arxiprestat del Pallars Sobirà

És una església del segle XVIII, que substituí aquell segle l'antiga parroquial de Santa Eulàlia d'Estaon, situada al capdamunt del poble.

Sant Jaume d'Estaon està situada a l'extrem meridional del poble, damunt mateix del punt d'entrada, per carretera, en aquest poble, damunt d'un penyal que domina el Vallat d'Estaon.

És d'una sola nau, amb un campanar modern, vuitavat, que va perdre la coberta el 1948 per l'acció d'un llamp. La coberta de la nau, de llicorella a doble vessant, està sencera. Una decoració naïf de Sant Jaume realitzada pel pintor Josep Verdaguer i Coma l'any 1966 decora la capella major. Tot i que des del 1939 Estaon no disposava de rector, en marxar aquell any el darrer capellà del poble, mossèn Miquel Vidal i Ninou, fill de Ribera de Cardós, fou l'ecònom de Lladrós, resident a Ainet de Cardós, mossèn Josep Freixa, qui féu l'encàrrec de decoració de l'església de Sant Jaume.

BibliografiaModifica

  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Estaon». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Pladevall, Antoni. Guies Catalunya Romànica, Pallars Sobirà. Barcelona: Editorial Pòrtic, 2000 (Catalunya Romànica. Guies comarcals, 8). ISBN 84-7306-609-X. 

Enllaços externsModifica