Església d'una sola nau amb capelles laterals, cor als peus i absis, rectangular a la part exterior i d'un quart d'esfera a l'interior. La coberta és de volta de canó amb llunetes a l'interior, i de teula a dos vessants a l'exterior. La façana principal presenta quatre graons que condueixen a la porta d'accés d'arc escarser, on figura la data de 1776, a la part superior hi ha dues obertures circulars. A l'esquerra s'eleva la torre, de planta quadrada, amb quatre obertures d'arc de mig punt i coronament amb barana de balustres. A la part posterior hi ha una sèrie de construccions afegides a l'església.[1]
L'església de Sant Joan Baptista es troba esmentada ja des del segle xii. El primitiu recinte religiós, de factura romànica, va ser consagrat el 1231. L'actual parròquia es va començar a bastir durant la segona meitat del segle xviii, quan n'era rector mossèn Marian Marcer. La documentació que es conserva a l'Arxiu Parroquial parla d'un contracte datat l'1.5.1776, on s'especifiquen les obres que encara resten per acabar l'edifici. També es troba a l'Arxiu Episcopal la llicència donada pel Vicari General a mossèn Marcer, amb data 19.6.1777, per tal de poder beneir l'església, cosa que es va fer la diada de Sant Joan. El campanar no va ser construït fins a l'any 1808.[1]
_-_1.jpg)
