Sant Josep del Puig

Sant Josep del Puig és la capella del Convent de Sant Josep, de l'Orde dels Carmelites Descalços de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sant Josep del Puig
Imatge
Campanar de Sant Josep del Puig, única resta de l'església
Dades
TipusCapella conventual en part desapareguda
Característiques
Estat d'úsNomés en queda el campanar
Altitud45,2 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPerpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBarri de Sant Jaume
Map
 42° 41′ 58″ N, 2° 54′ 04″ E / 42.699558°N,2.901136°E / 42.699558; 2.901136
Activitat
DiòcesiElna - Perpinyà
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FestivitatSant Josep
Restes del convent

És[1] en el barri de Sant Jaume, a llevant del convent dels Mínims i a ponent de l'església parroquial del barri, Sant Jaume del Puig. Només se'n conserva el campanar, al capdamunt del carrer de Sant Josep, cantonada amb el de François Rabelais.

Campanar conservat

Els carmelites descalços es van instal·lar el 1589 al costat dels Mínims, més a llevant i lleugerament més enlaire, cap al cim del Puig de Sant Jaume. No hi van anar directament: abans s'havien intentat instal·lar[2] al carrer de n'Avellanet (avui dia, de Santa Caterina), però els agustins, establerts al costat mateix, s'hi van oporar; tot seguit intentaren ocupar la casa recentment abandonada del priorat de Sant Guillem, però tampoc no els fou possible. És quasi l'únic convent de Perpinyà que no va esdevenir recinte militar a ran de la Revolució Francesa. Fou venut a particulars, i el convent es va anar degradant fins a desaparèixer quasi del tot: només n'ha quedat dempeus la torre del campanar, esdevinguda part de l'habitatge contigu. L'obertura del carrer de Sant Josep, al segle xix el va acabar d'arrasar.

Bibliografia

modifica
  • Becat, Joan. «113 - Perpinyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Perpinyà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Gavín, Josep M. «Ros 198. Santa Maria de la Victòria». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Ros, Michelle. «Couvents et anciens couvents à Perpignan aujourd'hui». A: Perpignan. L'histoire des catholiques dans la ville. Du Moyen Age à nos jours. Actes du colloque. 10-11-12 mai 2007. Perpinyà: Archives communales de Perpignan, 2008 (Perpignan. Archives. Histoire, XI). ISBN ISBN 978-2-909444-14-7. 
  • Vidal, Pierre. Histoire de la ville de Perpignan. Depuis les origines jusqu'au Traité des Pyrénées. París: H. Welter, Éditeur, 1897. 

Referències

modifica